Fleixos: reciclar restes d'embalatges

Ja torno a ser aquí! El rescat i reorganització d'arxius va vent en popa. Aquest projecte és el més recent, atès que m'hi vaig posar molt poc abans del "crac".

Havia començat a endreçar el meu racó creatiu (pomposament batejat com a "el talleret") quan van reaparèixer uns fleixos de plàstic derivats de diversos paquets rebuts des de fa algun temps: n'hi havia de blancs però també de color verd oliva.

Els havia desat amb la malèvola idea de reproduir almenys un cistell com aquells fets amb idèntic material que es veuen en alguns basars xinesos. Malauradament, només n'havia pogut reunir uns quants, de fleixos, els justets per fer una safata. Però ja m'estava bé: em calia algun suport per a les potingues de cura personal que sempre va bé tenir al dormitori i que, altrament, poden deixar marques als mobles.

Material necessari:

- fleixos per reciclar, preferiblement de mida semblant i si són de colors diversos, millor
- tisores
- engrapadora d'oficina
- regle, millor si és metàl·lic o de fusta
- pinces d'estendre o de bricolatge

Com es fa:

1. Tallem els fleixos a la mida adient a la forma del nostre cistell o safata. D'un fleix en poden sortir dues o tres tires, aproximadament. Aquí és on entra en joc la vostra traça, la quantitat de material del que disposeu i, naturalment, la seva llargària.

Els fleixos haurien de ser d'un nombre adient per facilitar que cap tira quedi sense entreteixir-se i acabi resultant sobrera. Podem dibuixar un petit plànol de com ho volem, fer els càlculs pertinents...

Val a dir que també ens hem de fixar en els colors de què disposem a fi de fer-ne alguna combinació interessant, si s'escau. És aconsellable jugar a provar-ne unes quantes abans de començar, per veure quina ens fa més el pes.



2. Anem entreteixint les tires segons la combinació que hem decidit. Aquí s'ha entreteixit amb el sistema més bàsic: tira a dalt, tira a baix, i així successivament, intercalant el color verd i el blanc. Clar que podem complicar-ho, si volem (dues tires a dalt, dues a baix, etc...) però això ja queda fora de l'àmbit d'aquest tutorial.

3. Conforme entreteixim, anem fixant els fleixos a lloc amb pinces d'estendre o de bricolatge, les que tinguem més a mà. D'entrada tindran tendència a moure's, de manera que no ens poséssim pas nervioses o nerviosos. És qüestió de prendre'ns el nostre temps, d'anar entreteixint amb paciència i d'empènyer les tires ben a prop les unes de les altres per deixar les menys escletxes possibles.

4. Un cop tinguem l'entramat bàsic, que serà el fons del nostre cistell -de la safata, en aquest cas-, és aconsellable engrapar entre si les tires que conformen cada cantonada perquè el conjunt no es bellugui mentre pugem les parets del recipient. Es tracta d'una mesura temporal. Atès que poden restar funcionalitat al nostre cistell, les traurem, en acabat.

5. Fixades amb grapes les cantonades, doncs, comencem a enlairar les tires per formar la trama de les esmentades parets. Abans va bé marcar la zona de plec amb un regle metàl·lic, de manera que la base de la safata quedi prou recta (rectangular o quadrada, segons la forma que hàgim projectat pel nostre cistell).

6. El següent pas consisteix en entreteixir tires noves amb les verticals que hem alçat i anar tancant les parets tot al voltant del cistell. Continuem assegurant amb pinces i empenyent les tires entre si per aconseguir una trama atapeïda i sense gaire escletxes, a ser possible.

En aquest cas la llargària de les tires era molt limitada, i l'alçada de les parets va ser moderada. Penseu que cal deixar un parell o tres dits de marge per poder rematar el recipient tal i com s'explica al punt 7.

7. Finalment, arriba l'hora d'acabar el teixit de fleixos. Per fer això, només cal que tallem en punta cada tira vertical, la dobleguem a una alçada igualada i la introduïm, cap a baix, entre les tires horitzontals entreteixides prèviament (les que són a la part immediatament inferior). Segurament ens anirà bé ajudar-nos d'un obrecartes punxegut o de les mateixes tisores perquè el teixit de fleixos ens haurà quedat atapeït i pot costar de fer, l'encaix.


