Molt Bon Any Nou 2011 a Tothom!!!

Tot i estar amb algun projecte en marxa però que encara no es pot penjar, faig una entrada per agrair a tothom el seu seguiment i comentaris, i desitjar-vos una immillorable entrada d'any. Que 2011 us porti tot allò que desitgeu de bo!
Fins l'any que ve!

Neus

Bosses enreixades de fruita i hortalisses: com reciclar-les

Ja en alguna ocasió m'he referit al llibre "Cómo Hacer Recipientes con Materiales Reciclados" de Lois Walpole, un dels més apreciats volums de la meva biblioteca i font de moltes i originals idees des de fa anys.

A partir de la imatge d'un cistell esfèric fet amb bosses enreixades que mostra aquest llibre, i de les breus explicacions que acompanyen el peu de foto, és possible crear unes cistelles utilíssimes per a les pinces d'estendre com les de la imatge de la dreta.

Materials:

- Bosses enreixades de les que contenen taronges, cebes, alls, etc... Amb una capsa de sabates plena n'hi ha prou per a dos bons recipients d'aproximadament 25 cm. de diàmetre. És qüestió d'anar-les desant cada cop que fem una compra d'aquestes característiques. Normalment són de colors diversos, cosa que afavoreix l'aspecte creatiu del projecte.

- Globus o una pilota infable de la mida indicada, que serveixi com a motlle de la nostra futura cistella. Aquí s'han fet servir els globus, perquè era el que es tenia més a mà, però tingueu en compte que correu el risc de que petin amb relativa facilitat o de que es vagin desinflant si treballem per etapes, durant dies.

- Cabdell o cabdells d'algun cordill o fibra resistent, com ara ràfia sintètica, del color que vulguem, per cosir les xarxes entre si.

- 2 agulles romes o de punta rodona, una de mitjana i una altra de gran.
La mitjana servirà per decorar la nostra bossa al final.
La més gran, per cosir les xarxes entre si. Si no la trobem al mercat podem fer-nos una nosaltres mateixes/mateixos.
En aquest cas, precisament, he fet servir un enfilador de fabricació casolana: el mànec d'un raspall de dents de plàstic, escapçat després de remullar-lo en aigua bullint, i perforat per a funcionar com a "agulla". És ideal per travessar l'atapeït teixit de xarxes. La idea procedeix d'alguns sites nord-americans

- Tisores per tallar les xarxes i el cordill.

Instruccions:

1. Muntem el globus inflat o la pilota damunt d'un suport com ara un bol, un escorredor de sobretaula... qualsevol cosa que ens permeti de treballar amb comoditat sobre la superfície esfèrica.

Comencem a cobrir-lo de xarxes que prèviament haurem obert i tallat amb les tisores perquè funcionin com ara una mena de teixit en pla (normalment les bosses van tancades pels extrems amb petites abraçadores metàl·liques que cal eliminar en tots els casos, llevat d'un. Vegeu pas núm. 4)

2. Enfilem la nostra agulla roma més gran amb el cordill i comencem a cosir les xarxes entre si. La puntada ha de ser simple: amunt-avall, entrellaçant els forats de l'enreixat.
Al principi no és indispensable combinar els colors de les xarxes perquè aquesta part del nostre recipient quedarà a l'interior. De manera podem crear les primeres capes d'un sol to, el més abundant (vermell, en aquest cas).
Tingueu present, també, que hem de deixar la base del globus/pilota lliure a un diàmetre raonable, perquè ha de servir com a boca del nostre cistell o recipient.

3. El llibre de Lois Walpole recomana fer com a mínim tres capes de xarxes. Certament ens cal un teixit atapeït per assegurar la resistència del contenidor final.
A partir de la segona capa ja podem alternar colors als nostre gust.
Un cop tinguem la forma aconseguida, reforçarem la boca de la nostra cistella amb unes puntades de cordill.

4. Ja podem treure el globus/pilota de dins del nostre contenidor. En aquesta etapa recorda una mica a un niu d'algun ocellot estrany...
Segurament es veuran alguns trams de cordill i algun garbuix de xarxes, de manera que, si volem que no s'enganxin amb el que hagi d'omplir el nostre cistell (pinces d'estendre en aquest cas) és recomanable de cobrir l'interior amb una xarxa sencera.
Agafem una de color contrastat, doncs, i només en tallem una de les puntes. Ens quedarà una bossa oberta només per un costat. Fiquem la part tancada a l'interior del recipient, l'abraçadora metàl·lica mirant cap a dins, i encavalquem la vora de la part oberta sobre la boca de la cistella. Unes quantes puntades amunt-avall, i ja som aprop del final.

5. A partir d'aquí comença la part més divertida: guarnir la superfície esfèrica del nostre cistell. No es tracta només d'una decoració atractiva a la vista, sinó que, a més, comprovareu que acaba reforçant l'estructura del recipient final.
Les formes de guarniment es fan amb xarxes de diferents colors recargolades sobre si mateixes de maneres diferents, subjectades al cos de la cistella amb un puntada de brodat anomenada punt de fistó.
Solia fer-se servir per rematar voravius, com ara els de les mantes, però tot es qüestió d'improvisar i provar coses noves. Qualsevol manual pràctic de brodat us aportarà idees.

6. Finalment només queda atacar la boca de la cistella amb una o vàries xarxes tot al voltant i afegir-hi una baga perquè pugem penjar el recipient segons les nostres necessitats. El sistema és el mateix: xarxes recargolades sobre si mateixes subjectades amb punt de fistó.

.: ARA SONA: Mi Primer Día - Los Aslandticos :.