Dies de decoupage, roses i galetes daneses

Malgrat que el seu contingut sigui deliciós, les llaunes de galetes daneses no solen ser gaire atractives, visualment. Això les fa encara unes candidates més adients per a qui perpetra treballs manuals a tort i a dret ;-).

No us donaré pas gaire la llauna amb aquesta transformació en particular. De vegades els arxius digitals s'espatllen, i és el que va passar amb les fotos del procés en qüestió, i amb les d'alguns altres projectes més... Tant se val. Almenys en queda el resultat i els...

...Passos seguits:

1. Mentre es decidia l'estil de la transformació per convertir la llauna de galetes en una caixa per a objectes personals, es va netejar bé amb alcohol a fi d'eliminar-ne qualsevol resta de greix.

No em va caler rumiar gaire sobre l'estil. Feia temps que volia fer alguna cosa Shabby Chic. Personalment, m'encanta l'aire romàntic i un tant atrotinat però la qüestió és que també em venia molt de gust fer servir tons rosats. Que ningú no em pregunti perquè; ni jo mateixa ho sé. Fins ara mai no els havia utilitzat però m'ho demanava el cos, de manera que el blanc quedà bandejat. No així el romanticisme visual. Les imatges vintage de roses, de lliure ús, que acabava de trobar a la Xarxa segur que hi van tenir quelcom a veure. I per proporcionar luxe al color, el daurat no podia faltar. L'únic risc era caure en la carrincloneria.

2. Es va pintar la llauna amb una capa d'emprimació per a metall (com en aquest projecte la cobertura posterior havia de ser una mica densa, no hi va caler una segona aplicació).

3. Un cop seca l'emprimació, es va pintar la llauna de rosa, el color acrílic de base. És important que el to lligui amb el fons de les imatges del decoupage. Això facilita la continuïtat visual. Si mai ens cal unificar la superfície i la imatge enganxada, volem que, en aplicar la pintura, la diferència entre els dos fons es noti quant menys millor.

4. Mentre s'assecava, es van adaptar i imprimir les imatges segons les mides de la llauna. Després, es van preparar pel decoupage seguint les instruccions ja especificades en el projecte del cofre aneller, i que podeu consultar en el punt 3.a d'aquesta entrada.

En el cas que ens ocupa, es va escollir una tira d'imatges, rams de roses, per a tot el perímetre de la caixa, i un gran motiu central per a la tapa. Per toies que no quedi.

5. Un cop preparades i seques, les imatges es van encolar a la llauna mitjançant pega en esprai.

6. Finalment, el daurat: amb pa d'or per a treballs manuals i un mixtió ràpid a l'aigua es va recobrir tot l'interior, i parts de l'exterior, com ara les vores de la caixa i el voltant del motiu central.

Jo mateixa en vaig quedar sorpresa del resultat. La por a la carrincloneria s'havia esvaït. Per a algú que amb prou feines utilitza el rosa em penso que va anar força bé. Tot i que encara no sé si pot ser rosa i daurat, el Shabby Chic.

Cofre Aneller a Partir d'Elements Reciclats

Sembla mentida que hagi passat tant de temps des del meu darrer post!
Aquest no és lloc per parlar dels esdeveniments que han contribuït al mig abandó d'aquest bloc i al desencoratjament de la persona (no tant de la part creativa, que continua fent de les seves malgrat tot).
Només és lloc pels nous projectes que tinc la ferma intenció de tornar a presentar.

I, per a que els propòsits no es quedin merament en això, vet aquí el meu projecte de tornada: un cofre aneller a partir d'elements reciclats. La idea era recrear l'aire de l'antiga paqueteria, potser del s.XIX, una mica en la línia de l'estil Shabby Chic però en blau i daurat, i crec que s'ha aconseguit.

El Perquè

M'agraden els anells de bijuteria i en tinc uns quants. Em calia mantenir-los endreçats d'una manera que, a més, em facilités la tria de cada matí, gairebé d'un cop d'ull... Al mercat no acabava de trobar el recipient ideal, fins que vaig descobrir, en mans d'un familiar, una capsa d'ampolles cosmètiques en forma de cofre... Fou tota una inspiració. I com ella l'havia de llençar tan bon punt acabat el producte, li vaig pregar que em deixés reciclar-la quan arribés el moment.

