dijous, 3 de desembre de 2009

Reciclar tubs de cartó: contenidor per a canyes

Com gairebé sempre, el més important per a mi, és tenir l'entorn prou endreçat i, alhora, amb les coses ben a mà.
Exemple: fins ara, no sabia què fer amb les canyes de refresc; el paquet anava amunt i avall, i si quedava obert no hi havia manera prou còmoda de mantenir-lo ben tancat i, alhora, disposar del contingut de manera ràpida sense córrer el perill de que tot quedés escampat de manera poc higiènica.
No he sabut trobar contenidors comercials adients per solucionar aquesta més que diminuta tragèdia domèstica, de manera que no m'han fet falta més excuses per fabricar-ne un aprofitant tub de cartó que tenia per reciclar.
Abans de res, és clar, cal planificar què volem.


Després d'escollir el model d'entre unes quantes idees, i de desenvolupar-lo convenientment, a treballar s'ha dit:
1. Tallem les peces segons el disseny i la mida del contingut (canyes per a refresc, en aquest cas). Com es tracta de saber, a primera vista, si en queden i quantes, s'ha perforat el cos principal amb unes obertures que ens permetran veure l'interior, a part de que siguin més o menys decoratives.
Perquè aquestes obertures quedi segellades, s'ha retallat un tros d'ampolla de plàstic transparent, de refresc, és clar ;-), a fi de protegir l'obertura.
2. Muntem el conjunt de manera preliminar per assegurar-nos de que totes les peces encaixen, i poder fer-hi ajustaments, si cal.
3. Un cop tot en ordre, comencem a enganxar les bases al cos i a la tapa amb cinta de pintor (és de paper engomat, de manera que suporta perfectament l'acabat en paper maixé que ha de seguir).
L'interior es fabrica amb el mateix tub que l'exterior però tallant-ne , longitudinalment, el tros necessari perquè hi encaixi. Després, el tall es dissimula i reforça amb l'esmentada cinta.

4. Comencem a cobrir amb la primera capa de paper maixé, és a dir, de trossets de paper encolats. Es recomana que sigui paper fi de cuina, per no engruixir excessivament les formes, de manera que no tinguem gaire problemes en tornar a encaixar les peces, durant el muntatge final.
Si, encara així, ens trobem amb algun desencert, un bon truc consisteix en escatar la zona d'obstrucció amb una mica de paper de vidre fi, fins que aconseguim ajustar les peces altra vegada.
5. La segona capa serà de paper de seda, també a trossets i, en aquest cas, de color vermell. Per les mateixes raons esmentades al punt anterior, que sigui un material tan fi ens va de perles. A més, així ens estalviem haver de fer un acabat pintat. Si s'encola amb làtex, també, quedarà lluent i ben protegit sense necessitat d'afegir una capa de vernís.
6. La part de dins del tub interior, es cobreix amb un tros de cartolina folrada de tela fina o de paper de seda però sempre d'una sola peça, és a dir, llisa, sense enganxar-ho a trossets com a l'exterior. Això fa que la puguem folrar amb comoditat i, a més, donar-hi un acabat d'una sola peça. D'aquesta manera, l'interior del nostre contenidor queda protegit alhora que evitem en allò possible que s'hi pugui acumular pols o brutícia a les arrugues de l'acabat.
7. Quan totes les peces estan ben seques, es procedeix al muntatge definitiu. El plàstic que ha de cobrir les obertures del cos principal s'enganxa molt bé al tub interior mitjançant la cinta de pintor. D'aquesta manera no correm el perill de que es bellugui durant l'encaix de peces.

8. Bàsicament, ja estaria, el nostre contenidor per a canyes de refresc. En aquest cas, s'hi ha passat un cotó embegut en pintura daurada per accentuar el contrast del vermell.

El sistema és similar que l'emprat en aquest altre projecte de contenidor per a varetes d'encens.

