divendres, 31 de desembre de 2010

Molt Bon Any Nou 2011 a Tothom!!!

Tot i estar amb algun projecte en marxa però que encara no es pot penjar, faig una entrada per agrair a tothom el seu seguiment i comentaris, i desitjar-vos una immillorable entrada d'any. Que 2011 us porti tot allò que desitgeu de bo!
Fins l'any que ve!

Neus

dijous, 16 de desembre de 2010

Bosses enreixades de fruita i hortalisses: com reciclar-les


Ja en alguna ocasió m'he referit al llibre "Cómo Hacer Recipientes con Materiales Reciclados" de Lois Walpole, un dels més apreciats volums de la meva biblioteca i font de moltes i originals idees des de fa anys.

A partir de la imatge d'un cistell esfèric fet amb bosses enreixades que mostra aquest llibre, i de les breus explicacions que acompanyen el peu de foto, és possible crear unes cistelles utilíssimes per a les pinces d'estendre com les de la imatge de la dreta.

Materials:

- Bosses enreixades de les que contenen taronges, cebes, alls, etc... Amb una capsa de sabates plena n'hi ha prou per a dos bons recipients d'aproximadament 25 cm. de diàmetre. És qüestió d'anar-les desant cada cop que fem una compra d'aquestes característiques. Normalment són de colors diversos, cosa que afavoreix l'aspecte creatiu del projecte.

- Globus o una pilota infable de la mida indicada, que serveixi com a motlle de la nostra futura cistella. Aquí s'han fet servir els globus, perquè era el que es tenia més a mà, però tingueu en compte que correu el risc de que petin amb relativa facilitat o de que es vagin desinflant si treballem per etapes, durant dies.

- Cabdell o cabdells d'algun cordill o fibra resistent, com ara ràfia sintètica, del color que vulguem, per cosir les xarxes entre si.

- 2 agulles romes o de punta rodona, una de mitjana i una altra de gran.
La mitjana servirà per decorar la nostra bossa al final.
La més gran, per cosir les xarxes entre si. Si no la trobem al mercat podem fer-nos una nosaltres mateixes/mateixos.
En aquest cas, precisament, he fet servir un enfilador de fabricació casolana: el mànec d'un raspall de dents de plàstic, escapçat després de remullar-lo en aigua bullint, i perforat per a funcionar com a "agulla". És ideal per travessar l'atapeït teixit de xarxes. La idea procedeix d'alguns sites nord-americans

- Tisores per tallar les xarxes i el cordill.

Instruccions:

1. Muntem el globus inflat o la pilota damunt d'un suport com ara un bol, un escorredor de sobretaula... qualsevol cosa que ens permeti de treballar amb comoditat sobre la superfície esfèrica.

Comencem a cobrir-lo de xarxes que prèviament haurem obert i tallat amb les tisores perquè funcionin com ara una mena de teixit en pla (normalment les bosses van tancades pels extrems amb petites abraçadores metàl·liques que cal eliminar en tots els casos, llevat d'un. Vegeu pas núm. 4)

2. Enfilem la nostra agulla roma més gran amb el cordill i comencem a cosir les xarxes entre si. La puntada ha de ser simple: amunt-avall, entrellaçant els forats de l'enreixat.
Al principi no és indispensable combinar els colors de les xarxes perquè aquesta part del nostre recipient quedarà a l'interior. De manera podem crear les primeres capes d'un sol to, el més abundant (vermell, en aquest cas).
Tingueu present, també, que hem de deixar la base del globus/pilota lliure a un diàmetre raonable, perquè ha de servir com a boca del nostre cistell o recipient.

3. El llibre de Lois Walpole recomana fer com a mínim tres capes de xarxes. Certament ens cal un teixit atapeït per assegurar la resistència del contenidor final.
A partir de la segona capa ja podem alternar colors als nostre gust.
Un cop tinguem la forma aconseguida, reforçarem la boca de la nostra cistella amb unes puntades de cordill.

