Potser la tan nostrada nit de les ànimes, prèvia a Tots Sants no sembla tan divertida com l'omnipresent "Halloween", però és que no sé si és aconsellable prendre's tan a broma la vesprada en què s'obre -segons diuen- la porta entre els dos móns per celebrar amb els que ja no hi són un àpat auster, a base de les castanyes i dels panellets de rigor (mortis?)...
En fi, fora bromes, defugint celebracions imposades pels interessos comercials, tan poc respectuoses amb les nostres tradicions, avui us proposo un projecte que no hi té res a veure:
una funda per a l'entrepà.
 |
| Funda oberta (cara externa) i funda en ús, amb l'entrepà dins (revers) |
Aquesta funda plastificada i
ecològica, de confecció casolana, per transportar l'entrepà sempre ha demostrat ser de molta utilitat:
- Evites l'ús indiscriminat de paper d'alumini com a embolcall
- Tampoc vas pel món deixant un rastre de molletes de pa (molt útil si no ets ni en Hansel ni la Gretel del conte)
- Té, a més, l'avantatge de la flexibilitat enfront d'algunes fundes de plàstic dur que es veuen al mercat
Puc testimoniar que tot plegat funciona la mar de bé quan acostumes a dur la funda plena dins la bossa de mà, més plena encara perquè et passes el dia fora i hi portes mitja casa a sobre!
La primera que vaig fer era d'un retall d'hule del que venen per metres. Ja estava força atrotinada quan em va arribar una bossa de la compra, de material plastificat i reciclable, d'aquelles que es venen en grans superfícies. Estava en prou bon estat i l'estampat, que com es veu és preciós, la feien ideal per a treure'n un parell de noves fundes.
Poso un dibuix de la plantilla amb mides orientatives encara que seria aconsellable adaptar la idea a cada cas, segons la mena d'entrepans que estem avesades i avesats a preparar, perquè això variarà, probablement, les mides i la forma del model.
Aquesta és una funda pensada per a un entrepà de llesques irregulars (vegeu la foto final). Fa, aproximadament, 39x39 cm. de punta a punta, i té 8 costats de 8 cm. d'amplada cadascun, si fa no fa.
Les tanques són els rectangles de color gris clar que es veuen a l'esquema. Es tracta de tires de veta adherent, altrament coneguda per la marca "velcro", situades en la cara externa i en indrets estratègics.
Es col·loquen intuïtivament, seguint les marques dels plecs que demani l'entrepà. Per a això, l'ideal és preparar-ne un primer, preferiblement sense farcir, que ens ajudi a determinar els punts d'inflexió. En el procés es va comprovar que aquí seguien un patró quadriculat que també serviria, segurament, per a unes llesques del pa de motlle tradicional. En el fons, ve a ser com si féssim un embolcall per a regal, amb l'entrepà.
Un cop sapiguem on hi han d'anar, col·loquem les vetes adherents per parelles, en costats contraris. Poden ser de les adhesives o anar cosides; de totes dues formes mantindran els plecs a lloc i la funda ben closa de manera que no s'escapi ni una molla. Després de posar-les, determinaran per si soles on cal que dobleguem el material, cap endins, formant una mena de pestanyes que facilitaran la seva unió com a tanques.
Per tancar, escollim quin parell de costats contraris plegarem primer, i els dobleguem cap el centre, sobre l'entrepà, on els fermarem unint les corresponents pestanyes amb veta adherent. Després, repetirem l'operació amb els dos costats que queden, que es tancaran per damunt dels anteriors.
Tot seguit, unes imatges del procés de plegat que és més fàcil de veure i de fer que d'explicar.
Nota final: Pot ser bo posar, amb l'entrepà, uns tovallons de paper o tela fina per quan arribi el moment de prendre'ns l'àpat!
Entrades