El Procés:

1. Després d'escatar lleugerament la superfície de la capsa per facilitar l'aferrament del pigment i la cola, es va pintar l'interior i les zones que quedarien a la vista amb acrílic daurat.

2. La resta del cofret es va folrar amb paper, també per reciclar. En aquest cas es tracta del paper d'estrassa blau, una mica aspre, que acostuma a embolcallar el cotó fluix que compro a la farmàcia. Té un encantador aire antic, i el guardava per a un projecte com aquest.

3. Després es va buscar una imatge vintage que s'adaptés bé a les proporcions de la tapa, i es va preparar per al decoupage.

  a) Com es tractava d'una imatge impresa amb tintes susceptibles de sagnar en contacte amb mitjans aquosos, com ara la cola, abans de res es va ruixar amb un fixador en esprai.

   Es tracta del mateix protector per a aquarel·les, pastels, carbonets, etc., que venen a les botigues de belles arts. N'hi ha d'econòmics que funcionen prou bé però, si no en tenim a mà i hem d'improvisar, un truc: el fixador professional pot substituir-se per una mica de laca pels cabells (tot i que amb aquest mètode, segons la meva experiència, els colors queden més esmorteïts)

  b) Un cop seca la pel·lícula protectora, la imatge s'havia de muntar sobre la tapa del cofre.

     Primer es va adherir, amb un mínim de cola blanca tirant a espessa, i pel dret, damunt d'un tros de bossa de plàstic.

   Tot seguit, encara fresca aquesta cola, i després d'untar també el revers de la imatge, es va aplanar en posició damunt la tapa, tot repassant suaument la superfície del plàstic amb un drap. Aquesta tècnica és molt efectiva a l'hora d'evitar que es formin bombolles d'aire i/o arrugues al paper.
 
   Immediatament després es va treure el plàstic, amb cura per evitar estrips, i es va deixar assecar.

   Més endavant es va encolar, també, un duplicat de la imatge a l'interior del cofret.

4. Un cop sec el decoupage, es van acabar les vores de tota la capsa amb més acrílic daurat, especialment al voltant de les imatges.

5. I com l'interior no disposava de cap suport pels anells, es va aprofitar per reciclar parts d'un altre embalatge farmacèutic: un suport plàstic per a ampolles de vitamines.

Semblava que ni fet expressament!

Tallat a la mida del cofre i girat cap per avall, ofereix una sèrie de ranures ideals per clavar-hi els anells normals. I l'espai lateral que queda serveix per repenjar-hi els anells de cèrcol gruixut.

I ja tenim els anells endreçats dins del mateix recipient, protegits de la pols però a la vista de la mestressa, quan convé!

Reciclem brics i filtres de cafè: una mini calaixera!

Normalment a casa gastem cartrons de litre però, per canvis inesperats en la intendència, durant uns dies vam haver d'usar-ne de menor capacitat. I eren tan rebufons que vaig decidir que els havia de reciclar fent una mini calaixera per les peces petites de les meves bijuteries. També tenia acumulats un munt de filtres de la cafetera i paper de bossetes de te per reciclar, que calia utilitzar o llençar.

La mini calaixera acabada

Útils per crear una mini calaixera de dos pisos:

• 2 brics grans nets i a punt per reciclar
• 6 brics petits nets i a punt per reciclar
• Filtres de cafè i/o paper de bosses de te (usat per reciclar)
• Cinta de pintor
• Cola blanca
• Tubs petits de plàstic o cartó (opcional) per reciclar
• Cordill fi de paper o de fibra natural
• Agulla llarga
• Pinzell
• Paper de vidre

Pas a pas:

Preparació dels brics.-

1. Retallar-los. Als grans se'ls treu un lateral  longitudinal. Als petits el mateix, i també se n'elimina la cara superior, es troba el tap. Es reserven les parts retallades per reconstruir els calaixets, més endavant.

2. En acabat, els brics petits encaixen dins dels grans en vertical, però sobra espai lateral.
El següent pas, doncs, consisteix en adaptar els brics grans a la tirallonga de brics petits, i futurs calaixets. Per a això es desenganxa l'extrem encolat del bric gran i es retalla a la mida, deixant prou cartó de marge per tornar a encolar el lateral.
A la foto veiem el primer pis abans de ser refet, i el segon pis acabat d'adaptar.
Un cop preparats, els unim entre si amb cola i cinta de pintor. Al ser de paper engomat, aquesta mena de cinta adhesiva suportarà perfectament els recobriments encolats que aplicarem més endavant.