.: ARA SONA: Discoteka - Starkillers :.

divendres, 20 de novembre de 2009

Decoupage amb tovallons de paper

La tècnica del decoupage sempre és molt interessant. Fent servir tovallons de paper, però, s'hi afegeix la complicació del material, delicat de per si. Així i tot, sol donar molt bon resultat en qualsevol cas, malgrat les possibles "pífies".
El següent projecte consistia en guarnir unes capses per emmagatzemar a la cuina els tovallons de paper que no caben al dispensador d'ús diari (encara en faig servir, ho confesso, malgrat que suposo que no és ecològic). Tenir-los al rebost no resultava pràctic. Per evitar que els canvis de temperatura de la cuina els facin malbé, què millor que unes capses de fusta? La mida de les que vaig poder aconseguir -destinades, en principi, a contenir bossetes de te- és una mica justa però fa el fet, que és el que compta.



No vaig poder fer fotos del procés però no és gens embolicat:
1. Treure les tanques i les frontisses (la part més "difícil").
2. Preparar la fusta per pintar.
3. Pintar amb la base adient pel motiu escollit (color mantega, en aquest cas). Deixar assecar.
4. Decidir la distribució dels motius retallats (roses) i, en acabat, adherir al suport amb la cola més adient (aquí es va fer servir làtex).
5. Cobrir també la part de dins, si es vol (els tovallons del projecte són de mida petita i es van utilitzar sense retallar).
6. Com de costum, m'agrada fer una passada sobre el conjunt amb una mica de pintura daurada, al pinzell sec. Hi dóna un toc especial, molt del meu gust.
7. Envernissar a l'aigua.
8. Tornar a muntar tanques i frontisses.
9. Finalment, encolar a la base un tros de feltre o similar.

En vaig fer dues, i les tinc apilades en un prestatge de la cuina.

.: ARA SONA: Un Hecho Obvio - Laura Pausini :.

dijous, 12 de novembre de 2009

Dispensador de bosses 1: reciclatge d'un bric


Per fi he acabat el curs i tinc més temps per al Festum. Mentre no acabo el projecte gros que tinc entre mans, he aprofitat per reciclar un bric de suc convertint-lo en un dispensador de bosses de plàstic a fi de reutilitzar-les a la paperera del bany.


La tècnica:
Cap novetat. Vegeu en aquest projecte anterior -Xyron o com estalviar cola- com aprofitar la Xyron de fer petits adhesius per guarnir superfícies mitjanes amb paper imprès a casa.
Pas a pas:
1. Un cop deixar el bric ben net de dins, i sec, retallem el requadre d'on surt el bec de plàstic en les seves tres quartes parts, de manera que quedi una espècie de tapa de llibre. Servirà de tapa a l'obertura per on posarem les bosses dins del dispensador. En acabat, en traiem el bec de plàstic i el descartem.
2. A continuació, cobrim aquesta tapa amb algun cartonet de reciclatge, de manera que, a més d'ocultar el forat que hi queda després d'extraure el bec, reforcem el material.
3. Perforem la part inferior davantera del costat oposat a la tapa per obrir una boca des d'on extraure les bosses. L'ideal és fer servir una plantilla amb la forma que més ens agradi: un oval, en aquest cas.
4. Un cop impresos els papers que hàgim calculat necessaris amb l'estampat desitjat, tallem les tires a mida del rodet de la nostra Xyron. I, au: passeu-los per la maquineta per transformar-les en tires adhesives.
5. Anem enganxant les tires damunt del bric fins completar tota la superfície, retallant les tires amb tisores on convingui per adaptar-les millor. Si feu la boca corba o circular us caldrà fer uns tallets en forma de llengüetes per a un millor acabat de l'encolat.
6. Finalment, cobrim tota la superfície amb una o dues capes de làtex gens o no gaire diluït.

Un cop sec el làtex, ja podem omplir el nostre dispensador de les bosses a reutilitzar i col·locar-lo al bany.

Aprofitant que han sobrat algunes tires, també vaig guarnir un pot de iogurt gegant, a usar com a contenidor de retoladors, llapis de colors, etc.
Vegeu nova entrada: Dispensador de bosses 2: reciclatge d'un envàs de panettone

.: ARA SONA: Move (to the main club)- Cool Frog :.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Lost - Caricatures dels personatges

Porto massa temps sense fer entrades. Excuses: d'una banda, estic preparant una cosa "grossa" que va una mica per llarg i que no vull penjar fins que no estigui del tot acabada i, d'altra, el curset que faig actualment m'ha capgirat els horaris i vaig un xic més cansada de l'habitual.

