Funda de penjador amb tela reciclada - Hanger cover out of recycled fabric

Tenia uns quants penjadors antics, de fusta tan basta que començava a esgarrinxar les peces de roba que hi penjava... A fi de solucionar el problema i continuar fent-ne ús, vaig decidir cobrir-los de fundes. Ja ho havia provat abans, en aquest projecte, però ara volia quelcom diferent.
Disposava de texans per a reciclar, d'un retall de teixit gruixut -amb un estampat molt carregat- i tenia moltes ganes d'experimentar amb les aplicacions cosides...

En una de les fundes, a la vora, també hi vaig posar ondulina, com ja havia fet en el projecte anterior.

Vet aquí el resultat.

---

I had some old hangers, wood enough coarsed so that began to scratch the clothes hanging there… In order to solve the problem and continue to use them, I decided to put them on fabric covers. I had tried it before in this project, but now I wanted something different.

I had jeans to recycle, a thick piece of fabric -with a overwhelming  print- and a very eager desire to experiment with sewing applications…

Only one cover is trimmed with rickrack, as in the previous project.

 Here is the result.

---

Tenia unas cuantas perchas antiguas, de madera tan basta que empezaba a engancharse y estropear las prendas que colgaba... A fin de solucionar el problema y continuar usándolas, decidí cubrirlas con fundas. Ya lo había provado antes, en este proyecto, pero ahora quería algo diferente.

Tenia tejanos para reciclar, un retazo de tela gruesa –con un estampado pero que muy recargado- y ganas de experimentar con las aplicaciones cosidas...

Una de las fundas también la bordeé con ondulina, al igual que en el anterior proyecto.

Ya veis el resultado.

Teler cilíndric: Jugar i Crear

Com ja vaig comentar a l'article sobre la cistella kinchaku, a l'hora de fabricar els cordons d'alguns projectes, resulta molt útil el teler cilíndric manual (tricotin, spool knitting...), que acostuma a vendre's com a joguina, i que també pot tenir aplicacions en la creació de bijuteria.

Els comercials, solen tenir aspecte com de ninot saltamartí però hi ha gent que se'ls fabrica amb rodets de fil i uns quants claus.

D'entrada, el meu -tan infatil- pensava personalitzar-lo, però després m'ha acabat fent gràcia el seu aire naïf i s'ha quedat com està.

Aquí dessota la meva primera bossa d'estil japonès, amb cordons confeccionats amb aquesta mena de teler.



.: ARA SONA: Ayumi Hamasaki (Svenson & Gielen Remix) - Depend on You :.

Zakka-tilles (que no saba-tilles)

Ja portava temps volent fer unes sabatilles d'estar per casa, d'estil zakka. Però no volia que fossin gaire planes i em va portar un temps decidir el material base.


Finalment, unes restes de goma aïllant, del folre que vaig fer a la maleta del portàtil, van fornir-me d'una base prou estable i càlida que, per si les mosques, vaig "abrigar" amb unes plantilles estil pèl de xai.

I una altra camisa vella del meu pare va proporcionar el teixit sofert, ideal pel revestiment.

El resultat m'agrada, tot i que els blaus, en general, no m'inspiren ("Si res no li escau, posa-li blau", diuen); ara bé, sempre hi ha una excepció a la norma, i aquest to elèctric m'emociona. Fins al punt que, de vegades, l'he fet servir al meu abillament. A més, algú em va dir, una vegada, que em quedava la mar de bé (si era veritat o no... és una altra història).

Ara només falten posar-hi unes soles de goma per a evitar relliscades. L'únic dubte: cal afegir-hi algun guarniment? Un brodat? Uns botons? Un no-sé-què? Ja veurem. De moment, el repte és mig assolit i ja tinc les meves zakka-tilles ;-)

.: ARA SONA: T&F vs Moltosugo feat. Cece Rogers - Stay :.

Rosa d'ondulina

Trobo l'ondulina fascinant. És molt més que una cinta decorativa.

Quan, tot navegant pels mars virtuals, vaig descobrir que podia transformar-se en una enorme rosa, em vaig proposar de provar-ho.

A la primera oportunitat, és a dir, al primer projecte susceptible d'aguantar un guarniment d'aquesta mena, vaig anar a comprar-ne un metre i mig.


El repte era fabricar una funda, una mica zakka, per a un penjador de fusta poc vistós.

Seguint la premissa de reciclar la roba ja en desús, per a la part externa es va triar una tela viada (d'un pantalons vells), i una de marró (d'uns altres pantalons vells) per al folre.
Les vores es van guarir d'ondulina blanca (mida petita), i la rosa es va fer amb ondulina vermella (mida mitjana).

