dijous, 26 de febrer de 2009

Més plàstic convertit en tela

Com deia en l'article "Ordre i Concert", el repte de transformar plàstic en un material susceptible de ser cosit té grans possibilitats.



Aquí van altres dues peces:


Un petit coixí, prou còmode per donar suport a la ronyonada quan seus al balancí.




I, una funda de tamboret.
Per cert que l'esmentat tamboret està fet amb un bòtil gegant de pintura, reciclat com a seient i contenidor. El vaig encoixinar i folrar d'etiquetes de refresc.
Queda millor amb funda, atès que encara no he trobat una cola prou bona per mantenir les etiquetes senceres quan les enganxo en plàstic.
Com es pot veure a la foto, és un dels "trons" del senyor Baró de Mèu, quan fa fred i no té ganes de sortir al balcó per guaitar els ocells.

Un felí feliç



El Baró de Mèu, clapant damunt del seu estimat monitor, mentre la mestressa tecleja. Que aprofiti. Algun dia arribarà una de plana i no tindrà lloc on estirar-se a captar ones electromagnètiques.


Fora bromes, qui té una mascota, té un tresor: mai no et critica, ni es fixa en si ets alt o baix, prim o gras... Si hi pares esment, poden ensenyar-te grans lliçons, l'alegria de la simplicitat, entre altres coses. Com de fàcil és, de vegades, trobar la felicitat quotidiana. I, després, els diuen bèsties.

(Excel·lència, ara que no ens sents ningú, us diré que sóc afortunada de tenir-vos al meu costat i de que, un dia, vinguéssiu a parar a la meva vida, en forma de boleta blanca i rosa amb enormes ulls blaus.)

Dracanea difunta


No s'ha pogut salvar, una de les meves Dracanea o Dracena, àlies bambú de la sort! Almenys, el que estava pitjor, i que vaig plantar en un test, seguint consells d'altres internautes.

L'altre, que em va servir de model per al present dibuix, encara és al gerro, però no li queden fulles i comença a mostrar signes d'esgrogueïment...


Pel que fa als brots que vaig extreure i posar en remull, per veure si treien arrel (un altre consell pescat a la Xarxa), de moment continuen igual.

En fi, sort que la sort no depèn de canyes de bambú, que sinó...

diumenge, 22 de febrer de 2009

Ordre i concert


De tant en tant cal posar en ordre papers i idees, i és cert allò que aconsellen de que per a optimitzar el temps i recordar totes les idees interessants que et venen al cap durant la jornada, no hi ha res com apuntar i arxivar.

Tinc una certa obsessió perquè les coses que fabrico siguin, en la majoria dels casos, funcionals. La "culpa", em penso, és del llibre Ornament i Delicte, el llibre d'Adolf Loos, que em van fer llegir a La Llotja, ja fa molts anys... Amb tot, m'interessa que, alhora, siguin grates de veure, de manera que quan recopilo els acudits del moment en quaderns normals em dedico a folrar-los amb fundes.

1. Aquesta és el més antiga, la llibreta dedicada a les coses de casa, i està feta amb arpillera i guarnida amb un motiu en punt de creu. La pega de l'arpillera, més que no pas el seu tacte rugós, és que es desfila amb facilitat. Em cal trobar la solució eficaç perquè és un teixit que m'encanta. La vora de cinta substitueix la vora de punt de creu original que, amb el pas del temps, s'havia espatllat.

2. D'aquest estiu passat, quan vaig decidir reunir totes les notes creatives que tenia en una escampadissa de papers. Es tractava d'experimentar amb la cobertura d'alumini (la part de dins, d'aspecte argentat) d'uns brics de llet. Vaig veure a la Xarxa, que un home brasiler -ara no en trobo l'URL- havia convertit aquest material en quelcom semblant a una tela i vaig provar de fer igual.
No oferia instruccions però vaig emprar el mateix mètode que es fa servir per a convertir les bosses de plàstic en un material prou mal·leable per a cosir-les sense que es trenquin (veure núm. 3).
En acabat, es va poder brodar amb llustrins i denes.

3. La darrera -el quadern per treballar visualment esquemes, dibuixos, etc., abans de digitalitzar-, està feta amb la superposició i planxat en calent del plàstic. Tinc altres objectes d'aquest estil: un coixí pel balancí, la funda del tamboret on el gat s'enfila a mirar per la finestra, un necesser, etc... I més que en faré. És una tècnica molt agraïda. A Internet, fins i tot, s'hi poden veure jaquetes realitzades d'aquesta manera (a veure si un dia hi dedico més temps o localitzo alguna adreça relacionada).

