diumenge, 18 de setembre del 2011

Reciclem brics i filtres de cafè: una mini calaixera!

Normalment a casa gastem cartrons de litre però, per canvis inesperats en la intendència, durant uns dies vam haver d'usar-ne de menor capacitat. I eren tan rebufons que vaig decidir que els havia de reciclar fent una mini calaixera per les peces petites de les meves bijuteries. També tenia acumulats un munt de filtres de la cafetera i paper de bossetes de te per reciclar, que calia utilitzar o llençar.

La mini calaixera acabada

Útils per crear una mini calaixera de dos pisos:
  • 2 brics grans nets i a punt per reciclar
  • 6 brics petits nets i a punt per reciclar
  • Filtres de cafè i/o paper de bosses de te (usat per reciclar)
  • Cinta de pintor
  • Cola blanca
  • Tubs petits de plàstic o cartó (opcional) per reciclar
  • Cordill fi de paper o de fibra natural
  • Agulla llarga
  • Pinzell
  • Paper de vidre
Pas a pas:

Preparació dels brics.-

1. Retallar-los. Als grans se'ls treu un lateral  longitudinal. Als petits el mateix, i també se n'elimina la cara superior, es troba el tap. Es reserven les parts retallades per reconstruir els calaixets, més endavant.

2. En acabat, els brics petits encaixen dins dels grans en vertical, però sobra espai lateral.
El següent pas, doncs, consisteix en adaptar els brics grans a la tirallonga de brics petits, i futurs calaixets. Per a això es desenganxa l'extrem encolat del bric gran i es retalla a la mida, deixant prou cartó de marge per tornar a encolar el lateral.
A la foto veiem el primer pis abans de ser refet, i el segon pis acabat d'adaptar.
Un cop preparats, els unim entre si amb cola i cinta de pintor. Al ser de paper engomat, aquesta mena de cinta adhesiva suportarà perfectament els recobriments encolats que aplicarem més endavant.

3. Tot seguit, es reconstrueix la part davantera de cada calaixet, fent servir els retalls reservats al punt 1. Les unions es fan amb cinta de pintor.

4. El pas final abans de posar el revestiment és escatar una mica, amb el paper de vidre, la superfície dels bric, a fi de millorar l'adhesió dels recobriments.

Passos 1-4
Encolat.-

5.  Es cobreix cada part de la calaixera a folrar amb cola blanca i, conforme l'estenem, anem fixant-hi estrips de filtres de cafè i/o de bosses de te.
A la foto veiem els procés d'encolat, i el resultat final.
Pas 5

La preparació dels tiradors

6. Crear els tiradors es podria fer de mil maneres. En aquest cas es volia crear una base d'efecte dimensional, sense foradar els calaixets. La solució, els tubets de plàstic de la foto, que tenia per reciclar, i per on podia passar còmodament la trena de del tirador.
M'havien quedat d'un antic projecte i que havien estat l'ànima d'uns rotlles de benes de guix. També es podrien utilitzar els tubs de plàstic que són ànima d'algunes marques de fil. O tubs de cartó d'origen similar, tot i que avui en dia no és gaire corrent trobar-ne.
El procés que es va seguir fou partir per la meitat els tubs i distribuir-los per la davantera de cada calaixet. S'hi van fixar a lloc amb més cinta de pintor i, tot seguit, es recobriren amb més filtres i cola, fins aconseguir integra-los en l'estructura. Era important que quedessin ben assegurats perquè, en usar el tirador, no fossin arrancats.

Pas 6
Els tiradors en si mateixos

Es va optar per fer servir alguna mena de cordill (de cànem o de paper) a fi de crear una espècie de trenes que servíssin de tiradors. Finalment es va escollir el cordill de paper, del qual ja en disposava un rotlle, adquirit anys enrere a Ikea (Val a dir que ja no n'hauré de comprar mai més. Aquest estiu, poc després d'acabar aquest projecte, vaig aprendre a filar paper de diari, com ja es veurà en una propera entrada del bloc...).
 El procès de fer els tiradors és simple.


7. Es passa un bon tros de cordill per la conca del mig tub adherit al calaixet. En fem una baga que resulti còmoda per ficar-hi els dits i poder fer el gest d'estirar. Després, tanquem la baga amb un nus fort,deixant un el bocí de cordill sobrer penjant.
Amaguem el nus fort en l'interior del mig tub, posant-hi una mica de cola, si convé.

