Dies de decoupage, roses i galetes daneses

Malgrat que el seu contingut sigui deliciós, les llaunes de galetes daneses no solen ser gaire atractives, visualment. Això les fa encara unes candidates més adients per a qui perpetra treballs manuals a tort i a dret ;-).

No us donaré pas gaire la llauna amb aquesta transformació en particular. De vegades els arxius digitals s'espatllen, i és el que va passar amb les fotos del procés en qüestió, i amb les d'alguns altres projectes més... Tant se val. Almenys en queda el resultat i els...

...Passos seguits:

1. Mentre es decidia l'estil de la transformació per convertir la llauna de galetes en una caixa per a objectes personals, es va netejar bé amb alcohol a fi d'eliminar-ne qualsevol resta de greix.

No em va caler rumiar gaire sobre l'estil. Feia temps que volia fer alguna cosa Shabby Chic. Personalment, m'encanta l'aire romàntic i un tant atrotinat però la qüestió és que també em venia molt de gust fer servir tons rosats. Que ningú no em pregunti perquè; ni jo mateixa ho sé. Fins ara mai no els havia utilitzat però m'ho demanava el cos, de manera que el blanc quedà bandejat. No així el romanticisme visual. Les imatges vintage de roses, de lliure ús, que acabava de trobar a la Xarxa segur que hi van tenir quelcom a veure. I per proporcionar luxe al color, el daurat no podia faltar. L'únic risc era caure en la carrincloneria.

2. Es va pintar la llauna amb una capa d'emprimació per a metall (com en aquest projecte la cobertura posterior havia de ser una mica densa, no hi va caler una segona aplicació).

3. Un cop seca l'emprimació, es va pintar la llauna de rosa, el color acrílic de base. És important que el to lligui amb el fons de les imatges del decoupage. Això facilita la continuïtat visual. Si mai ens cal unificar la superfície i la imatge enganxada, volem que, en aplicar la pintura, la diferència entre els dos fons es noti quant menys millor.

4. Mentre s'assecava, es van adaptar i imprimir les imatges segons les mides de la llauna. Després, es van preparar pel decoupage seguint les instruccions ja especificades en el projecte del cofre aneller, i que podeu consultar en el punt 3.a d'aquesta entrada.

En el cas que ens ocupa, es va escollir una tira d'imatges, rams de roses, per a tot el perímetre de la caixa, i un gran motiu central per a la tapa. Per toies que no quedi.

5. Un cop preparades i seques, les imatges es van encolar a la llauna mitjançant pega en esprai.

6. Finalment, el daurat: amb pa d'or per a treballs manuals i un mixtió ràpid a l'aigua es va recobrir tot l'interior, i parts de l'exterior, com ara les vores de la caixa i el voltant del motiu central.

Jo mateixa en vaig quedar sorpresa del resultat. La por a la carrincloneria s'havia esvaït. Per a algú que amb prou feines utilitza el rosa em penso que va anar força bé. Tot i que encara no sé si pot ser rosa i daurat, el Shabby Chic.

Cofre Aneller a Partir d'Elements Reciclats

Sembla mentida que hagi passat tant de temps des del meu darrer post!
Aquest no és lloc per parlar dels esdeveniments que han contribuït al mig abandó d'aquest bloc i al desencoratjament de la persona (no tant de la part creativa, que continua fent de les seves malgrat tot).
Només és lloc pels nous projectes que tinc la ferma intenció de tornar a presentar.

I, per a que els propòsits no es quedin merament en això, vet aquí el meu projecte de tornada: un cofre aneller a partir d'elements reciclats. La idea era recrear l'aire de l'antiga paqueteria, potser del s.XIX, una mica en la línia de l'estil Shabby Chic però en blau i daurat, i crec que s'ha aconseguit.

El Perquè

M'agraden els anells de bijuteria i en tinc uns quants. Em calia mantenir-los endreçats d'una manera que, a més, em facilités la tria de cada matí, gairebé d'un cop d'ull... Al mercat no acabava de trobar el recipient ideal, fins que vaig descobrir, en mans d'un familiar, una capsa d'ampolles cosmètiques en forma de cofre... Fou tota una inspiració. I com ella l'havia de llençar tan bon punt acabat el producte, li vaig pregar que em deixés reciclar-la quan arribés el moment.