4. Ja podem treure el globus/pilota de dins del nostre contenidor. En aquesta etapa recorda una mica a un niu d'algun ocellot estrany...
Segurament es veuran alguns trams de cordill i algun garbuix de xarxes, de manera que, si volem que no s'enganxin amb el que hagi d'omplir el nostre cistell (pinces d'estendre en aquest cas) és recomanable de cobrir l'interior amb una xarxa sencera.
Agafem una de color contrastat, doncs, i només en tallem una de les puntes. Ens quedarà una bossa oberta només per un costat. Fiquem la part tancada a l'interior del recipient, l'abraçadora metàl·lica mirant cap a dins, i encavalquem la vora de la part oberta sobre la boca de la cistella. Unes quantes puntades amunt-avall, i ja som aprop del final.

5. A partir d'aquí comença la part més divertida: guarnir la superfície esfèrica del nostre cistell. No es tracta només d'una decoració atractiva a la vista, sinó que, a més, comprovareu que acaba reforçant l'estructura del recipient final.
Les formes de guarniment es fan amb xarxes de diferents colors recargolades sobre si mateixes de maneres diferents, subjectades al cos de la cistella amb un puntada de brodat anomenada punt de fistó.
Solia fer-se servir per rematar voravius, com ara els de les mantes, però tot es qüestió d'improvisar i provar coses noves. Qualsevol manual pràctic de brodat us aportarà idees.

6. Finalment només queda atacar la boca de la cistella amb una o vàries xarxes tot al voltant i afegir-hi una baga perquè pugem penjar el recipient segons les nostres necessitats. El sistema és el mateix: xarxes recargolades sobre si mateixes subjectades amb punt de fistó.

.: ARA SONA: Mi Primer Día - Los Aslandticos :.

dijous, 25 de novembre de 2010

Estalvi d'energia: borlet per a porta 2 part

Després d'uns dies una mica atrafegats i de projectes aparcats, he reprès una certa activitat.


Volia poder penjar el borlet motiu de l'entrada anterior. Per no deixar-lo pel terra quan no es fes servir, i de manera que ocupés poc lloc, tant en hivern com a l'estiu.

Després de sospesar diversos sistemes, al final, he optat per confeccionar una nansa a joc que s'ha unit al borlet mitjançant unes puntades, dissimulades amb un parell de botons blaus. També fa més còmode treure'l i posar-lo.


A la foto afegeixo la simulació del rètol brodat que encara penso afegir-hi. M'agradaria molt que fos a l'estil de les feines de la noruega Tone Finnager ("Tilda"), que m'entusiasmen, però encara pot trigar un temps a fer-se efectiu. I, segurament, el resultat serà bastant més humil. I és que l'estil "Tilda" és d'una qualitat admirable malgrat semblar molt simple, i no és fàcil d'imitar satisfactòriament.


.: ARA SONA: Losing my religion - REM :.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Estalvi d'energia: borlet per a porta

Els corrents d'aire s'emporten, sovint per sota les portes, l'escalfor de radiadors i estufes. Fer un borlet a fi d'evitar-ho és un recurs simple i econòmic, encara més si aprofitem teixits en desús.

Els que venen, normalment, no són desenfundables, i jo volia poder rentar la cobertura, de manera que, el primer pas va ser fer una espècie de "coixí" de base. El farciment és de jerseis per reciclar, retallats i enrotllats sobre si mateixos. La funda és d'una vella tela per a llençols.

La cobertura s'ha creat amb els camals d'un parell de pijames vells també per reciclar. I aquest és el resultat.


Em tempta fer un brodat a l'estil zakka amb una frase al·lusiva a l'ús del borlet. Ja veurem.

dissabte, 2 d’octubre de 2010

La versatibilitat del denim: un fermall


Aquest fermell ha sortit dels retalls de tela texana, resultants d'arranjar els baixos d'uns pantalons.


