dijous, 27 de juny de 2013

Paper picat "sui generis" - Les tapes d'una llibreta

La tradició mexicana del paper picat és ben coneguda. Tanmateix, aquí faré referència a un picat pur, que no comporta fer cap retall físic en el paper o, en aquest cas, en la cartolina. Tot es fa a base de perforar.

Hi ha un estil de picat que se sol fer sobre paper vegetal, però es volia defugir aquesta varietat per confeccionar les tapes d'una llibreta senzilla (fulls Din A-4 doblegats per la meitat i nuats amb cordill).

paper picat

Aquí, com a base, es va prendre un dibuix trobat fa anys a la Xarxa i de qui es desconeix l'autoria. Mostra unes roses tesel·lades, molt a l'estil dels dibuixos entrellaçats de l'artista neerlandès Escher.

El procés del picat és ben simple, però una mica feixuc. Ara que, el resultat sol valer la pena.

Materials:
  • Esquema fotocopiat del nostre dibuix base
  • Punxó, descosidor o estri similar, amb una punta forta i punxeguda per picar
  • Cartolina
  • Estoreta de goma (val la de l'ordinador si ja està atrotinada i la voleu reciclar) o alguna altra superfície capaç de suportar les punxades sense espatllar cap moble ;-)
  • Uns pocs plecs de paper
  • Cordill de cànem per relligar la llibreta
  • Cinta adhesiva o pinces d'oficina
  • Acrílics, si es volgués ressaltar el picat amb un color diferent del de la cartolina (opcional)
Procediment:

1. Sobre l'estoreta de goma  hi posem la cartolina i, al damunt d'aquesta, l'esquema fotocopiat, subjectat amb cinta adhesiva -o pinces d'oficina, si no deformen la cartolina i l'estoreta, perjudicant així el procés de picat.

2. Amb el nostre estri de picar, anem repassant el dibuix base, línia per línia, fent pics molt a prop els uns dels altres, amb compte de que aquesta proximitat no arribi a estripar la nostra cartolina.


Si posem el resultat a contrallum, veurem, al capdavall, el resultat de la nostra tasca.


3. En acabat (en el mateix dia o en dies diferents, segons el temps que tinguem i com ens aguanti el canell de la mà...) ja podem aplicar una mica d'acrílic d'un color contrastat al de la cartolina, si decidim que aquesta opció ens interessa. En aquest cas, com la cartolina era marró, se li va donar una base de vermell per tota la superfície i, un cop seca la capa, unes passades de pintura daurada.

4. Finalment, el picat es va tallar a la mida del quadern (els fulls doblegats), i es va relligar el conjunt amb un cordill de cànem, per afegir un aire rústic.

Com a nota final, val a dir que també es podria emprar aquesta tècnica de guarniment en una pantalla per un llum, en una capsa, etcètera. Fins i tot, en comptes de fer la tapa per a una llibreta, es podria fer-la a mida per folrar llibres de manera elegant...

dilluns, 17 de juny de 2013

Digressió Gastronòmica 3: "Bread and Butter"

No fa gaire vaig descobrir aquest magnífic programa de rebosteria a BTV  "La Vida en Dolç" (el seu Facebook). En el capítol en qüestió, entre altres receptes típicament britàniques, hi feien -al final- la del Bread and Butter (vegeu-ne el vídeo). Seguint la pista d'aquesta delícia de púding vaig descobrir que pot fer-se amb el pa sec per "reciclar-lo" i que n'hi ha moltes variants (com el murcià pan de Calatrava).

Fins ara, per aprofitar aquest article de primera necessitat a l'hivern, n'havia fet sopa o torrades de Santa Teresa, però amb aquesta mena de receptes podrem reabsorbir els nostres excedents tot l'any! I va molt bé quan no tens farina a mà...
Fet com al programa,
amb panses i llesques de pa sense processar

Tot i que la recepta del programa es feia amb llesques, i al forn, vaig trobar a la Xarxa més d'una -tant de púdings dolços com de salats- on el pa s'esmicola i els ingredients es fan directament al vapor, que és el mitjà que utilitzo habitualment per preparar aliments. I m'hi vaig posar. Vet aquí el resultat!