El brodat, en punt de creu sobre arpillera, segueix un esquema adaptat d'un patró dels que col·lecciono. Hi vaig afegir una frase "Mantinc les formes", referent a l'ús del penjador.

Va, també, una mica amb segones, tot moralitzant, en record a les frases que, antigament, solien guarnir objectes de la llar (En aquest cas, per "mantenir les formes", s'entendria "tenir urbanitat").

No sé com se m'acudeixen aquestes coses. Serà que m'estic tornant una mica victoriana ;-)

La rosa d'ondulina es va formant en recargolar la cinta sobre si mateixa, mentre va cosint-se a cada volta, per sota, amb puntades invisibles.

En acabat, es cus damunt de l'arpillera brodada i, al seu torn, s'aplica el brodat a la part externa de la funda.
La resta no té cap secret: es munten les vores d'ondulina blanca entre el folre i el teixit exterior, i s'acaba de cosir per dins.

.: ARA SONA: Jaume Arnella -Xala i beu sense brida :.

Cistella japonesa: Kinchaku estil zakka

Fa temps que segueixo embadalida l'artesania casolana nipona, especialment la tendència anomenada "zakka".

Segons la wikipedia, Zakka (del japonès 'zak-ka'（雑貨） o 'moltes coses') és una moda i fenomen relatiu al disseny que s'ha estès des de Japó a tot Àsia (i a la resta del món, afegiria jo, a jutjar per l'èxit que té el zakka en webs d'Europa i tota Amèrica).

I quan ha arribat el moment de fer-me una bossa per a mantenir el pa de pagès en bones condicions (el plàstic afavoreix que es floreixi), em vaig decidir per provar de fer una cistella estil kinchaku, mig de vímet, mig de tela.

A la "vida real", sembla que aquesta mena de cistells es fan servir com a complement de la indumentària tradicional nipona però, vaja, si he d'esperar a posar-me un quimono...

El zakka sol emprar teles casolanes, de cotó i lli preferiblement, del tipus drap antic. Les puntades poden ser grosses i una mica "casuals". Els guarniments (no se m'enfadi, Sr. Adolf Loos), no són estrictament necessaris però els trobo francament deliciosos: punt de creu, aplicacions d'ondulina...

Teixits d'aquesta mena, de vegades, costen de trobar, i com no sempre ens calen en gran quantitat, s'han de buscar alternatives econòmiques. Vaig trobar el cel obert en la secció de roba per a la llar d'un centre comercial: un paquet de draps de cuina clàssics, de cotó, a ratlles, de mides generoses, em va semblar que ni fet expressament i, cap a casa.

Després de fer alguns esbossos, prendre mides de la cistella (adquirida aprofitant les rebaixes), vinga a fer patrons i mans a l'obra.

Hi ha moltes maneres de muntar el teixit damunt la cistella: fixa, de treure-i-posar... Com m'interessava que també hi hagués teixit per dins, vaig escollir la segona opció i treballar amb goma elàstica.

Una de les parts que fan més gràcia de les bosses estil zakka són els tiradors dels cordons. Solen imitar una poncella de flor o una baia o cirera...

El cordó base és fabricat a casa, amb fil de cotó i un teler cilíndric manual (solen vendre's com a joguines), conegut com a tricotin en francès i French spool knitter, en anglès.

Després, el cordó s'ha tenyit amb pintura especial per a teixits i planxat per fixar-la (precaució necessària si no volem que destenyeixi quan la roba es renti).

La tela de la poncella ha sortit d'una camisa vella de mon pare.

Les nanses van guarnides amb ondulina. Una mena de cinta que té una quantitat sorprenent d'usos estètics. Aviat, espero, en parlarem in extenso.

Pel que fa al rètol, s'ha combinat el mot "pa", en punt de creu, amb unes espigues en blackwork, el brodat típic de l'època isabelina britànica (s.XVII).

Els marges de la cistella, s'han destacat amb unes branques en brodat tradicional (cadeneta en espina). Fa molt de temps que tenia ganes de fer quelcom d'aquesta mena.

Poc o molt, s'ha complert l'objectiu de mantenir el pa en un lloc sec i fresc, en un prestatge de la meva cuina "shabby chic". Malgrat tots els guarniments (no penso sentir-me culpable, Sr. Loos), continua essent fidel al principi de funcionalitat.

.: ARA SONA: Justin Timberlake (Paul Oakenfold Remix) - "My Love" :.