Material:


- 2 tires allargades de denim

- Botó d'aram, recuperat d'uns vells texans fets malbè

- Botó amb un brillant, recuperat d'una brusa gastada

- Agulla de fermall (en venda en botigues de bijuteria o recuperada d'un fermall en desús)

- Fil adient al to de la tela i agulla de cosir.


Instruccions:


1 i 2. Dobleguem cada tira de teixit sobre si mateixa un nombre parell de vegades, com faríem amb un paper per retallar-lo i obtenir una garlanda amb formes repetitives. En aquest cas, les formes seran els pètals de la flor-fermall.


3. Despleguem cada tira per separat i travessem, amb puntades amples i regulars, la part recta inferior. Abans de tallar el fil, l'estirem perquè la tela s'arrufi i poder formar cada flor.

Després, cosim entre si els extrems de la corol·la resultant, i també ens assegurem de tancar la part central.


4. Tenim ja dues flors, i els botons que ens serviran de guarniment a punt.


5. Superposem les flors i els botons, i ho cosim tot entre si, ben centrat. En acabat, a la part de darrera, hi cosim, també, l'agulla del fermall. I ja està. Tenim un guarniment nou que pot combinar amb diverses peces de roba o, fins i tot, amb complements, com ara mocadors o bosses de mà.


.: ARA SONA: Connected - Kendi :.

dimarts, 28 de setembre de 2010

El braçalet del rosari


Fa molt poc que he descobert aquest model de polseres de cordó, en forma de rosari, popularitzades per certa periodista esportiva...
I estic aprenent a fer-les. Vet aquí la primera, blanca, nuada amb cua de rata.

Val a dir que darrerament he estat bastant activa i hi ha alguna coseta més al calaix de sastre però en aquest instant tinc tasques domèstiques a fer i, com demà és dia de vaga general, també en farem en això i ho haurem de deixar per a un altre moment.

Reusar unes arracades desmodades

Aprofitant que tenia unes antigues arracades passades de moda, fetes de preciós nacre, molt aprofitables com a penjoll, vaig decidir reusar-les per fer dos collarets.

El primer va portar unes quants dies, i com no m'acaba de convèncer potser el desmunti i el torni a fer d'una altra forma. Mentre no em decideixo, aquí va el procés:
1. Després de descartar l'antiga pinça de l'arracada, vaig muntar un nus amb cua de rata de color blau, i, emprant un separador metàl·lic, vaig pujar els cordons fins dividir-los en tres fils, a banda i banda.

2. Aquest tres fils es van trenar amb un nus simple i, uns centímetres enllà, es van usar un parell de separadors més, en horitzontal, abans de tornar a trenar els cordons al voltant d'una preciosa tanca -descoberta en una petita botiga propera a les Rambles de Barcelona.


Costa més de dir que de fer. El proper collaret, que no sé quan es durà a terme, seguirà altres pautes i el vull nuar amb cordó blanc.

dilluns, 20 de setembre de 2010

Imants de nevera: recicla una capseta

Aquesta capseta d'anisos, record d'un viatge i que em van regalar recentment , té un encant una mica vintage. Un cop buida de confits, feia de mal llençar. I per què no reutilitzar-la com a imant de nevera?

Sempre hi ha algun que altre imant promocional poc atractiu per la cara impresa que, un cop retallat a mida i encolat al darrera d'un petit objecte, com ara la capseta en qüestió, ens pot proporcionar un imant de nevera amb un toc especial. Per donar-hi forma només calen unes tisores normals i corrents.


