Dies de decoupage, roses i galetes daneses

Malgrat que el seu contingut sigui deliciós, les llaunes de galetes daneses no solen ser gaire atractives, visualment. Això les fa encara unes candidates més adients per a qui perpetra treballs manuals a tort i a dret ;-).

No us donaré pas gaire la llauna amb aquesta transformació en particular. De vegades els arxius digitals s'espatllen, i és el que va passar amb les fotos del procés en qüestió, i amb les d'alguns altres projectes més... Tant se val. Almenys en queda el resultat i els...

...Passos seguits:

1. Mentre es decidia l'estil de la transformació per convertir la llauna de galetes en una caixa per a objectes personals, es va netejar bé amb alcohol a fi d'eliminar-ne qualsevol resta de greix.

No em va caler rumiar gaire sobre l'estil. Feia temps que volia fer alguna cosa Shabby Chic. Personalment, m'encanta l'aire romàntic i un tant atrotinat però la qüestió és que també em venia molt de gust fer servir tons rosats. Que ningú no em pregunti perquè; ni jo mateixa ho sé. Fins ara mai no els havia utilitzat però m'ho demanava el cos, de manera que el blanc quedà bandejat. No així el romanticisme visual. Les imatges vintage de roses, de lliure ús, que acabava de trobar a la Xarxa segur que hi van tenir quelcom a veure. I per proporcionar luxe al color, el daurat no podia faltar. L'únic risc era caure en la carrincloneria.

2. Es va pintar la llauna amb una capa d'emprimació per a metall (com en aquest projecte la cobertura posterior havia de ser una mica densa, no hi va caler una segona aplicació).

3. Un cop seca l'emprimació, es va pintar la llauna de rosa, el color acrílic de base. És important que el to lligui amb el fons de les imatges del decoupage. Això facilita la continuïtat visual. Si mai ens cal unificar la superfície i la imatge enganxada, volem que, en aplicar la pintura, la diferència entre els dos fons es noti quant menys millor.

4. Mentre s'assecava, es van adaptar i imprimir les imatges segons les mides de la llauna. Després, es van preparar pel decoupage seguint les instruccions ja especificades en el projecte del cofre aneller, i que podeu consultar en el punt 3.a d'aquesta entrada.

En el cas que ens ocupa, es va escollir una tira d'imatges, rams de roses, per a tot el perímetre de la caixa, i un gran motiu central per a la tapa. Per toies que no quedi.

5. Un cop preparades i seques, les imatges es van encolar a la llauna mitjançant pega en esprai.

6. Finalment, el daurat: amb pa d'or per a treballs manuals i un mixtió ràpid a l'aigua es va recobrir tot l'interior, i parts de l'exterior, com ara les vores de la caixa i el voltant del motiu central.

Jo mateixa en vaig quedar sorpresa del resultat. La por a la carrincloneria s'havia esvaït. Per a algú que amb prou feines utilitza el rosa em penso que va anar força bé. Tot i que encara no sé si pot ser rosa i daurat, el Shabby Chic.

Papiroflèxia i un bòtil de cervesa

D'alguna manera, aquí es barreja el reciclatge amb l'art de plegar paper aplicat a un material diferent.

D'un temps ençà s'ha popularitzat la transformació de materials de rebuig, com ara les llaunes de beguda, en contenidors i altres objectes -sobretot gràcies als artesans africans.

Farà dos anys vaig provar-ho amb una llauna de refresc petita, que ja no conservo, però temps enrere em va caure a les mans un petit bòtil de cervesa que equival a una llauna gegant. L'he guardat fins ara, buscant el moment d'aplicar-li el mateix plegatge

Aprofitem per recordar que hem d'anar molt en compte en manipular materials tallants com el metall. Si podem fer servir guants protectors millor.

Materials:

- llauna de beguda buida, neta i seca
- tallant per a llauna (de vegades n'hi ha prou amb unes tisores de manualitats)
- retolador permanent
- alcohol
- metro de modista
- paper de vidre per a metalls
- guants per manipular metall

Instruccions:

1. Tallem la part superior de la llauna i la descartem. En cas de fer servir un bòtil gran, com aquí, també s'ha de treure l'encaix de l'aixeta. També esta bé netejar una mica l'interior amb alcohol.