Es tracta de que aquestes tires verticals quedin dissimulades i, alhora, tanquin fermament la trama sense necessitat de cap altre mitjà de subjecció.

Abans, o després, segons anem treballant, podem treure les grapes aplicades anteriorment.

I ja està! Ja tenim un recipient funcional, estèticament interessant i hem reciclat material de rebuig.

Bosses enreixades de fruita i hortalisses: com reciclar-les

Ja en alguna ocasió m'he referit al llibre "Cómo Hacer Recipientes con Materiales Reciclados" de Lois Walpole, un dels més apreciats volums de la meva biblioteca i font de moltes i originals idees des de fa anys.

A partir de la imatge d'un cistell esfèric fet amb bosses enreixades que mostra aquest llibre, i de les breus explicacions que acompanyen el peu de foto, és possible crear unes cistelles utilíssimes per a les pinces d'estendre com les de la imatge de la dreta.

Materials:

- Bosses enreixades de les que contenen taronges, cebes, alls, etc... Amb una capsa de sabates plena n'hi ha prou per a dos bons recipients d'aproximadament 25 cm. de diàmetre. És qüestió d'anar-les desant cada cop que fem una compra d'aquestes característiques. Normalment són de colors diversos, cosa que afavoreix l'aspecte creatiu del projecte.

- Globus o una pilota infable de la mida indicada, que serveixi com a motlle de la nostra futura cistella. Aquí s'han fet servir els globus, perquè era el que es tenia més a mà, però tingueu en compte que correu el risc de que petin amb relativa facilitat o de que es vagin desinflant si treballem per etapes, durant dies.

- Cabdell o cabdells d'algun cordill o fibra resistent, com ara ràfia sintètica, del color que vulguem, per cosir les xarxes entre si.

- 2 agulles romes o de punta rodona, una de mitjana i una altra de gran.
La mitjana servirà per decorar la nostra bossa al final.
La més gran, per cosir les xarxes entre si. Si no la trobem al mercat podem fer-nos una nosaltres mateixes/mateixos.
En aquest cas, precisament, he fet servir un enfilador de fabricació casolana: el mànec d'un raspall de dents de plàstic, escapçat després de remullar-lo en aigua bullint, i perforat per a funcionar com a "agulla". És ideal per travessar l'atapeït teixit de xarxes. La idea procedeix d'alguns sites nord-americans

- Tisores per tallar les xarxes i el cordill.

Instruccions:

1. Muntem el globus inflat o la pilota damunt d'un suport com ara un bol, un escorredor de sobretaula... qualsevol cosa que ens permeti de treballar amb comoditat sobre la superfície esfèrica.

Comencem a cobrir-lo de xarxes que prèviament haurem obert i tallat amb les tisores perquè funcionin com ara una mena de teixit en pla (normalment les bosses van tancades pels extrems amb petites abraçadores metàl·liques que cal eliminar en tots els casos, llevat d'un. Vegeu pas núm. 4)

2. Enfilem la nostra agulla roma més gran amb el cordill i comencem a cosir les xarxes entre si. La puntada ha de ser simple: amunt-avall, entrellaçant els forats de l'enreixat.
Al principi no és indispensable combinar els colors de les xarxes perquè aquesta part del nostre recipient quedarà a l'interior. De manera podem crear les primeres capes d'un sol to, el més abundant (vermell, en aquest cas).
Tingueu present, també, que hem de deixar la base del globus/pilota lliure a un diàmetre raonable, perquè ha de servir com a boca del nostre cistell o recipient.

3. El llibre de Lois Walpole recomana fer com a mínim tres capes de xarxes. Certament ens cal un teixit atapeït per assegurar la resistència del contenidor final.
A partir de la segona capa ja podem alternar colors als nostre gust.
Un cop tinguem la forma aconseguida, reforçarem la boca de la nostra cistella amb unes puntades de cordill.

