Brodat foll

L'art de brodar sense parar, fins i tot improvisant, i emprant tota mena de puntades i motius combinats. Això vindria a ser el que en anglès s'anomena "Crazy Embroidery" i que per aquests lars podríem dir "Brodat foll". De vegades, com és el cas, es fa sobre un teixit de patchwork.


Aquí les meves improvisacions destinades a una funda per a la màquina de cosir.







.: ARA SONA: On The Radio - Donna Summer :.

Un punt (de creu) més enllà

El punt de creu i el brodat a un sol color m'agraden més que qualsevol altre de coloraines. Hi ha un cert encant en la seva austeritat, especialment si el teixit és arpillera o tela d'aida tenyida amb te.
I, a fi de complaure la meva obsessió per la utilitat de les coses que fabrico, se'm va acudir fer servir totes dues tècniques per etiquetar capses i calaixeres, en comptes del típic cartonet...
Això només serveix, és clar, quan els rètols no s'han de modificar gaire sovint.

Per a les capses de Cds vaig escollir el punt enrere.

Oh, com m'agradaria aconseguir un vocabulari català sobre el brodat, el nom tradicional de cada punt i tot plegat! Si en pogués aplegar prou informació, l'escriuria jo mateixa.

L'alfabet emprat a les capses és d'aire medieval.

A la calaixera metàl·lica li vaig posar números romans, en punt de creu. La inspiració em va venir veient un reportatge sobre la vida i obra d'en Charles Darwin. Al seu estudi, hi havia una calaixera classificada d'aquesta manera i em va cridar l'atenció.


.: ARA SONA: Rosana - Sin Miedo :.

Quilt o no quilt, aquesta és la qüestió

De vegades tinc tantes ganes de fer coses que escullo projectes "menors" que em permetin de realitzar-los en pocs dies. És el que em passa quan penso en fer un quilt.

Esperant a veure'm capaç de cosir tot un cobrellit, vaig deixar-me encisar pel quilt hawaià. I, au, vet aquí què en va sortir: una espècie d'agafador encoixinat que, al final, s'ha quedat com a protector de les portes de l'armari (contra el frec de les mans en obrir-les).

Com a bon quilt, es va fer aprofitant retalls de teixit; en aquest cas, restes d'un vestit verd i un tros de llençol vell. I tot a mà. Aleshores encara no disposava de màquina de cosir pròpia i, a més, no hauria quedat tan natural.

També és fet a mà, l'altre protector d'armaris, tot i que, més que un quilt, es tracta d'un brodat encoixinat, a l'estil sashiko japonès.

Tinc entès que era típic dels camperols nipons, i que feien servir de base un tipus de teixit blau determinat. Jo vaig aprofitar restes de texans vells, per brodar uns patrons tradicionals (la flor per una cara, i les ones per l'altra) M'encanta, el sashiko! Algun dia en faré més.

.: ARA SONA: Marilyn Manson - Tainted Love :.

Cistella japonesa: Kinchaku estil zakka

Fa temps que segueixo embadalida l'artesania casolana nipona, especialment la tendència anomenada "zakka".

Segons la wikipedia, Zakka (del japonès 'zak-ka'（雑貨） o 'moltes coses') és una moda i fenomen relatiu al disseny que s'ha estès des de Japó a tot Àsia (i a la resta del món, afegiria jo, a jutjar per l'èxit que té el zakka en webs d'Europa i tota Amèrica).

I quan ha arribat el moment de fer-me una bossa per a mantenir el pa de pagès en bones condicions (el plàstic afavoreix que es floreixi), em vaig decidir per provar de fer una cistella estil kinchaku, mig de vímet, mig de tela.

A la "vida real", sembla que aquesta mena de cistells es fan servir com a complement de la indumentària tradicional nipona però, vaja, si he d'esperar a posar-me un quimono...

El zakka sol emprar teles casolanes, de cotó i lli preferiblement, del tipus drap antic. Les puntades poden ser grosses i una mica "casuals". Els guarniments (no se m'enfadi, Sr. Adolf Loos), no són estrictament necessaris però els trobo francament deliciosos: punt de creu, aplicacions d'ondulina...

Teixits d'aquesta mena, de vegades, costen de trobar, i com no sempre ens calen en gran quantitat, s'han de buscar alternatives econòmiques. Vaig trobar el cel obert en la secció de roba per a la llar d'un centre comercial: un paquet de draps de cuina clàssics, de cotó, a ratlles, de mides generoses, em va semblar que ni fet expressament i, cap a casa.

Després de fer alguns esbossos, prendre mides de la cistella (adquirida aprofitant les rebaixes), vinga a fer patrons i mans a l'obra.

Hi ha moltes maneres de muntar el teixit damunt la cistella: fixa, de treure-i-posar... Com m'interessava que també hi hagués teixit per dins, vaig escollir la segona opció i treballar amb goma elàstica.

Una de les parts que fan més gràcia de les bosses estil zakka són els tiradors dels cordons. Solen imitar una poncella de flor o una baia o cirera...

El cordó base és fabricat a casa, amb fil de cotó i un teler cilíndric manual (solen vendre's com a joguines), conegut com a tricotin en francès i French spool knitter, en anglès.

Després, el cordó s'ha tenyit amb pintura especial per a teixits i planxat per fixar-la (precaució necessària si no volem que destenyeixi quan la roba es renti).

La tela de la poncella ha sortit d'una camisa vella de mon pare.

Les nanses van guarnides amb ondulina. Una mena de cinta que té una quantitat sorprenent d'usos estètics. Aviat, espero, en parlarem in extenso.

Pel que fa al rètol, s'ha combinat el mot "pa", en punt de creu, amb unes espigues en blackwork, el brodat típic de l'època isabelina britànica (s.XVII).

Els marges de la cistella, s'han destacat amb unes branques en brodat tradicional (cadeneta en espina). Fa molt de temps que tenia ganes de fer quelcom d'aquesta mena.

Poc o molt, s'ha complert l'objectiu de mantenir el pa en un lloc sec i fresc, en un prestatge de la meva cuina "shabby chic". Malgrat tots els guarniments (no penso sentir-me culpable, Sr. Loos), continua essent fidel al principi de funcionalitat.

.: ARA SONA: Justin Timberlake (Paul Oakenfold Remix) - "My Love" :.