Ja fa anys vaig fer el mateix amb l'altra capseta de la foto -la que publicita una marca cola-, més vintage encara, que estava una mica atrotinada i no s'obria bé. D'aquesta manera simple i efectiva va guanyar-se un lloc d'honor a la cuina, sense perdre ni un bri d'utilitat.

dissabte, 18 de setembre de 2010

Bandanes: cheap & chic

Dues coses:

1. Ja tocava renovar les fundes dels coixins del sofà.

2. M'encanten les bandanes (per a aquells que no ho sàpiguen, aquells mocadors relativament econòmics, generalment quadrats, de cotó i estampats amb motius de catxemira, en anglès paisley, que, de vegades, hom es posa al cap a tall de mocador pirata)

Per tant, si 1 + 2 = 3, resulta que,

3. Aquesta setmana he renovat alguns coixins del sofà amb unes quantes bandanes d'estampats diversos.

Això són matemàtiques ;-)


En fi, l'invent tampoc no és nou. No fa gaire vaig veure, en una telesèrie mexicana, un vestit confeccionat amb bandanes. I per la Xarxa corren molts altres exemples.

diumenge, 5 de setembre de 2010

Pirografia: decorar la capsa dels llapis de colors

Els materials nobles, com ara la fusta, són duradors i agradables al tacte i a la vista. Personalment, deso els llapis de colors i altres eines creatives en sengles capses d'aquesta mena. No tinc gaire esperit zen, es veu, de manera que sempre em tempta guarnir-les d'alguna manera o altra :-)

D'aquí el present projecte: decorar la capsa dels llapis de colors amb el pirògraf o pirogravador.

Material:
- Capsa
- Paper de vidre
- Dibuixos que volem pirografiar
- Paper de calc
- Pirògraf amb diverses puntes
- Vernís ecològic incolor

Instruccions:
1. Escatar una mica la capsa amb el paper de vidre.
2. Calcar-hi els dibuixos en les zones a pirogravar. Els meus s'inspiren en motius ètnics.



3. Començar a cremar resseguint el dibuix.
4. Envernissar.



Espero continuar amb altres capses, més endavant i atrevir-me amb lletres!

dilluns, 23 d’agost de 2010

Gran Projecte: Paravent a partir de fustes reciclades

Per fi he finalitzat el "gran projecte" que he estat esmentant darrerament. Segurament, a simple vista, no sembli tan gran però per a mi ha representat una certa complicació, pel pes i envergadura de la tasca de fusteria, i per no poder completar la feina de manera continuada, de manera que aquesta definició ja m'està bé.

Tot va començar amb la idea de fer un paravent que portava de feia temps, i la troballa d'uns plafons de fusta rectangulars, restes de l'embalatge d'un equip de telefonia.

Materials:

- Plafons de fusta.

- Taulons per fer-ne els marcs.

- Cola blanca

- Massilla de fusta per anivellar desperfectes

- Emprimació i pintura acríliques

- Plantilla d'estergir

-Pa d'or i mordent a l'aigua per daurar

- Frontisses per a paravent

Instruccions:

1. Després de tallar els plafons a la mateixa mida, es van emmarcar amb uns taulons que han servit per formar els petges de cada peça.

2. Un cop escatats els plafons, es van anivellar els defectes de la fusta amb una massilla adient. Naturalment, un cop seca, es van tornar a escatar.



3. Va caler netejar la pols d'aquesta operació i, en acabat, va ser el moment de pintar cada peça, primer amb una emprimació base i, finalment, amb diverses capes de pintura acrílica vermella.

4. En assecar-se la pintura, es va calcar un motiu de catxemir, mitjançant plantilla, en cada plafó, segons una distribució decidida prèviament.
En un dels plafons, el dibuix es va daurar; en els altres, es va deixar sense tractament perquè es veiés el fons vermell a través, daurant tot al voltant, no gaire acuradament, per fer un efecte.


5. Com a primer acabat, es van protegir les peces amb vernís a l'aigua. Després s'hi va aplicar una pàtina de cera i betum de Judea, a fi d'envellir-ne l'aspecte.

6. Finalment, es van collar les frontisses per unir els plafons.



Tot i no quedar perfecte, n'estic prou contenta (qui no es conforma és perquè no vol...)

Dispensador de bosses 2: reciclatge d'un envàs

En novembre de l'any passat vaig publicar el resultat de reciclar un bric en un dispensador de bosses de plàstic. Des d'aleshores em rondava la idea d'aplicar la idea a un envàs més gran, com ara l'embalatge d'un panettone. Fins ara no ha estat possible trobar una estoneta per posar mans a l'obra però per fi ja és una realitat.

