Reciclatge d'una estructura metàl·lica

L'estructura metàl·lica, part d'un antic expositor comercial, es va rescatar del carrer. Té les mides ideals per encaixar dins de l'armari de la tele, un espai d’emmagatzemament fins ara caòtic. Com que cap moble del mercat s'hi ajustava bé, aquesta troballa ha estat providencial!

Per dur a terme el projecte m'he inspirat en diversos tutorials de cistelleria en paper (via Brasil) sobre la transformació d'estructures metàl·liques similars.

Abans de res, naturalment, va caler higienitzar a consciència l'expositor. En acabat, s'hauria d'haver pintat, preferiblement amb esprai, perquè hi havia alguns desperfectes a la vista, però en aquest cas, com ho volia tot del mateix color, vaig decidir deixar-ho pel final.

Abans de començar a teixir, és clar, cal fer les canyes de paper. Es poden fer amb un full de diari sencer, amb la meitat, amb peces de tres quarts... Sigui com sigui, la tècnica sempre és la mateixa i es mostra a les fotos.
Seguint els passos dels tutorials al meu abast, vaig marcar les vares metàl·liques frontals i posteriors de totes les lleixes, cada 2,5 cm., com a guia per a l'ordit de canyes, deixant un marge similar a cada cantonada.

En acabat, calia fer les cantoneres de cada prestatge amb cordill trenat (les canyes són massa grans per treballar-les en un espai tan limitat). Es tracta de fer un nus al voltant de la cantonada, i teixir el cordill d'un costat a l'altre per baix i per dalt de la vara de ferro, simultàniament, fins rematar cada canto.
Per teixir les lleixes, es comença a cargolar una canya a la vara frontal de l'estructura del prestatge inferior i s'hi van intercalant canyes en vertical a cada 2,5 cm., segons les marques que haurem fet prèviament. Aquestes canyes seran l'ordit.
Un cop tenim tot l'ordit estès, comencem a teixir en horitzontal, assegurant, després de cada passada, la canya a la vara metàl·lica del lateral corresponent. És a dir, a fer la trama que donarà consistència al prestatge.
Conforme treballem, haurem d'anar acoblant canyes, assegurant l'encaix amb una mica de cola.

Quan arribem a la vara del fons de la lleixa, assegurarem les canyes d'ordit amb una canya que anirem enrotllant a l'esmentada vara, de manera similar a com hem començat a teixir. I, hem acabat el primer prestatge!
Els altres es teixeixen exactament igual. Al final, només cal repassar que no quedi cap escletxa, i retallar puntes sobreres, ficant-les entre la trama de manera dissimulada, assegurant-les amb una gota de cola, si cal.
Els pilars laterals de l'estructura eren oberts de manera que, per evitar problemes de brutícia, etc., vaig aprofitar uns poms antics que hi encaixaven a la perfecció, assegurant-los amb massilla de dos components per a metalls.

En acabat, només quedava acolorir. Un esprai de color vermell brillant ha unificat les superfícies i, a més, fa que el moblet resultant encaixi en l'espai al què estava destinat: un racó d'armari que calia reordenar.



.: ARA SONA: Kamasutra - Paola & Chiara :.

Cistelleria de paper: un puf

Disposava d'uns retalls d'escuma per a tapisseria d'un projecte que no va reeixir, i se'm va acudir aprofitar-lo fent-me un puf. A més, fa temps que no feia res de cistelleria i ja tenia el "mono". Perquè, benvolguts i benvolgudes, això enganxa!



En fi, no vaig fer les fotos als blocs d'escuma però n'hi ha prou amb dir que, apilats, feien l'alçada ideal pel puf, la qual cosa demostra que res no es perd i que tot té el seu lloc a l'Univers, encara que, d'entrada, no ens ho sembli...

Aquí veieu el teixit de doble canut. Res de complicat; només cal seguir la pauta d'encreuament, base de tantes artesanies: amunt-i-avall. Després, pujar les parets al voltant de l'escuma. Com sovint queden foradets insalvables, vaig folrar l'interior del puf amb paper de diari encolat, a l'estil paper maixé.