3. Tot seguit, es reconstrueix la part davantera de cada calaixet, fent servir els retalls reservats al punt 1. Les unions es fan amb cinta de pintor.

4. El pas final abans de posar el revestiment és escatar una mica, amb el paper de vidre, la superfície dels bric, a fi de millorar l'adhesió dels recobriments.

Passos 1-4

Encolat.-

5.  Es cobreix cada part de la calaixera a folrar amb cola blanca i, conforme l'estenem, anem fixant-hi estrips de filtres de cafè i/o de bosses de te.
A la foto veiem els procés d'encolat, i el resultat final.

Pas 5

La preparació dels tiradors

6. Crear els tiradors es podria fer de mil maneres. En aquest cas es volia crear una base d'efecte dimensional, sense foradar els calaixets. La solució, els tubets de plàstic de la foto, que tenia per reciclar, i per on podia passar còmodament la trena de del tirador.
M'havien quedat d'un antic projecte i que havien estat l'ànima d'uns rotlles de benes de guix. També es podrien utilitzar els tubs de plàstic que són ànima d'algunes marques de fil. O tubs de cartó d'origen similar, tot i que avui en dia no és gaire corrent trobar-ne.
El procés que es va seguir fou partir per la meitat els tubs i distribuir-los per la davantera de cada calaixet. S'hi van fixar a lloc amb més cinta de pintor i, tot seguit, es recobriren amb més filtres i cola, fins aconseguir integra-los en l'estructura. Era important que quedessin ben assegurats perquè, en usar el tirador, no fossin arrancats.

Pas 6

Els tiradors en si mateixos

Es va optar per fer servir alguna mena de cordill (de cànem o de paper) a fi de crear una espècie de trenes que servíssin de tiradors. Finalment es va escollir el cordill de paper, del qual ja en disposava un rotlle, adquirit anys enrere a Ikea (Val a dir que ja no n'hauré de comprar mai més. Aquest estiu, poc després d'acabar aquest projecte, vaig aprendre a filar paper de diari, com ja es veurà en una propera entrada del bloc...).
 El procès de fer els tiradors és simple.


7. Es passa un bon tros de cordill per la conca del mig tub adherit al calaixet. En fem una baga que resulti còmoda per ficar-hi els dits i poder fer el gest d'estirar. Després, tanquem la baga amb un nus fort,deixant un el bocí de cordill sobrer penjant.
Amaguem el nus fort en l'interior del mig tub, posant-hi una mica de cola, si convé.

8. Comencem a teixir el cordill sobrer sobre la baga amb un nus simple, fins completar tot el tirador.

Passos 7 i 8

9. Finalment enfilem el cordill que quedi en una agulla grossa i el passem per dins del tub diverses vegades, travessant els nusos simples al començament i al final del tirador, a fi d'assegurar millor el trenat.
S'assegurarà encara més si passem una mà de cola blanca per cada tirador.

Pas 9 i resultat final

.: ARA SONA: Angels on The Side of the Road - Patti Russo :.

Dispensador de bosses 2: reciclatge d'un envàs

En novembre de l'any passat vaig publicar el resultat de reciclar un bric en un dispensador de bosses de plàstic. Des d'aleshores em rondava la idea d'aplicar la idea a un envàs més gran, com ara l'embalatge d'un panettone. Fins ara no ha estat possible trobar una estoneta per posar mans a l'obra però per fi ja és una realitat.

Per no repetir l'ús de la Xyron, he aprofitat filtres de cafetera que tenia per reciclar.

Materials:

- Capsa de panettone. Buida del seu deliciós contingut, eh! ;-)
- Filtres de cafè per reciclar, o altre paper de cobertura
- Pintura acrílica base
- Làtex o cola blanca

Instruccions:

1. Retallem una portella d'entrada i una boca de sortida per a les bosses de plàstic del nostre futur contenidor.

2. Pintem perquè el cartó imprès no traspassi visualment la cobertura final. Deixem assecar.



3. Hi encolem la cobertura, o filtres de cafè en aquest cas, acabant amb una capa de làtex o cola final, com a protecció. Deixem assecar.

