Exemple: fins ara, no sabia què fer amb les canyes de refresc; el paquet anava amunt i avall, i si quedava obert no hi havia manera prou còmoda de mantenir-lo ben tancat i, alhora, disposar del contingut de manera ràpida sense córrer el perill de que tot quedés escampat de manera poc higiènica.
No he sabut trobar contenidors comercials adients per solucionar aquesta més que diminuta tragèdia domèstica, de manera que no m'han fet falta més excuses per fabricar-ne un aprofitant tub de cartó que tenia per reciclar.
Abans de res, és clar, cal planificar què volem.
Després d'escollir el model d'entre unes quantes idees, i de desenvolupar-lo convenientment, a treballar s'ha dit:
1. Tallem les peces segons el disseny i la mida del contingut (canyes per a refresc, en aquest cas). Com es tracta de saber, a primera vista, si en queden i quantes, s'ha perforat el cos principal amb unes obertures que ens permetran veure l'interior, a part de que siguin més o menys decoratives.
Perquè aquestes obertures quedi segellades, s'ha retallat un tros d'ampolla de plàstic transparent, de refresc, és clar ;-), a fi de protegir l'obertura.
2. Muntem el conjunt de manera preliminar per assegurar-nos de que totes les peces encaixen, i poder fer-hi ajustaments, si cal.
3. Un cop tot en ordre, comencem a enganxar les bases al cos i a la tapa amb cinta de pintor (és de paper engomat, de manera que suporta perfectament l'acabat en paper maixé que ha de seguir).
L'interior es fabrica amb el mateix tub que l'exterior però tallant-ne , longitudinalment, el tros necessari perquè hi encaixi. Després, el tall es dissimula i reforça amb l'esmentada cinta.
4. Comencem a cobrir amb la primera capa de paper maixé, és a dir, de trossets de paper encolats. Es recomana que sigui paper fi de cuina, per no engruixir excessivament les formes, de manera que no tinguem gaire problemes en tornar a encaixar les peces, durant el muntatge final.
Si, encara així, ens trobem amb algun desencert, un bon truc consisteix en escatar la zona d'obstrucció amb una mica de paper de vidre fi, fins que aconseguim ajustar les peces altra vegada.
5. La segona capa serà de paper de seda, també a trossets i, en aquest cas, de color vermell. Per les mateixes raons esmentades al punt anterior, que sigui un material tan fi ens va de perles. A més, així ens estalviem haver de fer un acabat pintat. Si s'encola amb làtex, també, quedarà lluent i ben protegit sense necessitat d'afegir una capa de vernís.
6. La part de dins del tub interior, es cobreix amb un tros de cartolina folrada de tela fina o de paper de seda però sempre d'una sola peça, és a dir, llisa, sense enganxar-ho a trossets com a l'exterior. Això fa que la puguem folrar amb comoditat i, a més, donar-hi un acabat d'una sola peça. D'aquesta manera, l'interior del nostre contenidor queda protegit alhora que evitem en allò possible que s'hi pugui acumular pols o brutícia a les arrugues de l'acabat.
7. Quan totes les peces estan ben seques, es procedeix al muntatge definitiu. El plàstic que ha de cobrir les obertures del cos principal s'enganxa molt bé al tub interior mitjançant la cinta de pintor. D'aquesta manera no correm el perill de que es bellugui durant l'encaix de peces.
8. Bàsicament, ja estaria, el nostre contenidor per a canyes de refresc. En aquest cas, s'hi ha passat un cotó embegut en pintura daurada per accentuar el contrast del vermell.
El sistema és similar que l'emprat en aquest altre projecte de contenidor per a varetes d'encens.
.: ARA SONA: Discoteka - Starkillers :.
Entrades