2. Mesurem el contorn màxim de la llauna o bòtil, i, fent servir un paper, el dividim en 16 parts iguals. Pot fer-se a mà o per ordinador. Sigui com sigui, en acabat, hem de traslladar la divisió al cos del bòtil marcant-hi els punts amb un retolador permanent. Allarguem els esmentats punts amb un regle o cartó recte fins aconseguir les línies de tall.

3. Retallem la llauna tot seguint-les, fins el punt de base que considerem millor. Aquí s'ha tingut en compte el forat deixat per l'encaix de l'aixeta (i que, potser, considerarem de tapar en un futur), de manera que no arriba fins a baix del tot. En una llauna de refresc normal podem arribar ben bé fins al fons del contenidor.
El resultat: 16 llengüetes.


4. Anem abaixant i estenent cada llengüeta mentre n'escatem les vores amb paper de vidre especial per a metalls (a fi de minimitzar el risc de talls i esgarrinxades a la pell quan muntem la peça i a posteriori).
En acabat, netegem les restes de retolador amb alcohol.

5. Comencem a plegar la primera llengüeta cap a dins i sota la següent (sense ni tancar-la ni marcar-la gaire perquè, més tard, l'haurem de manipular al fi d'encaixar-hi l'última, de llengüeta).
Anem plegant fins arribar a la penúltima. La darrera, com ja haureu endevinat, demana una atenció especial.

6. Traiem una mica enfora la primera llengüeta i hi passem per dins la setzena i última, abans de tornar la primera a lloc, aquest cop -ja sí- tancant-la fermament.

7. Ja som gairebé al cap del carrer. Ara girem la peça. Veurem l'extrem de cada llengüeta sobresortint. Primer ajudant-nos dels dits i, en acabat, amb alguna eina plana, les girem endins i les marquem bé perquè quedin enganxades a la base, i bloquegin el tronc de la llengüeta anterior.

8. Peça acabada! Encara que no és aconsellable deixar-les a l'aire lliure permanentment perquè la llauna s'acaba rovellant, els contenidors de llauna són magnífics i molt decoratius.

.: ARA SONA: Island Lover - Lazy Hammock :.

Xyron o com estalviar cola ;-)

Un bon dia, a l'Abacus, vaig descobrir un aparatet que es deia Xyron i que servia, en teoria, per a fabricar els teus propis adhesius amb qualsevol tros de paper, o fins i tot de tela.

Amb el temps, he descobert que es pot anar un pas més enllà, encara que la meva Xyron sigui petita i això limiti, en aparença, la superfície que pot cobrir.

Sempre amb el cartutx de cola fix (també n'hi de removible), vaig preparar unes tires de paper imprès (amb un estampat ètnic) per alegrar unes pinces metàl·liques de paper, que eren negres com el carbó, i també una pinça de fusta per a estendre roba (no surt a la foto).

Després, el repte fou revestir un petit pot metàl·lic, d'una mostra de colònia, que em va fer veure el potencial d'aquest sistema, si es saben superposar les tires adhesives.

Finalment, vaig folrar així una llauna d'espàrrecs que volia aprofitar com a contenidor.

En tots els casos, una capa de vernís ha aportat brillantor i resistència a l'acabat.

I, vet-ho aquí: un resultat sorprenent i sense embrutar-me les mans de cola.

.: ARA SONA: Ja T'ho Diré - Ei, Joan! :.

Estirar del tirador

Resulta fascinant, el joc que donen els tiradors de les llaunes de refresc. Amb ells es poden fabricar unes quantes coses. També entre les ganxetistes tenen el seu lloc.

Se'n fan tops, vestits, bosses de mà...


Ara pràcticament no en consumeixo, de refrescos de llauna, de manera que disposo d'un número limitat de peces per reciclar però he pogut fer alguna peça individual.

.: ARA SONA: La Unión - Más y Más :.