Reciclem brics i filtres de cafè: una mini calaixera!

Normalment a casa gastem cartrons de litre però, per canvis inesperats en la intendència, durant uns dies vam haver d'usar-ne de menor capacitat. I eren tan rebufons que vaig decidir que els havia de reciclar fent una mini calaixera per les peces petites de les meves bijuteries. També tenia acumulats un munt de filtres de la cafetera i paper de bossetes de te per reciclar, que calia utilitzar o llençar.

La mini calaixera acabada

Útils per crear una mini calaixera de dos pisos:

• 2 brics grans nets i a punt per reciclar
• 6 brics petits nets i a punt per reciclar
• Filtres de cafè i/o paper de bosses de te (usat per reciclar)
• Cinta de pintor
• Cola blanca
• Tubs petits de plàstic o cartó (opcional) per reciclar
• Cordill fi de paper o de fibra natural
• Agulla llarga
• Pinzell
• Paper de vidre

Pas a pas:

Preparació dels brics.-

1. Retallar-los. Als grans se'ls treu un lateral  longitudinal. Als petits el mateix, i també se n'elimina la cara superior, es troba el tap. Es reserven les parts retallades per reconstruir els calaixets, més endavant.

2. En acabat, els brics petits encaixen dins dels grans en vertical, però sobra espai lateral.
El següent pas, doncs, consisteix en adaptar els brics grans a la tirallonga de brics petits, i futurs calaixets. Per a això es desenganxa l'extrem encolat del bric gran i es retalla a la mida, deixant prou cartó de marge per tornar a encolar el lateral.
A la foto veiem el primer pis abans de ser refet, i el segon pis acabat d'adaptar.
Un cop preparats, els unim entre si amb cola i cinta de pintor. Al ser de paper engomat, aquesta mena de cinta adhesiva suportarà perfectament els recobriments encolats que aplicarem més endavant.

3. Tot seguit, es reconstrueix la part davantera de cada calaixet, fent servir els retalls reservats al punt 1. Les unions es fan amb cinta de pintor.

4. El pas final abans de posar el revestiment és escatar una mica, amb el paper de vidre, la superfície dels bric, a fi de millorar l'adhesió dels recobriments.

Passos 1-4

Encolat.-

5.  Es cobreix cada part de la calaixera a folrar amb cola blanca i, conforme l'estenem, anem fixant-hi estrips de filtres de cafè i/o de bosses de te.
A la foto veiem els procés d'encolat, i el resultat final.

Pas 5

La preparació dels tiradors

6. Crear els tiradors es podria fer de mil maneres. En aquest cas es volia crear una base d'efecte dimensional, sense foradar els calaixets. La solució, els tubets de plàstic de la foto, que tenia per reciclar, i per on podia passar còmodament la trena de del tirador.
M'havien quedat d'un antic projecte i que havien estat l'ànima d'uns rotlles de benes de guix. També es podrien utilitzar els tubs de plàstic que són ànima d'algunes marques de fil. O tubs de cartó d'origen similar, tot i que avui en dia no és gaire corrent trobar-ne.
El procés que es va seguir fou partir per la meitat els tubs i distribuir-los per la davantera de cada calaixet. S'hi van fixar a lloc amb més cinta de pintor i, tot seguit, es recobriren amb més filtres i cola, fins aconseguir integra-los en l'estructura. Era important que quedessin ben assegurats perquè, en usar el tirador, no fossin arrancats.

Pas 6

Els tiradors en si mateixos

Es va optar per fer servir alguna mena de cordill (de cànem o de paper) a fi de crear una espècie de trenes que servíssin de tiradors. Finalment es va escollir el cordill de paper, del qual ja en disposava un rotlle, adquirit anys enrere a Ikea (Val a dir que ja no n'hauré de comprar mai més. Aquest estiu, poc després d'acabar aquest projecte, vaig aprendre a filar paper de diari, com ja es veurà en una propera entrada del bloc...).
 El procès de fer els tiradors és simple.


7. Es passa un bon tros de cordill per la conca del mig tub adherit al calaixet. En fem una baga que resulti còmoda per ficar-hi els dits i poder fer el gest d'estirar. Després, tanquem la baga amb un nus fort,deixant un el bocí de cordill sobrer penjant.
Amaguem el nus fort en l'interior del mig tub, posant-hi una mica de cola, si convé.