Decoupage amb tovallons de paper

La tècnica del decoupage sempre és molt interessant. Fent servir tovallons de paper, però, s'hi afegeix la complicació del material, delicat de per si. Així i tot, sol donar molt bon resultat en qualsevol cas, malgrat les possibles "pífies".
El següent projecte consistia en guarnir unes capses per emmagatzemar a la cuina els tovallons de paper que no caben al dispensador d'ús diari (encara en faig servir, ho confesso, malgrat que suposo que no és ecològic). Tenir-los al rebost no resultava pràctic. Per evitar que els canvis de temperatura de la cuina els facin malbé, què millor que unes capses de fusta? La mida de les que vaig poder aconseguir -destinades, en principi, a contenir bossetes de te- és una mica justa però fa el fet, que és el que compta.



No vaig poder fer fotos del procés però no és gens embolicat:
1. Treure les tanques i les frontisses (la part més "difícil").
2. Preparar la fusta per pintar.
3. Pintar amb la base adient pel motiu escollit (color mantega, en aquest cas). Deixar assecar.
4. Decidir la distribució dels motius retallats (roses) i, en acabat, adherir al suport amb la cola més adient (aquí es va fer servir làtex).
5. Cobrir també la part de dins, si es vol (els tovallons del projecte són de mida petita i es van utilitzar sense retallar).
6. Com de costum, m'agrada fer una passada sobre el conjunt amb una mica de pintura daurada, al pinzell sec. Hi dóna un toc especial, molt del meu gust.
7. Envernissar a l'aigua.
8. Tornar a muntar tanques i frontisses.
9. Finalment, encolar a la base un tros de feltre o similar.

En vaig fer dues, i les tinc apilades en un prestatge de la cuina.

.: ARA SONA: Un Hecho Obvio - Laura Pausini :.

Art per un tub

Els tubs de cartó són molt reciclables, tant els de paper higiènic, com els de paper de cuina o els que es fan servir al comerç tèxtil per aguantar la tela cargolada i llisa. Aquests darrers es poden aconseguir fàcilment als carrers de Barcelona, els dies en què les botigues treuen la brossa de paper i cartó perquè els reculli el servei públic que se n'ocupa.

Hi ha gent "manetes" que en fa una bona imitació del bambú. També valen per a usos més corrents; un cop folrats o pintats et poden servir per dur documents o dibuixos enrotllats, per fer-ne pots per a llapis, i contenidors de tota mena.

El de la foto, és una capsa per a encens. S'ha fet servir cartó per a tancar la base i la tapa. I, tallant el propi tub, s'ha fabricat la tapa i el seu encaix.

En acabat, el paper maixé ha unificat el conjunt.

Com a guarniment, pintura acrílica (colors mantega i daurat), un preciós decoupage amb magranes, i un vernís brillant.

.: ARA SONA: Lisa Stansfield - So Natural :.

Projecte Maniquí: les dones tenen corbes

Per fi, he acabat el meu maniquí per penjar collarets i altres bijuteries.
Els que em trobava a les botigues no m'acabaven de convèncer. A més, jo tenia en ment els antics maniquís de modista, de formes més aviat exuberants, o, fins i tot, la Venus de Willendorf, per portar la contrària a l'obsessió que sembla tenir tothom per les figures femenines massa primes. Al capdavall, em vaig decantar per crear un maniquí del primer tipus, però més exagerat; l'altre representaria fer tota una escultura.

Descobrir un tutorial de revista que utilitzava una ampolla buida de detergent rentavaixelles com a base del maniquí, em va posar sobre la pista.

Materials:
- Ampolla buida de rentavaixelles
- 1 petge de fusta tornejada, proporcionat a la mida de l'ampolla
- Ferramenta antiga de lligar cortines (o una imitació)
- Massilla multiús
- Paper de diari
- Cola blanca
- Cargols de cabota grossa
- Cinta adhesiva de paper (cinta de pintor)
- Guix en pols
- Plastilina
- Pintura acrílica, color base i color daurat
- Tovallons per decoupage
- Pa d'or
- Betum de Judea
- Cera per a mobles en pasta
- Agent gras (vaselina)
- Pinzells
- Vernís o goma laca






Instruccions:

1. Escapcem l'ampolla pel tap.

2. Perforem per sota, i hi passem un cargol de cabota ampla, de manera que la cabota quedi per dins l'ampolla i tocant al seu fons. El subjectem a lloc, ben recte, amb la cinta adhesiva de paper.