El Procés:

1. Després d'escatar lleugerament la superfície de la capsa per facilitar l'aferrament del pigment i la cola, es va pintar l'interior i les zones que quedarien a la vista amb acrílic daurat.

2. La resta del cofret es va folrar amb paper, també per reciclar. En aquest cas es tracta del paper d'estrassa blau, una mica aspre, que acostuma a embolcallar el cotó fluix que compro a la farmàcia. Té un encantador aire antic, i el guardava per a un projecte com aquest.

3. Després es va buscar una imatge vintage que s'adaptés bé a les proporcions de la tapa, i es va preparar per al decoupage.

  a) Com es tractava d'una imatge impresa amb tintes susceptibles de sagnar en contacte amb mitjans aquosos, com ara la cola, abans de res es va ruixar amb un fixador en esprai.

   Es tracta del mateix protector per a aquarel·les, pastels, carbonets, etc., que venen a les botigues de belles arts. N'hi ha d'econòmics que funcionen prou bé però, si no en tenim a mà i hem d'improvisar, un truc: el fixador professional pot substituir-se per una mica de laca pels cabells (tot i que amb aquest mètode, segons la meva experiència, els colors queden més esmorteïts)

  b) Un cop seca la pel·lícula protectora, la imatge s'havia de muntar sobre la tapa del cofre.

     Primer es va adherir, amb un mínim de cola blanca tirant a espessa, i pel dret, damunt d'un tros de bossa de plàstic.

   Tot seguit, encara fresca aquesta cola, i després d'untar també el revers de la imatge, es va aplanar en posició damunt la tapa, tot repassant suaument la superfície del plàstic amb un drap. Aquesta tècnica és molt efectiva a l'hora d'evitar que es formin bombolles d'aire i/o arrugues al paper.
 
   Immediatament després es va treure el plàstic, amb cura per evitar estrips, i es va deixar assecar.

   Més endavant es va encolar, també, un duplicat de la imatge a l'interior del cofret.

4. Un cop sec el decoupage, es van acabar les vores de tota la capsa amb més acrílic daurat, especialment al voltant de les imatges.

5. I com l'interior no disposava de cap suport pels anells, es va aprofitar per reciclar parts d'un altre embalatge farmacèutic: un suport plàstic per a ampolles de vitamines.

Semblava que ni fet expressament!

Tallat a la mida del cofre i girat cap per avall, ofereix una sèrie de ranures ideals per clavar-hi els anells normals. I l'espai lateral que queda serveix per repenjar-hi els anells de cèrcol gruixut.

I ja tenim els anells endreçats dins del mateix recipient, protegits de la pols però a la vista de la mestressa, quan convé!

Reciclatge: de porta-cassetes a caixa de retalls

Abans de res, val a dir que fa poc he trobat feina -una de remunerada, és clar- (per celebrar-ho em poso l'Hallelujah de Leonard Cohen). Encara estic reorganitzant-me la vida, però no és excusa i, per fi he quasi acabat aquest projecte menor.

De fa molts anys tenia una caixa per posar els cassetes. Ara amb prou feines me'n queden un grapat i vaig decidir que calia reciclar la caixa perquè ja no servia a la seva raó original. I què millor que convertir-la en un contenidor per a retalls de tela, atès que penso fer més coses amb teixit en un futur no gaire llunyà.

Com no vaig fer fotos de l'estat inicial (per pura impaciència) diré que, per començar, va caler arrencar els separadors interiors (que encaixaven en les ranures que s'hi veuen), la fusta dels quals serà útil per a altres qüestions...

Després de pintar el calaix de blanc, em vaig posar a l'ordinador i, utilitzant en una font estilitzada, vaig imprimir el text que volia pintar-hi .

Un cop calcat en una de les cares del calaix, l'he acolorit amb un pinzellet molt fi i acrílic vermell.

Falta la capa de vernís i envellir-lo una mica. Espero fer-ho en dies successius.

.: ARA SONA: Hallelujah - Leonard Cohen :.