Finalment, he trobat un incentiu: aquesta caricatura dels personatges de Lost. Tot/a "losty" l'hauria de repassar i divertir-se una estona jutjant les semblances.


Descarregueu-la en la mida més gran a:
www.flickr.com/photos/ligadoemserie/3884243157/sizes/l

.: ARA SONA: Ràdio Catalunya Música - Häendel - Suite per trompeta i corda:.

dimecres, 5 d’agost de 2009

Testa


A la Llotja, almenys en els meus temps, fèiem incursions en tots els àmbits artístics que podíem, l'escultura entre ells.
Amb el temps, a part de modelar bases per al paper maixé, només he provat de tornar-hi en una ocasió, perquè hem vaig "entestar" a fer una "testa". El material: argila. Les eines, les habituals, i les mans.

.: ARA SONA: Helicopter Girl - Angel City :.

Estora de lona pintada

Les estores o catifes pintades sobre lona sempre m'han cridat l'atenció. Per fi he acabat la meva, pel rebedor de casa (a veure si algun dia m'atreveixo amb una de ben llarga, pel corredor).

En aquest cas, el motiu és l'interpretació lliure d'un empaperat antic.

La base, lona per a quadres, muntada sobre una malla antilliscant, especial per a catifes. La pintura, acrílica, i la tècnica emprada, la multicàrrega. L'acabat: vernís ecològic a l'aigua.



Ara només falta passar la prova de la grapa felina!

.: ARA SONA: Quien engaña no gana - Ojos de Brujo :.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Collar per a una turquesa

Temps enrera vaig adquirir una preciosa turquesa (espero que sigui autèntica), amb la idea de fer un collar, i aquí està el resultat. M'encanten els nusos ornamentals en les peces de bijuteria!

L'encast de la turquesa està fet amb filferro trenat sobre si mateix (per enfortir-lo).

Les peces petites, al centre la primera foto, les he nuat a partir d'un dels llibres de Suzen Millodot: es poden fer servir com a arracades, tanques per a botons...

Tinc altre collarets més antics, a veure quan em vaga de buscar-ne les fotos i penjar-les.

.: ARA SONA: I Love You for Sentimental Reasons - Linda Ronstadt :.

Morter reciclat

Hi havia una vegada un morter en desús i una mica atrotinat, de color gos quan fuig, que demanava de ser reciclat per a fer de portatestos. I una servidora, que volia provar això de fer mosaics, i anava recollint plats esquerdats, trossos de pisa de tota mena, i cristallets... El resultat:



.: ARA SONA: Dime si me Quieres (Rmx) - Rebeca :.

Brodat foll

L'art de brodar sense parar, fins i tot improvisant, i emprant tota mena de puntades i motius combinats. Això vindria a ser el que en anglès s'anomena "Crazy Embroidery" i que per aquests lars podríem dir "Brodat foll". De vegades, com és el cas, es fa sobre un teixit de patchwork.


Aquí les meves improvisacions destinades a una funda per a la màquina de cosir.







.: ARA SONA: On The Radio - Donna Summer :.

dissabte, 25 de juliol de 2009

Tenyit tie-dye

Com diu el diccionari, el tie-dye consisteix en fer nusos a una peça de roba abans de tenyir-la per tal que quedi un color desigual. És una tècnica ideal per a practicar a l'estiu i personalitzar la nostra roba.


Experiment 1:

Es nuen unes llenties a la roba, de manera aleatòria, amb un nuat de fil. Un cop aplicat el tint segons instruccions del fabricant, es treu el fil (amb cura de no foradar la roba, si ho fem amb un objecte punxegut), i s'estén a assecar la peça, ben plana per a evitar que hi quedin bufes.


En aquest cas, a la part de l'esquena s'ha emprat el mateix sistema però amb un tap de plàstic nuat amb una goma elàstica.