Per no repetir l'ús de la Xyron, he aprofitat filtres de cafetera que tenia per reciclar.

Materials:

- Capsa de panettone. Buida del seu deliciós contingut, eh! ;-)
- Filtres de cafè per reciclar, o altre paper de cobertura
- Pintura acrílica base
- Làtex o cola blanca

Instruccions:

1. Retallem una portella d'entrada i una boca de sortida per a les bosses de plàstic del nostre futur contenidor.

2. Pintem perquè el cartó imprès no traspassi visualment la cobertura final. Deixem assecar.



3. Hi encolem la cobertura, o filtres de cafè en aquest cas, acabant amb una capa de làtex o cola final, com a protecció. Deixem assecar.

dissabte, 17 de juliol de 2010

Reciclatge: de porta-cassetes a caixa de retalls

Abans de res, val a dir que fa poc he trobat feina -una de remunerada, és clar- (per celebrar-ho em poso l'Hallelujah de Leonard Cohen). Encara estic reorganitzant-me la vida, però no és excusa i, per fi he quasi acabat aquest projecte menor.

De fa molts anys tenia una caixa per posar els cassetes. Ara amb prou feines me'n queden un grapat i vaig decidir que calia reciclar la caixa perquè ja no servia a la seva raó original. I què millor que convertir-la en un contenidor per a retalls de tela, atès que penso fer més coses amb teixit en un futur no gaire llunyà.

Com no vaig fer fotos de l'estat inicial (per pura impaciència) diré que, per començar, va caler arrencar els separadors interiors (que encaixaven en les ranures que s'hi veuen), la fusta dels quals serà útil per a altres qüestions...

Després de pintar el calaix de blanc, em vaig posar a l'ordinador i, utilitzant en una font estilitzada, vaig imprimir el text que volia pintar-hi .

Un cop calcat en una de les cares del calaix, l'he acolorit amb un pinzellet molt fi i acrílic vermell.

Falta la capa de vernís i envellir-lo una mica. Espero fer-ho en dies successius.

.: ARA SONA: Hallelujah - Leonard Cohen :.

dimarts, 29 de juny de 2010

Personalitzar un xal planer

Fa poc, ma germana em va regalar un xal obtingut en una promoció comercial. Era planer, d'un to groc molt pàl·lid que no lligava amb res, de manera que l'objectiu era donar-li una mica de vida, personalitzar-lo.

Materials:

- pintura per a tela (aquí, blau, morat i daurat), de la que es fixa planxant
- segell d'estampar (en aquest cas, de fabricació pròpia, amb una planxa de linòleum)
- pinzells
- paper de diari per protegir la superfície de treball
- pes per prémer el segell

Instruccions:

1. Primer, és clar, calia canviar el color base. Casualment, necessitava un xal que lligués amb roba texana, de manera que em vaig inclinar pel blau, amb tocs de morat per evitar que, en combinació amb el groc base, quedés verdós.

El tenyit es va fer per immersió.

Malauradament, no en vaig poder fer fotos, d'aquesta etapa; només del procés final.

2. Un cop sec i planxat, es va estendre el xal sobre paper de diari i es va procedir a estampar amb un segell de linòleum (de motiu barroc) i pintura daurada.

S'havia decidit de repetir el motiu tres cops, formant un conjunt triangular.

Cada vegada, es va col·locar un pes damunt la planxa de linòleum per assegurar una estampació uniforme, i entre aplicació i aplicació es va deixar assecar completament la pintura.

3. Acabada l'estampació en tots dos extrems del xal, només va caler planxar durant el temps especificat pel fabricant de la pintura, a fi de fixar els pigments.

.: ARA SONA: La Vie en Rose - Goldfinga :.

Papiroflèxia i un bòtil de cervesa

D'alguna manera, aquí es barreja el reciclatge amb l'art de plegar paper aplicat a un material diferent.