4. Ja podem treure el globus/pilota de dins del nostre contenidor. En aquesta etapa recorda una mica a un niu d'algun ocellot estrany...
Segurament es veuran alguns trams de cordill i algun garbuix de xarxes, de manera que, si volem que no s'enganxin amb el que hagi d'omplir el nostre cistell (pinces d'estendre en aquest cas) és recomanable de cobrir l'interior amb una xarxa sencera.
Agafem una de color contrastat, doncs, i només en tallem una de les puntes. Ens quedarà una bossa oberta només per un costat. Fiquem la part tancada a l'interior del recipient, l'abraçadora metàl·lica mirant cap a dins, i encavalquem la vora de la part oberta sobre la boca de la cistella. Unes quantes puntades amunt-avall, i ja som aprop del final.

5. A partir d'aquí comença la part més divertida: guarnir la superfície esfèrica del nostre cistell. No es tracta només d'una decoració atractiva a la vista, sinó que, a més, comprovareu que acaba reforçant l'estructura del recipient final.
Les formes de guarniment es fan amb xarxes de diferents colors recargolades sobre si mateixes de maneres diferents, subjectades al cos de la cistella amb un puntada de brodat anomenada punt de fistó.
Solia fer-se servir per rematar voravius, com ara els de les mantes, però tot es qüestió d'improvisar i provar coses noves. Qualsevol manual pràctic de brodat us aportarà idees.

6. Finalment només queda atacar la boca de la cistella amb una o vàries xarxes tot al voltant i afegir-hi una baga perquè pugem penjar el recipient segons les nostres necessitats. El sistema és el mateix: xarxes recargolades sobre si mateixes subjectades amb punt de fistó.

.: ARA SONA: Mi Primer Día - Los Aslandticos :.

Reciclatge d'una estructura metàl·lica

L'estructura metàl·lica, part d'un antic expositor comercial, es va rescatar del carrer. Té les mides ideals per encaixar dins de l'armari de la tele, un espai d’emmagatzemament fins ara caòtic. Com que cap moble del mercat s'hi ajustava bé, aquesta troballa ha estat providencial!

Per dur a terme el projecte m'he inspirat en diversos tutorials de cistelleria en paper (via Brasil) sobre la transformació d'estructures metàl·liques similars.

Abans de res, naturalment, va caler higienitzar a consciència l'expositor. En acabat, s'hauria d'haver pintat, preferiblement amb esprai, perquè hi havia alguns desperfectes a la vista, però en aquest cas, com ho volia tot del mateix color, vaig decidir deixar-ho pel final.

Abans de començar a teixir, és clar, cal fer les canyes de paper. Es poden fer amb un full de diari sencer, amb la meitat, amb peces de tres quarts... Sigui com sigui, la tècnica sempre és la mateixa i es mostra a les fotos.
Seguint els passos dels tutorials al meu abast, vaig marcar les vares metàl·liques frontals i posteriors de totes les lleixes, cada 2,5 cm., com a guia per a l'ordit de canyes, deixant un marge similar a cada cantonada.

En acabat, calia fer les cantoneres de cada prestatge amb cordill trenat (les canyes són massa grans per treballar-les en un espai tan limitat). Es tracta de fer un nus al voltant de la cantonada, i teixir el cordill d'un costat a l'altre per baix i per dalt de la vara de ferro, simultàniament, fins rematar cada canto.
Per teixir les lleixes, es comença a cargolar una canya a la vara frontal de l'estructura del prestatge inferior i s'hi van intercalant canyes en vertical a cada 2,5 cm., segons les marques que haurem fet prèviament. Aquestes canyes seran l'ordit.
Un cop tenim tot l'ordit estès, comencem a teixir en horitzontal, assegurant, després de cada passada, la canya a la vara metàl·lica del lateral corresponent. És a dir, a fer la trama que donarà consistència al prestatge.
Conforme treballem, haurem d'anar acoblant canyes, assegurant l'encaix amb una mica de cola.

Quan arribem a la vara del fons de la lleixa, assegurarem les canyes d'ordit amb una canya que anirem enrotllant a l'esmentada vara, de manera similar a com hem començat a teixir. I, hem acabat el primer prestatge!
Els altres es teixeixen exactament igual. Al final, només cal repassar que no quedi cap escletxa, i retallar puntes sobreres, ficant-les entre la trama de manera dissimulada, assegurant-les amb una gota de cola, si cal.
Els pilars laterals de l'estructura eren oberts de manera que, per evitar problemes de brutícia, etc., vaig aprofitar uns poms antics que hi encaixaven a la perfecció, assegurant-los amb massilla de dos components per a metalls.