3. Preparem una mica de guix en pols segons les instruccions del fabricant, fins que quedi amb una consistència més líquida que no pas espessa (sense passar-se) i, el vessem, mitjançant un embut o una paperina feta de plàstic, per la boca de l'ampolla, fins cobrir la cabota del clau que hem posat al fons. Deixem que es solidifiqui. Això depèn de molts factors i pot portar dies. Paciència.

4. Un cop ben subjecte el clau, no cal que treguem la cinta de paper, atès que quedarà oculta sota el revestiment de paper maixé i, probablement, el guix solidificat l'haurà travat poc o molt. Hi cargolem el petge de fusta, posat al revés (és a dir, per la part que hauria de tocar el terra si el féssim servir com a pota d'un moble), i... s'ha d'aguantar recte, altrament, no seria aconsellable continuar.

En aquest punt, seria bo embolicar bé el petge amb film de cuina, perquè no se'ns taqui innecessàriament mentre acabem la peça.

5. Preparem la massilla multiús i la muntem a la part superior de l'ampolla, damunt de la boca, i hi afegim una ferramenta en forma de botó. En aquest cas també s'hi ha afegit un ganxo a la part del darrera. Totes dues peces es feien servir antigament per subjectar cortines. Deixar assecar la massilla. Novament, paciència.

6. Un cop seca la massilla, podem escatar-la una mica amb paper de vidre fi. I, en acabat, l'emboliquem amb film de cuina, com a protecció.

7. Preparem una part de cola blanca amb una part d'aigua, i ja podem començar a estripar paper de diari a tires i a trossets i a encolar-los a l'ampolla amb aquest engrut, cobrint la massilla i la part de sota, sense tapar ni la ferramenta ni el petge de fusta. Combinar el diari amb paper de cuina ajuda a distingir entre capes. Podem parar, després de tres o quatre quantes capes, deixant-les assecar entre si, és clar.

8. Sobre la darrera capa, ben seca, treballem la plastilina amb les formes desitjades, per separat (tronc-cames i natges). Un cop ens agradi el resultat, traiem les peces, amb cura de que no se'ns deformin, per treballar-les damunt d'una superfície còmoda de treball.

9. Apliquem a cada peça de plastilina algun agent gras que, en acabat, ens permeti desemmotllar amb facilitat (vaselina, per exemple). I cobrim amb unes quantes capes de paper encolat, fins que el gruix ens sembli acceptable.

10. Un cop tot sec, desemmotllem amb cura. Sempre pot quedar una mica de plastilina, especialment en les parts còncaves, però és fàcil treure-la gratant. En acabat, omplim aquestes parts amb paper de diari amarat de cola, per manera que, quan muntem les peces, quedin fermes.

Ja podem posar les peces contra el cos del maniquí, aguantades amb cinta adhesiva de pintor. Pot ser que hagin quedat una mica encarcarades però, amb resulta fàcil adaptar-les. Podem escatar una mica les vores perquè no es notin les juntes.

11. Continuem cobrint-ho tot, incloent-hi les formes afegides de bell nou, amb capes de paper encolat, deixant assecar bé entre si. I així, fins que la integració de la base i les formes sigui absoluta.

12. Pintem el cos del maniquí fins que no es vegi el paper de recobriment, d'un color base adient al decoupage que hi anirà després. Aquí s'ha utilitzat un to mantega. Naturalment, en comptes de decoupage, es pot emprar qualsevol altra tècnica.

Al final, una pàtina amb cera, betum de Judea i pintura daurada, pot donar un toc d'antigor, accentuada per l'envernissat, amb goma laca.

13. En quan al petge, ha arribat el moment de treure'n la protecció. Es pinta al gust. En aquest cas, s'ha recobert de daurat, com a base del pa d'or, i s'ha acabat amb la mateixa pàtina envellidora (i embellidora!)

Traiem, també, la protecció de la ferramenta i, ja podem estrenar el nostre maniquí.

.: ARA SONA: a Catalunya Ràdio - "L'Ofici de Viure" :.