D'un temps ençà s'ha popularitzat la transformació de materials de rebuig, com ara les llaunes de beguda, en contenidors i altres objectes -sobretot gràcies als artesans africans.

Farà dos anys vaig provar-ho amb una llauna de refresc petita, que ja no conservo, però temps enrere em va caure a les mans un petit bòtil de cervesa que equival a una llauna gegant. L'he guardat fins ara, buscant el moment d'aplicar-li el mateix plegatge

Aprofitem per recordar que hem d'anar molt en compte en manipular materials tallants com el metall. Si podem fer servir guants protectors millor.

Materials:

- llauna de beguda buida, neta i seca
- tallant per a llauna (de vegades n'hi ha prou amb unes tisores de manualitats)
- retolador permanent
- alcohol
- metro de modista
- paper de vidre per a metalls
- guants per manipular metall

Instruccions:

1. Tallem la part superior de la llauna i la descartem. En cas de fer servir un bòtil gran, com aquí, també s'ha de treure l'encaix de l'aixeta. També esta bé netejar una mica l'interior amb alcohol.

2. Mesurem el contorn màxim de la llauna o bòtil, i, fent servir un paper, el dividim en 16 parts iguals. Pot fer-se a mà o per ordinador. Sigui com sigui, en acabat, hem de traslladar la divisió al cos del bòtil marcant-hi els punts amb un retolador permanent. Allarguem els esmentats punts amb un regle o cartó recte fins aconseguir les línies de tall.



3. Retallem la llauna tot seguint-les, fins el punt de base que considerem millor. Aquí s'ha tingut en compte el forat deixat per l'encaix de l'aixeta (i que, potser, considerarem de tapar en un futur), de manera que no arriba fins a baix del tot. En una llauna de refresc normal podem arribar ben bé fins al fons del contenidor.
El resultat: 16 llengüetes.


4. Anem abaixant i estenent cada llengüeta mentre n'escatem les vores amb paper de vidre especial per a metalls (a fi de minimitzar el risc de talls i esgarrinxades a la pell quan muntem la peça i a posteriori).
En acabat, netegem les restes de retolador amb alcohol.

5. Comencem a plegar la primera llengüeta cap a dins i sota la següent (sense ni tancar-la ni marcar-la gaire perquè, més tard, l'haurem de manipular al fi d'encaixar-hi l'última, de llengüeta).
Anem plegant fins arribar a la penúltima. La darrera, com ja haureu endevinat, demana una atenció especial.

6. Traiem una mica enfora la primera llengüeta i hi passem per dins la setzena i última, abans de tornar la primera a lloc, aquest cop -ja sí- tancant-la fermament.

7. Ja som gairebé al cap del carrer. Ara girem la peça. Veurem l'extrem de cada llengüeta sobresortint. Primer ajudant-nos dels dits i, en acabat, amb alguna eina plana, les girem endins i les marquem bé perquè quedin enganxades a la base, i bloquegin el tronc de la llengüeta anterior.



8. Peça acabada! Encara que no és aconsellable deixar-les a l'aire lliure permanentment perquè la llauna s'acaba rovellant, els contenidors de llauna són magnífics i molt decoratius.

.: ARA SONA: Island Lover - Lazy Hammock :.

dijous, 20 de maig de 2010

Reciclatge: recipient tapat a partir d'una ampolla

Fa uns dies vaig descobrir que es podien fer caixes a partir d'ampolles d'una marca de cola molt reconeguda (jo he fet servir, concretament, la de 2 litres). Podeu fer proves amb altres marques però, segons diuen, només funciona amb aquesta degut a les marques i la forma corba que tenen.


Els tutorials trobats per mi a la Xarxa, però, no acaben de ser entenedors, o diuen alguna cosa equivocada o els falta informació, cosa que m'ha saltat a la vista a base de practicar el que prediquen, de manera que m'he decidit a fer un de propi perquè altres no s'hi trobin.