Experiment 2:

Després de fer alguns plecs verticals, s'han subjectat amb agulles d'estendre col·locades estratègicament.
De nou, un cop tenyida i esbandida la roba, en traiem les agulles i aplanem la peça per a que s'assequi del tot.


Aquest sistema té un plus: si les agulles són de fusta, el tint ens les deixa igual d'acolorides que la roba, i les poden aprofitar per a algun altre projecte ;-)


Experiment 3:

Segons les dades aplegades a la Xarxa, aquest mètode oriental s'anomena ori-nui shibori. Consisteix en traçar unes línies (ondulades, rectes, etc...), embastar-les com si d'una costura es tractés, tibar bé els fils per arrugar atapeïdament el teixit i, finalment, tenyir la peça.
Un cop tenyida i esbandida, traiem els fils de la roba i l'estenem a assecar. Hauran quedat en blanc algunes zones seguint les formes que hàgim embastat.







.: ARA SONA: Right in the Night - Jam & Spoon :.

dijous, 23 de juliol de 2009

Libèl·lules

Avui he rebut la visita d'una preciosa libèl·lula a l'estenedor de casa. Simplement, he obert la porta corredora i allí era, descansant. S'ha deixat observar i fotografiar tranquil·lament, com una model consumada, i s'hi ha estat força estona.


Val a dir que aquestes bestioles em fascinen de fa temps, des que, fa anys, hi vaig tenir una trobada molt especial amb una que feia un pam de grandària. Era a l'entrada d'una parada de metro del Poble Nou, aturada al terra, justament al capdamunt de les escales. També es va deixar observar sense ni voleiar les ales! En aquell moment, vaig entendre que significava alguna cosa.



Com a interessada en la simbologia, no puc evitar de pensar que aquesta nova visita vol dir alguna cosa també, ara. Emocionant. La simbologia ens permet de llegir entre línies, entendre millor el moment pel què passem; ens diu que tot és part activa de tot. Fins i tot nosaltres, éssers humans que tanta tendència tenim a considerar-nos el centre de la creació, només som una petita part d'aquest tot.

.: ARA SONA: Celebra la Vida - Axel :.

dimarts, 21 de juliol de 2009

Un moble de cartó?

Fa temps que seguia amb interès el reciclatge de cartons per a la creació de mobles. Com la tècnica general em sembava massa complicada en alguns aspectes (creació d'esquelets d'estructura), he provat a fer-ho de la manera més simple.
Amb un parell de capses, antics contenidors de dues cadires d'oficina, he fet un moblet per a posar pintures i eines mentre "festumejo".
Fases 1 i 2:



Després de muntar les caixes en la forma desitjada, a base de cinta de pintor, fer les potes necessàries unint entre si tres tubs de cartó (del rotlle de paper higiènic).
Finalment, recobrir-ho tot de capes i capes encolades de paper de diari o similar. És la part més feixuga perquè cal esperar un temps entre cada aplicació i, a ser possible, emprar dos tipus de paper o de color de paper per a distingir la superposició de capes.
Fases 3, 4, 5 i detall:



Pintar de color acrílic base (blanc) i acabar en un to contrastat (groc en aquest cas). A més, per guarnir de manera simple el moble, s'ha optat per enganxar als prestatges una sèrie de fotocopies sobre paper groc (són d'uns motius apareguts amb aquesta finalitat en un número de la revista Marie-Claire Idées).



Per fondre una mica fotocòpies i el color de fons, s'ha fet un esponjat d'acrílic daurat. Després, una capa de vernís ecològic brillant a l'aigua, i llestos!

Com s'observa en les fotos, hi ha prestatges que s'han deformat una mica amb la humitat. És evident que la tècnica oficial deu funcionar molt millor però, en fi, és el que té, experimentar.