Amb pa esmicolat, pernil de gall dindi i formatge fondant

De pa esmicolat i xocolata, el primer amb cobertura
i el segon amb nous i espurnes de xoco a dins

Hum! Que és bo! Es nota que escric aquesta entrada a l'hora de dinar? ;-)

dimarts, 4 de juny de 2013

Cofre Aneller a Partir d'Elements Reciclats

Sembla mentida que hagi passat tant de temps des del meu darrer post!
Aquest no és lloc per parlar dels esdeveniments que han contribuït al mig abandó d'aquest bloc i al desencoratjament de la persona (no tant de la part creativa, que continua fent de les seves malgrat tot).
Només és lloc pels nous projectes que tinc la ferma intenció de tornar a presentar.

I, per a que els propòsits no es quedin merament en això, vet aquí el meu projecte de tornada: un cofre aneller a partir d'elements reciclats. La idea era recrear l'aire de l'antiga paqueteria, potser del s.XIX, una mica en la línia de l'estil Shabby Chic però en blau i daurat, i crec que s'ha aconseguit.


El Perquè

M'agraden els anells de bijuteria i en tinc uns quants. Em calia mantenir-los endreçats d'una manera que, a més, em facilités la tria de cada matí, gairebé d'un cop d'ull... Al mercat no acabava de trobar el recipient ideal, fins que vaig descobrir, en mans d'un familiar, una capsa d'ampolles cosmètiques en forma de cofre... Fou tota una inspiració. I com ella l'havia de llençar tan bon punt acabat el producte, li vaig pregar que em deixés reciclar-la quan arribés el moment.

El Procés:

1. Després d'escatar lleugerament la superfície de la capsa per facilitar l'aferrament del pigment i la cola, es va pintar l'interior i les zones que quedarien a la vista amb acrílic daurat.

2. La resta del cofret es va folrar amb paper, també per reciclar. En aquest cas es tracta del paper d'estrassa blau, una mica aspre, que acostuma a embolcallar el cotó fluix que compro a la farmàcia. Té un encantador aire antic, i el guardava per a un projecte com aquest.



3. Després es va buscar una imatge vintage que s'adaptés bé a les proporcions de la tapa, i es va preparar per al decoupage.

  a) Com es tractava d'una imatge impresa amb tintes susceptibles de sagnar en contacte amb mitjans aquosos, com ara la cola, abans de res es va ruixar amb un fixador en esprai.

   Es tracta del mateix protector per a aquarel·les, pastels, carbonets, etc., que venen a les botigues de belles arts. N'hi ha d'econòmics que funcionen prou bé però, si no en tenim a mà i hem d'improvisar, un truc: el fixador professional pot substituir-se per una mica de laca pels cabells (tot i que amb aquest mètode, segons la meva experiència, els colors queden més esmorteïts)

  b) Un cop seca la pel·lícula protectora, la imatge s'havia de muntar sobre la tapa del cofre.

     Primer es va adherir, amb un mínim de cola blanca tirant a espessa, i pel dret, damunt d'un tros de bossa de plàstic.

   Tot seguit, encara fresca aquesta cola, i després d'untar també el revers de la imatge, es va aplanar en posició damunt la tapa, tot repassant suaument la superfície del plàstic amb un drap. Aquesta tècnica és molt efectiva a l'hora d'evitar que es formin bombolles d'aire i/o arrugues al paper.
 
   Immediatament després es va treure el plàstic, amb cura per evitar estrips, i es va deixar assecar.

   Més endavant es va encolar, també, un duplicat de la imatge a l'interior del cofret.


4. Un cop sec el decoupage, es van acabar les vores de tota la capsa amb més acrílic daurat, especialment al voltant de les imatges.

5. I com l'interior no disposava de cap suport pels anells, es va aprofitar per reciclar parts d'un altre embalatge farmacèutic: un suport plàstic per a ampolles de vitamines.

Semblava que ni fet expressament!

Tallat a la mida del cofre i girat cap per avall, ofereix una sèrie de ranures ideals per clavar-hi els anells normals. I l'espai lateral que queda serveix per repenjar-hi els anells de cèrcol gruixut.


I ja tenim els anells endreçats dins del mateix recipient, protegits de la pols però a la vista de la mestressa, quan convé!