8. Comencem a teixir el cordill sobrer sobre la baga amb un nus simple, fins completar tot el tirador.
Passos 7 i 8

9. Finalment enfilem el cordill que quedi en una agulla grossa i el passem per dins del tub diverses vegades, travessant els nusos simples al començament i al final del tirador, a fi d'assegurar millor el trenat.
S'assegurarà encara més si passem una mà de cola blanca per cada tirador.
Pas 9 i resultat final


.: ARA SONA: Angels on The Side of the Road - Patti Russo :.

Si no trobes pantalons curts feminitza uns bòxers

Doncs, sí... heu entès bé: feminitzar uns bòxers (calçotets, s'entén).

La història és aquesta:

De cara a l'estiu buscava per los botigues uns pantalons curts i no en trobava (pel meu migrat pressupost del moment). Fins que vaig ensopegar amb aquest blog on una noia molt salada se n'havia fet uns la mar de macos amb roba interior per "pollastre". Les males idees que agafa una tot navegant... En resum, vaig veure el cel obert, tot corrent cap a les rebaixes per adquirir els meus bòxers-futurs-pantalonets... En vaig trobar, de cintura elàstica i amb uns botonets al davant, que els feia molt més interessants, pel meu gust.

La idea és simple: "feminitzem" els bòxers amb unes quantes randes, tot i que això de "feminitzar" es podria posar en dubte si ens fixem en la mar de puntes que portaven els senyors (a més de les dames) alguns segles enrere. També ensenyaven les cames enfundades en aquelles mitges tan sexys... Ehem, ehem... Ai, no ens distreguem. Anem al tema.

La inspiradora d'aquest article va cosir les randes (de fabricació mecànica) a la vores dels camals, i a gaudir dels nous "shorts". Jo no em vaig voler quedar tan "short" i vaig fabricar-me al ganxet l'esmentada randa o galó . Per què fer les coses fàcils, escolti, si ens podem complicar una miqueta la vida? Això sí, vaig escollir un model de randa senzillet, que es pogués teixir ràpid, tot aprofitant un petit cabdell blanc que em quedava d'un altre projecte.
Després només va caler cosir la randa a les vores de cada camal, per dins, i a estar la mar de fresca.

.: ARA SONA: Fireflies - Owl City :.


Com Des-Pintar Samarretes Planeres amb Lleixiu

Per passar la calor sufocant d'aquest estiu, em va agafar per "des-pintar" unes quantes samarretes velles que, llevat del seu color, eren del tot planeres (foto 1).
El Resultat
Això de "despintar" s'entén quan es compren com funciona la tècnica del lleixiu, destenyint les parts on l'apliquem. És un mètode que té la seva part perillosa perquè pot cremar el teixit si no vas amb compte, i ho dic per una experiència anterior... encara que això afegeix una certa emoció a l'assumpte... ;-)
I, mans a l'obra, enguantades si pot ser:

A. Sempre cal una base per col·locar dins de la samarreta i que el lleixiu no traspassi a l'altra banda.
Pot ser qualsevol peça de mida adient que tinguem a mà.
En aquest cas es va escollir la peça del darrera d'un marc de pinces el vidre del qual es va petar ja fa temps. També serviria un taulell de dibuix petit o un tros de cartó gruixut, posem per cas.
Aquesta base es folra amb paper film de cuina, si és que no volem que es taqui o s'espatlli i ens serveixi repetidament.

B. Introduïm l'esmentada base dins la samarreta.

C.  Preparem dos potets: un amb lleixiu i un altre amb aigua. I arrepleguem un estri per escampar els líquids; pot ser un comptagotes o un pinzell. Com sempre, allò que tinguem a mà (foto 2). Serà més pràctic si tenim un estri per l'aigua i un altre pel lleixiu.

D. Prenem una mica d'aigua, amb el comptagotes, en aquest cas, i comencem a traçar la forma simple que se'ns acudeixi per damunt la samarreta.
Podem fer-ne una o dues, més o menys, seguides, i en quant s'hagi escampat, sense demorar-nos gaire, prenem lleixiu amb l'estri i el dipositem seguint la marca d'aigua que acabem de fer.
Veurem com el lleixiu s'escampa sobre la taca prèvia. Segons el color de la samarreta podem aconseguir resultats insospitats, com l'halo carbassa que va aparèixer en la samarreta de mostra (foto 3).
Continuem així fins que ens agradi el resultat (fotos 4 i 5).

E. Si volem treballar també l'altra cara de la samarreta esperem que es sequi la feina feta abans de continuar.
El Procés

I, ja està! També es poden fer servir plantilles d'estergir (sempre que suportin l'efecte corrosiu del lleixiu).

.: ARA SONA: Keep the Faith - Bon Jovi :.