.: ARA SONA: Todo irá bien - Chenoa :.

divendres, 19 de juny de 2009

Vicenç Ferrer

Acabo d'assabentar-me'n: Vicenç Ferrer ens ha deixat, físicament, que no espiritualment, perquè la seva obra és d'aquelles que il·lumina ara i sempre. Ha mogut, mou i mourà milers de consciències, fent que molta gent es senti capaç de canviar la seva pròpia sort i la dels altres, a millor, demostrant que tota filosofia de vida, tota creença espiritual, per bona que sigui en essència, queda en ben poca cosa sense la dinàmica de l'acció terrenal. I tot plegat sense caure en el perillós parany de l'evangelització. Gràcies per la seva Llum!

dimecres, 17 de juny de 2009

Cistella felina


Amb la calor, qualsevol gat -encara que tingui ínfules nobiliàries- s'estima més en arrecerar-se en un lloc fresc. Per tant, triomfen les cistelles de paper de diari, que deixen passar l'aire i, a més -oh fruïció!-, fan una miqueta de cruix-cruix a cada moviment (per no dir que es poden esgarrapar descaradament sense que la mestressa s'enutgi!)






La tècnica de teixit, òbviament, és ben bé igual, però posem-hi la foto, que aquesta trama fa gràcia.


.: ARA SONA: Come away with me - Norah Jones :.

dimecres, 20 de maig de 2009

Un fermall de dol

Estic de dol, per la mort sobtada d'un ésser molt estimat. Després d'unes setmanes plenes de mals presagis -que em negava a acceptar-, el desenllaç va tenir lloc davant dels nostres ulls.

I ara, passats un dies, passada la vetlla i el funeral, passats els moments de tensió cap a aquells que comercien descaradament amb la mort, confortats per la gran quantitat d'amics i parents que ens han demostrat suport, encara no te'n saps avenir.

Qui em dirà ara "ets una artista"? A qui manllevaré velles camises per a transformar-les en alguna altra cosa?

De moment, he decidit continuar amb el blog, tot i que no tinc ganes de gairebé res.

Se suposa que hauria de vestir-me completament de negre. Jo que amb prou feines tinc alguna peça de roba d'aquesta mena. L'absència total de color no fa per mi, encara que la tristor m'envaeixi el cor. Sé que ell ho entendria.

Antigament hom es posava una cinta negra al braç. En el meu cas, he optat per fer un fermall amb un retall de tela negra setinada, que no sé d'on va sortir, i un parell de denes color atzabeja, reciclades.



.: ARA SONA: Take That - The Garden :.

dilluns, 4 de maig de 2009

Texans reciclats: coixí porta-ho-tot

Coixí realitzar amb el camal d'uns texans vells, per mantenir a lloc els comandaments dels aparells que tenim a casa, i, a més, poder posar-hi alguna revista.

Es va fer amb el mètode de plegar la roba sobre si mateixa.

Pròximament, espero pujar instruccions detallades.


.: ARA SONA: Jem - It's Amazing :.

L'Ajuntament de Barcelona i les bosses ecològiques

L'Ajuntament de Barcelona, reparteix -o repartia fa poc- bosses de cotó, gratuïtament, als Punts Verds per a incentivar la compra sense bosses de plàstic.
Es tracta d'una bossa prou atractiva, que va amb funda i tot; una funda amb mosquetó, per poder-la penjar. Encara no se'n veuen gaires pel carrer. No sé si la gent no se n'ha assabentat o què.
Jo ja tinc la meva i la faig servir bastant.
A la Xarxa hi ha gent que se la fabrica amb el logo o dibuix de la seva preferència.
.: ARA SONA: Elena Gadel & Víctor - Cap Cim És Prou Alt :.

dimarts, 28 d’abril de 2009

Digressió: crida popular a la vaga de consum


S'ha organitzat una vaga de consum a fi de protestar per l'estranya manipulació de les tarifes que, darrerament, s'han tret de la màniga les companyies elèctriques.
Un altre nit romàntica amb espelmes.

