Els dies de vent, almenys als carrers de Barcelona, solen caure de manera espontània bocins d'escorça dels plàtans. Per a mi, són com un regal, quan estan en bon estat. N'he recollit més d'una i, de moment, han sortit un parell de suports (per a llapis, etc.), un envernissat al natural i l'altre daurat per dins.
I, després d'una tempesta, a la platja, poden aparèixer trossos de fusta amb formes capricioses, completament naturals.
Els de les fotos són trobats a la platja de Miami, ja en fa uns quants anys.
El primer és com una petita escultura: sembla el cap d'un home vist de costat, tal i com es veu al perfil traçat en blanc.
Es va aprofitar una escletxa a la part superior per a inserir un clip en forma d'ull, fabricat en filferro. Resultat: un suport decoratiu per a fotos o postals (aquí mostra les Dames, fresc de l'antiga civilització minoica de Cnossos, Creta, del 3000 i 1200 aC.).
La segona peça de fusta estava socarrimada, per formar part de les restes d'una foguera prop del mar. La seva forma recorda, per la part de l'escorça, a una espècie de testa d'animal.
I, per la part de dins, sembla un cap de gos.
Entrades