Com es veu a baix, el garbuix de canyes és habitual. No ens espantéssim pas. En el fons no hi ha res com posar ordre en aquest caos (observeu l'ajudant felí com pesa figues en un lateral, una mica empipat de que les canyes li refreguin el cap cada dos per tres).

Un cop sec l'interior, he tancat la base. I l'he recobert per fora de més paper de diari encolat perquè quedi més polida. Ha resultat amb una forma una mica "orgànica", perquè no disposava d'un motllo com cal però ningú no és perfecte :-).

Ara només cal pintar el puf i la funda del coixí, que ja la tinc en ment. Un cop estigui, tot plegat, ja ho penjaré al bloc.


.: ARA SONA: Ràdio "La Máxima" :.

Cistella felina

Amb la calor, qualsevol gat -encara que tingui ínfules nobiliàries- s'estima més en arrecerar-se en un lloc fresc. Per tant, triomfen les cistelles de paper de diari, que deixen passar l'aire i, a més -oh fruïció!-, fan una miqueta de cruix-cruix a cada moviment (per no dir que es poden esgarrapar descaradament sense que la mestressa s'enutgi!)






La tècnica de teixit, òbviament, és ben bé igual, però posem-hi la foto, que aquesta trama fa gràcia.


.: ARA SONA: Come away with me - Norah Jones :.

Cistelleria: canya al paper de diari 2

Un cop fas un cistell i te'n surts, ja no te'n pots estar.

Quan em va caler quelcom per posar-hi els paraigües, d'acabat vistós, atès que havia d'anar a l'entrada de casa, vaig tornar a recòrrer a la cistelleria de paper, amb una tècnica d'espiral.

El cistell està treballat al voltant d'una antiga garrafa d'aigua que, a més de servir com a mesura base, té un fons de guix solidificat, la qual cosa fa que la peça sigui més estable.

Vaig recobrir l'interior del cistell amb plàstic perquè fos realment funcional, i es pogués utilitzar amb els paraigües molls, quan calgués.

L'acabat: pintura vermella amb tocs d'esponja en daurat.

.: ARA SONA: Seamus Haji feat. KayJay - Last Night a DJ Saved My Life :.

Cistelleria: canya al paper de diari 1

Temps després de l'experiència amb les capses de cartó, em van arribar notícies, via Brasil i Japó, sobre la tècnica de cistelleria que consisteix en substituir la fibra natural (vímet, jonc, etc.) per canyes de paper de diari.

Realment, l'única pega que havia trobat fins aleshores per a provar el noble art de la cistelleria, era la problemàtica del material: trobar-lo en abundància a ciutat, el cost econòmic que suposa, i, també, la manca d'espai per tractar-lo (la fibra natural cal remullar-la, em penso, per poder-la treballar amb comoditat).


Quan vaig veure què fan, sobretot a Brasil, amb el diari, ja no tenia excusa. Entre les instruccions brasileres i les fotos japoneses, vaig començar a fer canyes de paper i a provar de convertir-les en cistells. Clar que no és el mateix que fer servir jonc o coses per l'estil; el material imposa certes normes, però, així i tot, el resultat mai no deixa de sorprendre.

Aquí dalt, pintats de blanc, un contenidor de reciclatge per a la cuina, i un cistell per al lavabo. El contenidor per a reciclatge, té unes nanses laterals -com orelles- que serveixen per a manipular-lo millor i, també, per a enganxar-hi les nanses de la bossa de plàstic interior.

A la foto de la dreta, pintat de color rosat, un cistell per a les llanes. Dins va folrat amb el camal d'un antic pantaló pirata cosit per convertir-se en folre. I aquí, la tapa i la nansa són de fantasia, en memòria d'un cistell en forma de poma que vaig veure una vegada.

.: ARA SONA: Richard Cocciante - Bella Sin Alma :.