.: ARA SONA: Lisa Stansfield - Take My Heart :.

dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi: el llibre i la rosa


Avui a l'aire plana un embriagador perfum de roses, entre piles de llibres. A Catalunya és un dia per a l'Amor i la Cultura. Qui no té parella, n'enyora una. Qui mai no llegeix, es compromet a fer-ho si li regalen un llibre.
Els carrers bullen de vida. Des dels hospitals, la gent s'ho mira de lluny, mentre algú amb molta generositat reparteix llibres nous de trinca, gratuïtament; alguns han tingut la sort de sortir-ne avui, altres ploren els que no se n'han sortit... Ha estat un dia ple de recança: malaltia, mort i vida.
He rebut com a regal un llibre sobre remeis tradicionals amb herbes.
Com no trobo la foto de la meva darrera rosa, penjo una postal de la diada...

diumenge, 12 d’abril de 2009

Seda: fulard pintat

La primera vegada que vaig pintar sobre seda fou en 2004, literalment enmig del carrer Joan Blanques, durant les festes de Gràcia, en un taller organitzat per Ikatten, del què em vaig assabentar, si no recordo malament, gràcies a la Maite G., una de les companyes del curs d'estampació a l'escola Pauta. Quins temps aquells, envoltada de gent tan maca i creativa!

He d'agrair que m'animessin a assistir-hi, tot i que va ser sense cap preparació prèvia i el motiu que vaig improvisar no em va acabar d'agradar.

A més, el fet de treballar enmig del carrer -amb la gent passant constantment al nostre voltant i fent preguntes técniques que jo amb prou feines podia contestar perquè devia de ser de les més novelles del grup-, em va atabalar una mica... Abans que m'adonés, el color de fons s'havia assecat, sense deixar-me esma per a utilitzar la técnica de la sal i donar l'acabat que volia, al meu mocador. El resultat: taques descontrolades on hi havia d'haver gradacions de to.


En fi, ja se sap que cal una mica de pràctica perquè les coses sortin rodones.

La part positiva és que em vaig quedar amb ganes de més i, algun temps després, vaig fer aquest foulard, pel meu compte, una mica més meditat, tot i que el treball amb la cera i els colors sobre seda sempre pot donar sorpreses. La inspiració: la cultura minòica, per a variar.


Espero que, més endavant, pugui fer alguna peça de vestir més portable.


.: ARA SONA: John Paul Young - Love Is In The Air :.

dimecres, 1 d’abril de 2009

Recuperació: daurar, el luxe menys car

Les cadires antigues tenen molt d'encant, al meu entendre.

Aquesta formava part d'un joc de quatre, imitació, molt a grosso modo, de l'estil barroc, però igualment encantadores. Llàstima que, degut a la devastació provocada pels corcs, només se'n van poder salvar un parell.

Després de recuperar les dues restants, el daurat amb pa d'or (fals, és clar, però igualment efectista) em va semblar una bona opció d'acabat. El contrast amb els tons vermells de la sala hi dóna un contrapunt luxós. Mai el luxe ha estat menys car.

.: ARA SONA: Bridget Jone's Diary :.

Recuperació: armari preindustrial

Amb el canvi de casa, vaig enfrontar-me a un nou repte: recuperar mobles en estat precari.

És el cas de l'armari de la foto (fabricació local, dècada de 1950?), molt simple però de gran presència. El que jo anomeno un moble d'estil preindustrial.
Ja n'havia vist d'altres al Poble Nou, encara que encastats (i em va sorprendre descobrir que hi ha gent que no en sap veure el potencial, la bellesa de la seva austeritat i de la seva simplicitat).

En fi, aquest havia estat atacat massivament per corcs en un lateral i, al moment de desmontar-ho, va patir desperfectes en una part de la base. Després del tractament adient i de restaurar l'esquerda, unes quantes capes de vernís van deixar-lo com nou.
Al dessota, dos calaixos-cistella (de paper de diari, és clar) fets a mida.

.: ARA SONA: Bridget Jone's Diary :.

dilluns, 30 de març de 2009

Recuperació: un moble menys al contenidor

Per la Xarxa corren històries sobre mobles preciosos trobats en un contenidor. Estic segura que són certes.

Fa anys vaig veure una prestatgeria metàl·lica, fantàstica, d'estil romàntic, que havia perdut els prestatges (el moble original, que jo ja tenia vist d'alguna revista, en duia de vímet).