En acabat, només quedava acolorir. Un esprai de color vermell brillant ha unificat les superfícies i, a més, fa que el moblet resultant encaixi en l'espai al què estava destinat: un racó d'armari que calia reordenar.



.: ARA SONA: Kamasutra - Paola & Chiara :.

Cistelleria de paper: un puf

Disposava d'uns retalls d'escuma per a tapisseria d'un projecte que no va reeixir, i se'm va acudir aprofitar-lo fent-me un puf. A més, fa temps que no feia res de cistelleria i ja tenia el "mono". Perquè, benvolguts i benvolgudes, això enganxa!



En fi, no vaig fer les fotos als blocs d'escuma però n'hi ha prou amb dir que, apilats, feien l'alçada ideal pel puf, la qual cosa demostra que res no es perd i que tot té el seu lloc a l'Univers, encara que, d'entrada, no ens ho sembli...

Aquí veieu el teixit de doble canut. Res de complicat; només cal seguir la pauta d'encreuament, base de tantes artesanies: amunt-i-avall. Després, pujar les parets al voltant de l'escuma. Com sovint queden foradets insalvables, vaig folrar l'interior del puf amb paper de diari encolat, a l'estil paper maixé.

Com es veu a baix, el garbuix de canyes és habitual. No ens espantéssim pas. En el fons no hi ha res com posar ordre en aquest caos (observeu l'ajudant felí com pesa figues en un lateral, una mica empipat de que les canyes li refreguin el cap cada dos per tres).

Un cop sec l'interior, he tancat la base. I l'he recobert per fora de més paper de diari encolat perquè quedi més polida. Ha resultat amb una forma una mica "orgànica", perquè no disposava d'un motllo com cal però ningú no és perfecte :-).

Ara només cal pintar el puf i la funda del coixí, que ja la tinc en ment. Un cop estigui, tot plegat, ja ho penjaré al bloc.


.: ARA SONA: Ràdio "La Máxima" :.

Cistella felina

Amb la calor, qualsevol gat -encara que tingui ínfules nobiliàries- s'estima més en arrecerar-se en un lloc fresc. Per tant, triomfen les cistelles de paper de diari, que deixen passar l'aire i, a més -oh fruïció!-, fan una miqueta de cruix-cruix a cada moviment (per no dir que es poden esgarrapar descaradament sense que la mestressa s'enutgi!)






La tècnica de teixit, òbviament, és ben bé igual, però posem-hi la foto, que aquesta trama fa gràcia.


.: ARA SONA: Come away with me - Norah Jones :.

Recuperació: armari preindustrial

Amb el canvi de casa, vaig enfrontar-me a un nou repte: recuperar mobles en estat precari.

És el cas de l'armari de la foto (fabricació local, dècada de 1950?), molt simple però de gran presència. El que jo anomeno un moble d'estil preindustrial.
Ja n'havia vist d'altres al Poble Nou, encara que encastats (i em va sorprendre descobrir que hi ha gent que no en sap veure el potencial, la bellesa de la seva austeritat i de la seva simplicitat).

En fi, aquest havia estat atacat massivament per corcs en un lateral i, al moment de desmontar-ho, va patir desperfectes en una part de la base. Després del tractament adient i de restaurar l'esquerda, unes quantes capes de vernís van deixar-lo com nou.
Al dessota, dos calaixos-cistella (de paper de diari, és clar) fets a mida.

.: ARA SONA: Bridget Jone's Diary :.

Cistelleria: canya al paper de diari 2

Un cop fas un cistell i te'n surts, ja no te'n pots estar.

Quan em va caler quelcom per posar-hi els paraigües, d'acabat vistós, atès que havia d'anar a l'entrada de casa, vaig tornar a recòrrer a la cistelleria de paper, amb una tècnica d'espiral.

El cistell està treballat al voltant d'una antiga garrafa d'aigua que, a més de servir com a mesura base, té un fons de guix solidificat, la qual cosa fa que la peça sigui més estable.

Vaig recobrir l'interior del cistell amb plàstic perquè fos realment funcional, i es pogués utilitzar amb els paraigües molls, quan calgués.

L'acabat: pintura vermella amb tocs d'esponja en daurat.