8. Comencem a teixir el cordill sobrer sobre la baga amb un nus simple, fins completar tot el tirador.

Passos 7 i 8

9. Finalment enfilem el cordill que quedi en una agulla grossa i el passem per dins del tub diverses vegades, travessant els nusos simples al començament i al final del tirador, a fi d'assegurar millor el trenat.
S'assegurarà encara més si passem una mà de cola blanca per cada tirador.

Pas 9 i resultat final

.: ARA SONA: Angels on The Side of the Road - Patti Russo :.

Dispensador de bosses 2: reciclatge d'un envàs

En novembre de l'any passat vaig publicar el resultat de reciclar un bric en un dispensador de bosses de plàstic. Des d'aleshores em rondava la idea d'aplicar la idea a un envàs més gran, com ara l'embalatge d'un panettone. Fins ara no ha estat possible trobar una estoneta per posar mans a l'obra però per fi ja és una realitat.

Per no repetir l'ús de la Xyron, he aprofitat filtres de cafetera que tenia per reciclar.

Materials:

- Capsa de panettone. Buida del seu deliciós contingut, eh! ;-)
- Filtres de cafè per reciclar, o altre paper de cobertura
- Pintura acrílica base
- Làtex o cola blanca

Instruccions:

1. Retallem una portella d'entrada i una boca de sortida per a les bosses de plàstic del nostre futur contenidor.

2. Pintem perquè el cartó imprès no traspassi visualment la cobertura final. Deixem assecar.



3. Hi encolem la cobertura, o filtres de cafè en aquest cas, acabant amb una capa de làtex o cola final, com a protecció. Deixem assecar.

Dispensador de bosses 1: reciclatge d'un bric

Per fi he acabat el curs i tinc més temps per al Festum. Mentre no acabo el projecte gros que tinc entre mans, he aprofitat per reciclar un bric de suc convertint-lo en un dispensador de bosses de plàstic a fi de reutilitzar-les a la paperera del bany.


La tècnica:
Cap novetat. Vegeu en aquest projecte anterior -Xyron o com estalviar cola- com aprofitar la Xyron de fer petits adhesius per guarnir superfícies mitjanes amb paper imprès a casa.
Pas a pas:
1. Un cop deixar el bric ben net de dins, i sec, retallem el requadre d'on surt el bec de plàstic en les seves tres quartes parts, de manera que quedi una espècie de tapa de llibre. Servirà de tapa a l'obertura per on posarem les bosses dins del dispensador. En acabat, en traiem el bec de plàstic i el descartem.
2. A continuació, cobrim aquesta tapa amb algun cartonet de reciclatge, de manera que, a més d'ocultar el forat que hi queda després d'extraure el bec, reforcem el material.
3. Perforem la part inferior davantera del costat oposat a la tapa per obrir una boca des d'on extraure les bosses. L'ideal és fer servir una plantilla amb la forma que més ens agradi: un oval, en aquest cas.
4. Un cop impresos els papers que hàgim calculat necessaris amb l'estampat desitjat, tallem les tires a mida del rodet de la nostra Xyron. I, au: passeu-los per la maquineta per transformar-les en tires adhesives.
5. Anem enganxant les tires damunt del bric fins completar tota la superfície, retallant les tires amb tisores on convingui per adaptar-les millor. Si feu la boca corba o circular us caldrà fer uns tallets en forma de llengüetes per a un millor acabat de l'encolat.
6. Finalment, cobrim tota la superfície amb una o dues capes de làtex gens o no gaire diluït.

Un cop sec el làtex, ja podem omplir el nostre dispensador de les bosses a reutilitzar i col·locar-lo al bany.

Aprofitant que han sobrat algunes tires, també vaig guarnir un pot de iogurt gegant, a usar com a contenidor de retoladors, llapis de colors, etc.
Vegeu nova entrada: Dispensador de bosses 2: reciclatge d'un envàs de panettone

.: ARA SONA: Move (to the main club)- Cool Frog :.

Marie Claire Idées: de brics de llet a cistella

Doncs sí, sóc una de les seguidores de "Marie Claire Idées". Tot i que, darrerament, ha afluixat una mica en originalitat.

Deu ser la crisi, que ja es va emportar per endavant, l'any passat, la revista italiana "Creare" (des del meu punt de vista, una de les poques que podia competir amb MCI a la premsa europea). "Le idee di Casamia" encara la trobo, tot i que els exemplars solen arribar molt endarrerits (ara, en març de 2009, acabo d'aconseguir el de novembre de 2008). A "Marianne Maison" li he perdut la pista i no sé si encara es publica . "Country Living - British Edition" i la revista "MS Living" també estan bé, de vegades, tot i que no les porto tan al dia com MCI.

