Un fermall de dol

Estic de dol, per la mort sobtada d'un ésser molt estimat. Després d'unes setmanes plenes de mals presagis -que em negava a acceptar-, el desenllaç va tenir lloc davant dels nostres ulls.

I ara, passats un dies, passada la vetlla i el funeral, passats els moments de tensió cap a aquells que comercien descaradament amb la mort, confortats per la gran quantitat d'amics i parents que ens han demostrat suport, encara no te'n saps avenir.

Qui em dirà ara "ets una artista"? A qui manllevaré velles camises per a transformar-les en alguna altra cosa?

De moment, he decidit continuar amb el blog, tot i que no tinc ganes de gairebé res.

Se suposa que hauria de vestir-me completament de negre. Jo que amb prou feines tinc alguna peça de roba d'aquesta mena. L'absència total de color no fa per mi, encara que la tristor m'envaeixi el cor. Sé que ell ho entendria.

Antigament hom es posava una cinta negra al braç. En el meu cas, he optat per fer un fermall amb un retall de tela negra setinada, que no sé d'on va sortir, i un parell de denes color atzabeja, reciclades.



.: ARA SONA: Take That - The Garden :.