Però, en aquells moments era a certa distància de casa, venia de treballar en bus i me n'havia de tornar havent dinat... Aleshores tampoc no era independent i no tenia lloc on posar-la, ni podia carregar aquell pes. Així i tot, em va saber molt de greu no recollir-la!

De sobte, anys després, fa només uns mesos, vaig trobar una altra peça interessant i, després d'una mica d'estira-i-arronsa, vaig persuadir ma germana, que per casualitat m'acompanyava, de recollir-la i transportar-la en el seu cotxe (Gràcies, Marta. Sé que, de vegades, puc ser molt... obstinada?)

En fi, ja havia observat que el moblet, un porta CDs, estava en prou bon estat, de manera que, només em va caler netejar a fons la brutícia, fer-hi una petita reparació amb cola blanca i envernissar la fusta per donar-hi una mica de color. Què seria la vida sense color?

I com la música és mitja vida per a mi, i les prestatgeries cada dia se'm queden més petites, doncs... va ser una troballa com caiguda del cel. Gràcies, cel. Sóc molt afortunada.

.: ARA SONA: Van Morrison & The Chieftains - Have I Told You :.

divendres, 27 de març de 2009

Möbius: un matemàtic i astrònom que inspira les ganxetistes

La banda de Möbius ve a ser una espècie de tira contínua en forma de vuit, una mica com el símbol de l'infinit.

A la Xarxa, un munt de ganxetistes, i també de les i dels que fan mitja, es dediquen a teixir bufandes i xals en forma de banda de Möbius, i jo no podia ser menys.

Ara bé, per fer doble el repte, vaig decidir fabricar un gran xal, que també servís de caputxa, amb la tècnica de la forqueta. I aquí està el resultat. La forqueta no decepciona.

Portava temps volent experimentar-hi però semblava que no tenien forquetes en cap botiga de les què freqüento. Volia una de les que tan sovint es veuen en llibres japonesos, de funció múltiple, però tampoc no hi va haver sort. I com, pel moment, comprar per Internet no em va bé, doncs... paciència.

Finalment, l'Univers va respondre als meus desigs i vaig trobar la de la foto, a l'estand de Lola Botona - Castelltort , a la fira Creativa 2008, de la què sóc devota des de fa tres edicions (tot i que cada vegada m'agrada menys).

.: ARA SONA: REO Speedwagon - Keep On Loving You :.

Suro: no tots els suros són plans

Amb molta paciència i durant anys, atès que el vi no corre gaire per casa, he anat guardant els suros de tota mena de begudes espirituoses, amb l'objectiu de fer-ne un tauler per a notes, que no fos el típic plafó llis.

A més, els escuts i lletres gravats en aquests taps, fan encara més interessant la textura d'aquest material tan càlid.

La cosa no té cap secret: d'entrada, tallem els nostres suros longitudinalment. Depenent del suport on aniran, n'haurem de preparar més o menys.

Si el tap és de cava i el cap té algun motiu interessant, també podem tallar-lo transversalment (a la foto s'hi veu un, mig amagat per papers, a la dreta).

Després, escollim un marc (en aquest cas, un d'antic), i, a la fusta de fons, hi anem enganxant un per un cada tros de suro -per la part plana, és clar-, tot formant una espècie de mosaic.

Un cop sec el mosaic de suros, hi podem aplicar una capa de vernís per damunt. I ja tenim un tauler per a notes cheap & chic.

.: ARA SONA: Christina Aguilera - Fighter :.

Xyron o com estalviar cola ;-)

Un bon dia, a l'Abacus, vaig descobrir un aparatet que es deia Xyron i que servia, en teoria, per a fabricar els teus propis adhesius amb qualsevol tros de paper, o fins i tot de tela.


Amb el temps, he descobert que es pot anar un pas més enllà, encara que la meva Xyron sigui petita i això limiti, en aparença, la superfície que pot cobrir.

Sempre amb el cartutx de cola fix (també n'hi de removible), vaig preparar unes tires de paper imprès (amb un estampat ètnic) per alegrar unes pinces metàl·liques de paper, que eren negres com el carbó, i també una pinça de fusta per a estendre roba (no surt a la foto).