En fi, anem al tema de l'article, que és un projecte aparegut a MCI en març de 2008.

Per cert que, posada a fer crítica constructiva, de vegades les explicacions en fin de journal són més aviat minses. Has de fer gala de molta insistència, i repetir i repetir les passes... Al final acostuma a sortir, tanmateix.

És el que va passar amb la cistella de brics de llet que es veu a la foto, al costat de la revista. Ara presta els seus serveis a la cuina.

Mai no he fet un cistell amb fibres naturals però ja en porto uns quants amb materials de reciclatge: brics, paper de diari, capses de cartó... Més aquí.

.: ARA SONA: Emmylou Harris - Mister Sandman :.

Una calaixera de brics

A tots els manetes els calen calaixeres de taula per endreçar les petites coses i, què millor que fabricar-te-la personalment, reutilitzant brics de suc de fruita?

És una mica lent i cal ser pacient, perquè has d'anar desant-los (jo els anava posant -ben nets de dins, que sinó acaben fent pudor- en una gran bossa de paper). Amb el temps, però, ve la recompensa; és a dir, la part divertida: retalla, encola, pinta i folra...

Material:

- brics de suc rectangulars, un parell per cada calaix

- tisores i tallant (cúter)

- cola blanca

- pinzell ample per a la cola

- pintura, preferiblement en esprai

- paper de cobertura (en aquest cas, paper tret de bossetes de te usades)

Instruccions:

Primera fase

- Cada calaix necessita dos brics iguals: un és el calaix pròpiament dit, i l'altre el seu contenidor.

- Segons les característiques dels brics, els retallarem d'una manera o altra perquè encaixin entre si. En aquest punt no es poden donar indicacions gaire precises perquè cada bric és un món. I, a més, a qui li agrada que li donin tot fet?

- N'arrenquem, també, els brocs dels taps. En aquest cas, vaig voler aprofitar el forat que quedava per introduir-hi un petit rètol. Amb l'objectiu de que, un cop acabada la calaixera, servís de referència sobre el contingut de cada calaixet. Per això, en retallar, va caler deixar una pestanya que, plegada cap avall, encolada a lloc i oberta mitjançant una ranura, formés el receptable del rètol.

Segona fase

- Fem el número de calaixos que ens interessi. Recordeu que calen dos brics per cada peça (calaix i contenidor); en aquest projecte, per tant, s'hi han emprat 12 brics en total per aconseguir sis calaixos.

- Els muntem a grosso modo, per anar veient com volem la calaixera. I, un cop decidida l'estructura final, comencem a encolar els contenidors entre si.

- Un cop seca la cola, i si el batibull de coloraines dels brics no us acaba de fer el pes, els ruixem amb pintura en esprai (aquí, platejat). L'acabat setinat dels brics no donava gaire opcions més, en aquest cas.

- Un cop seca la pintura, la calaixera ja començava a tenir cara i ulls, però a mi em venia de gust donar-hi un toc de contrast i, de pas, fer servir altres materials que guardo.

- El cas de les bossetes de te, em penso, mereix un paràgraf a part. Resulta que el marro del te, igual que el del cafè, pot reciclar-se com a adob per a plantes (en combinació amb closca d'ous esmicolada, per exemple). També es pot fer servir per tenyir teixits, però això són figues d'un altre paner.

Sigui com sigui, per extraure l'esmentat marro, cal obrir les bossetes de te i, si ho fas amb cura, queden uns paperets rectangulars, de tacte rugós, una mica acolorits i d'olor agradable. Una preciositat. Massa bonics per llençar-los! Per tant, els vaig desant ben plans, a fi de folrar-ne cartó o d'utilitzar-los en altres projectes. I vet aquí que en aquest, concretament, l'aspecte rústic dels papers hi anava com anell al dit.

Per tant, si us animeu, cal reunir una bona pila de paperets de bosses de te o d'altres infusions, i en acabat, començar a encolar-los tot al voltant de la calaixera, superposant-los una mica i passant-hi la cola blanca també pel damunt. Amb compte, però, que són delicats. Ara bé, un cop seca, la cola d'aquesta mena, a més de tornar-se transparent, fa de vernís protector de la cobertura de paper.

I ja està! La nostra calaixera per a les petites coses és a punt. Ara només cal posar-nos a escriure un rètol per a cada calaix.

.: ARA SONA: Taito Tikaro feat. Lorena C - Rock Your Body :.