.: ARA SONA: Seamus Haji feat. KayJay - Last Night a DJ Saved My Life :.

Cistelleria: canya al paper de diari 1

Temps després de l'experiència amb les capses de cartó, em van arribar notícies, via Brasil i Japó, sobre la tècnica de cistelleria que consisteix en substituir la fibra natural (vímet, jonc, etc.) per canyes de paper de diari.

Realment, l'única pega que havia trobat fins aleshores per a provar el noble art de la cistelleria, era la problemàtica del material: trobar-lo en abundància a ciutat, el cost econòmic que suposa, i, també, la manca d'espai per tractar-lo (la fibra natural cal remullar-la, em penso, per poder-la treballar amb comoditat).


Quan vaig veure què fan, sobretot a Brasil, amb el diari, ja no tenia excusa. Entre les instruccions brasileres i les fotos japoneses, vaig començar a fer canyes de paper i a provar de convertir-les en cistells. Clar que no és el mateix que fer servir jonc o coses per l'estil; el material imposa certes normes, però, així i tot, el resultat mai no deixa de sorprendre.

Aquí dalt, pintats de blanc, un contenidor de reciclatge per a la cuina, i un cistell per al lavabo. El contenidor per a reciclatge, té unes nanses laterals -com orelles- que serveixen per a manipular-lo millor i, també, per a enganxar-hi les nanses de la bossa de plàstic interior.

A la foto de la dreta, pintat de color rosat, un cistell per a les llanes. Dins va folrat amb el camal d'un antic pantaló pirata cosit per convertir-se en folre. I aquí, la tapa i la nansa són de fantasia, en memòria d'un cistell en forma de poma que vaig veure una vegada.

.: ARA SONA: Richard Cocciante - Bella Sin Alma :.

Cistelleria: reciclatge de capses de cartó

El meu primer cistell va sortir, a partir del canvi de casa cap a la independència.

Després de desempacar, em vaig trobar amb un munt de capses de cartó en bon estat; i em vaig recordar del llibre de certa creativa britànica, que portava unes quantes idees que desitjava posar en pràctica.

El repte era fer una paperera. En va sortir la de la foto, que continua en prou bon estat i a ple ús.

El llibre també ofereix instruccions per a fabricar safates pel mateix sistema, i altres coses amb brics de suc de fruita, etc.

El llibre al què feia referència més amunt és "Cómo hacer recipientes con materiales reciclados" ("Weave, coil & plait. Crafty containers from recycled materials") de Lois Walpole, editat en anglès en 1998 per Search Press Limited y en castellà en 1999 per Celeste Ediciones. Val la pena fer-li publicitat per la originalitat de les propostes i els tutorials que ofereix.

Una altra idea extreta del llibre per reciclar bosses enreixades de taronges, alls, cebes, etc... aquí.

.: ARA SONA: Bobby Darin - Beyond the Sea :.

Marie Claire Idées: de brics de llet a cistella

Doncs sí, sóc una de les seguidores de "Marie Claire Idées". Tot i que, darrerament, ha afluixat una mica en originalitat.

Deu ser la crisi, que ja es va emportar per endavant, l'any passat, la revista italiana "Creare" (des del meu punt de vista, una de les poques que podia competir amb MCI a la premsa europea). "Le idee di Casamia" encara la trobo, tot i que els exemplars solen arribar molt endarrerits (ara, en març de 2009, acabo d'aconseguir el de novembre de 2008). A "Marianne Maison" li he perdut la pista i no sé si encara es publica . "Country Living - British Edition" i la revista "MS Living" també estan bé, de vegades, tot i que no les porto tan al dia com MCI.

En fi, anem al tema de l'article, que és un projecte aparegut a MCI en març de 2008.

Per cert que, posada a fer crítica constructiva, de vegades les explicacions en fin de journal són més aviat minses. Has de fer gala de molta insistència, i repetir i repetir les passes... Al final acostuma a sortir, tanmateix.

És el que va passar amb la cistella de brics de llet que es veu a la foto, al costat de la revista. Ara presta els seus serveis a la cuina.

Mai no he fet un cistell amb fibres naturals però ja en porto uns quants amb materials de reciclatge: brics, paper de diari, capses de cartó... Més aquí.

.: ARA SONA: Emmylou Harris - Mister Sandman :.