Després, el repte fou revestir un petit pot metàl·lic, d'una mostra de colònia, que em va fer veure el potencial d'aquest sistema, si es saben superposar les tires adhesives.

Finalment, vaig folrar així una llauna d'espàrrecs que volia aprofitar com a contenidor.

En tots els casos, una capa de vernís ha aportat brillantor i resistència a l'acabat.

I, vet-ho aquí: un resultat sorprenent i sense embrutar-me les mans de cola.

.: ARA SONA: Ja T'ho Diré - Ei, Joan! :.

Teler cilíndric: Jugar i Crear

Com ja vaig comentar a l'article sobre la cistella kinchaku, a l'hora de fabricar els cordons d'alguns projectes, resulta molt útil el teler cilíndric manual (tricotin, spool knitting...), que acostuma a vendre's com a joguina, i que també pot tenir aplicacions en la creació de bijuteria.

Els comercials, solen tenir aspecte com de ninot saltamartí però hi ha gent que se'ls fabrica amb rodets de fil i uns quants claus.

D'entrada, el meu -tan infatil- pensava personalitzar-lo, però després m'ha acabat fent gràcia el seu aire naïf i s'ha quedat com està.

Aquí dessota la meva primera bossa d'estil japonès, amb cordons confeccionats amb aquesta mena de teler.



.: ARA SONA: Ayumi Hamasaki (Svenson & Gielen Remix) - Depend on You :.

dijous, 26 de març de 2009

Ecologia: 60 Earth Hour - L'Hora del Paneta

Ahir, esperant el bus vaig veure el cartell de convocatòria per a l'Hora del Planeta 2009.

Enguany, el 28 de març, a les 20:30 hores, milions de persones d'arreu el món tornarem a apagar els llums durant una hora.

Apunta't per demostrar que podem frenar l'escalfament global de la Terra.



Només et cal una o més espelmes per a passar una hora molt agradable.





.: ARA SONA: Guru Josh Project - Infinity :.

dilluns, 23 de març de 2009

Pirogravat: premsa per a flors

Gairebé alhora que treballava la capsa del pirogravador, vaig caure en que tenia una premsa per a flors que calia pintar. I necessitava practicar el pirogravat, de manera que, aquest és el resultat.

La cara de la flor venia en forma de calc amb la premsa, però l'altra cara és pura invenció.
.: ARA SONA: B.S.O. Shall We Dance : GoTan Project - Santa Maria :.

Aerografia: Els Quatre Elements

Temps enrere, l'aerografia em fascinava, però en el camp professional al què jo em dedicava aleshores no hi acabava d'encaixar i portava més problemes que altra cosa (queixes pel soroll del compressor, reposició constant del material, i les molèsties pulmonars que pot portar la pintura nebulitzada, malgrat usar mascareta). En aquest sentit, m'anava molt millor conrear l'aquarel·la, més simple i ràpida.

Però el meu breu pas per l'aerografia em deixà aquest regal: Els Quatre Elements - Aigua, Aire, Terra i Foc.

La seva estètica està basada en les obres d'art minoic (Creta, 3000-1200 aC.), per les què sempre he sentit una gran atracció.

Pel que fa a la temàtica dels elements:

  • Aigua: és representada per una copa, inexhaurible, que brolla sense parar, i simbolitza els sentiments, les emocions.

  • Aire: l'espasa representa, entre altres coses, el poder de la ment, i tot allò d'espiritual. L'empunyadura té forma de doble destral o papallona.

  • Terra: el típic pentacle, que simbolitza la matèria, és aquí una moneda perforada per a deixar passar la llum de l'esperança, i fer entendre que el món material, tan necessari per a la vida quotidiana, no és dolent si sap administrar-se amb seny. Vindria a ser allò que se sol dir: "El diner és molt bon criat però molt mal amo".

  • Foc: la vara ardent, florida, simbolitza la força de la creació, de la generació, de la passió.

.: ARA SONA: Marvin Gaye - Sexual Healing :.