Homenatge al 600

A casa, quan jo era petita -vull dir més petita que ara-, vam tenir un 600 gris... I jo hi sentia un efecte especial, encara que només fos per les vegades que m'hi havia marejat i deixat restes de les primeres farinetes. Per això, sempre havia volgut fer-hi un homenatge, per exemple en un dibu 100% Photoshop. Potser algun dia me'n faci una samarreta!


dissabte, 21 de febrer de 2009

Portafils

Tant si us agrada cosir o brodar, les restes de fils són un problema a l'hora d'endreçar els estris. D'aquí que m'agafés per retallar suports de cartó de formes diferents. Però el cartó, al final, quedava rebregat, de manera que la següent opció era fabricar alguna cosa més sòlida. Vet aquí el resultat.



Els portafils 2 i 3 estan fets amb trossos de fusta (d'una capsa de fruita, que també cal tenir en compte les grans possibilitats del reciclatge), retallats amb serra de marqueteria primer, pirografiats després, i acabats amb una pàtina de cera natural, pintura acrílica daurada i betum de Judea -la qual cosa, a més de donar-hi un cert aire d'antigalla, sembla deixar un bon tacte en els fils.

Les formes les vaig treure de l'art popular i de l'arqueologia.



El núm. 1 està fet de closca de coco. Em va costar força retallar-lo i no va quedar del tot bé, la forma del peix, però és que aleshores encara no m'havien regalat la Dremel. La propera vegada espero que resulti més fàcil perquè és un material molt agradable. L'acabat és amb pa d'or i la pàtina de cera.

divendres, 20 de febrer de 2009

Què és Festum?

Un dia vaig arribar a la conclusió que la bellesa fa la nostra vida millor.

No em refereixo a la bellesa superficial, sinó a la bellesa essencial que de tot emana: de les persones, dels animals, de les plantes, de la música... i dels còdols de riu, fins i tot. I, és clar, de les coses que fabriquem els humans.

Amb tot això només vull dir que, a part de trobar harmonia natural en allò que m'envolta (com en la pedra de la foto) m'agrada crear coses -funcionals, si pot ser- per embellir el meu entorn, a més de provar tècniques diferents, i plantejar-me reptes creatius en àmbits diversos.

No cal oblidar que, les arts plàstiques, l'artesania i, fins i tot, les labors -aquell conglomerat de coses que alguns anomenen "manualitats" en to un tant despectiu, i que en anglès en diuen "crafts"-, són una teràpia estupenda per a quan el món gira massa de pressa i et ve de gust ocupar-te en comptes de preocupar-te. És a dir: tocar de peus a terra sense caure en una visió obscura d'allò que t'envolta (qui ha dit crisi?).

L'única pega pot ser el nivell d'auto exigència. Encara que, personalment, això de que qualsevol cosa val, no em satisfà, i m'agrada que les meves creacions facin goig, tampoc no vull complicar-me l'existència amb el perfeccionisme: està bé fins a un cert punt; més enllà, segons la meva experiència, es transforma en una espècie de força antagònica, amb vida pròpia, entestada en demostrar-te, ni que sigui a puntades de peu simbòliques, que la perfecció no existeix. És quan dedicar-te a la divina creació, a fer coses, deixa de ser divertit.

En fi, precisament, del verb fer, ve el nom del bloc. Totes i tots ens hem inventat paraules de menuts, oi? Festum és la meva paraula "inventada" i vol dir: Fes-ho Tu Mateixa (o Tu Mateix); en realitat és una abreviació de : Fes(-ho)-tu-m(ateix/a).

Certament, el mot, com a tal, existeix en llatí, i crec que significa "festa", però, encara que fabricar coses, a moltes i molts ens pugui semblar una festa, no té res a veure amb el meu Festum particular que va sortir després de descobrir, ja fa temps, el DIY anglosaxó (Do-It-Yourself), que se sol traduir com a "bricolatge" però que va molt més enllà d'allò que expressa aquest mot en el nostre propi àmbit.

I aquí em teniu, disposada a tirant endavant, contra tot risc, un bloc sobre el Festum (DIY, bricolaje, fai-da-te, faça-você-mesmo, faire soi-même...) Que sant John Pollock ens agafi confessats.

.: ARA SONA: Martin Solveig feat. Mousse T E-Funk - I'm A Good Man :.