Material:

  • Ampolla de cola de 2 l., neta i seca de dins i de fora


  • Tisores de mida mitjana
Instruccions:

1. Tallem l'ampolla en horitzontal per sota l'etiqueta. Ens quedem només amb la part inferior.


2. La base d'aquesta mena d'ampolles porten unes marques verticals molt característiques. Tallem una de cada dues d'aquestes marques, en vertical, fins, aproximadament, tres dits per sota de la vora superior (depenent de les vostres mans seran dos o tres dits o tres i mig, etc. Això sempre ho podeu corregir més endavant. Sigui com sigui, mai no talleu fins la corba o l'invent no funcionarà).
El resultat seran cinc llengüetes.

3. Es aconsellable arrodonir els cantos de cada llengüeta, perquè poden arribar a ser molt esmolats. Després, les dobleguem, una per una, cap endins, marcant tan fort com puguem el plec, per la base. En acabat, drecem cada llengüeta altra vegada.

4. Ara omplim el nostre recipient d'allò que desitgem, i el tanquem.
He procurat fer una descripció entenedora del mètode, tot i que, ho reconec, és més complicat d'explicar que de fer. Però, si mai heu clos una caixa de cartó sense necessitat de cinta adhesiva, ja sabreu què vull dir. En qualsevol cas, espero que els dibuixos, les imatges i l'explicació adjunts siguin de prou ajut.
El mètode:
Cal muntar les llengüetes unes sobre altres de manera correlativa, forçant a superposar-se la darrera i la primera, de forma que quedin travades entre si i, si mai girem la capsa, no deixin caure el contingut (vegeu la foto final, el meu recipient amb unes quantes piles per reciclar dins).

.: ARA SONA: Talk you down - The Script :.

dimecres, 19 de maig de 2010

Reorganitzant l'espai

La primavera sol ser una època de renaixement. Després de superar una certa astènia, tens més ganes de fer coses...
En fi, a mi em va agafar per reorganitzar l'espai de l'armari del meu "talleret" amb unes caixes que, molt amablement, em van donar en una fruiteria del barri (reciclar, a més de beneficiar el medi ambient, sol ajudar, quan cal moderar despeses).
No he posat la foto d'abans de l'arranjament perquè més valia no immortalitzar-lo, aquell caos ;-)
Et voilà! Vet aquí l'invent. M'hi he fet un calaix i tot, tot tallant amb unes tisores la balsa d'una de les capses.

Potser, amb el temps, pinti les capses. De moment es queden com estan.
Aquest és un dels costats de l'armari. L'altre ja fa temps que el tenia en millors condicions gràcies a unes caixes -les carcasses dels amplificadors del meu antic, i espatllat, equip de música-, que vaig buidar i recobrir de papers de colors, restes d'altres treballs.

El resultat:


.: ARA SONA: A Change Is Gonna Come - Seal :.

dimecres, 12 de maig de 2010

Ganxet historiat: Perfeccionant la tècnica

Em van arribar a les mans unes mostres de punt nòrdic i la temptació ha estat massa... He tornat a fer ganxet historiat.
Les peces anteriors no eren tan fidels als models com semblava que havien de ser, i crec que ja he detectat què feia malament. Em penso que vaig millorant!



.: ARA SONA: Black & Gold - Sam Sparro :.

Reciclatge de CDs: inspiració des de l'Argentina

Després d'un temps d'estancament en què no he actualitzat el blog, torno a la càrrega... Malgrat tot, no he deixat de fer coses, és clar (quin vici!).

Per exemple, el que veieu a la foto són peces tretes d'un CD inservible.


Fent neteja, n'havia reunit un nombre important però no em decidia en quina manera els podia reciclar, fins que, fa uns dies, em va arribar la inspiració des de l'Argentina.
Es tracta de reconvertir el plàstic del CD en peces similars a tessel·les de vitrall.

Més avall n'explico la tècnica segons la meva experiència però, per a més informació, us adreço a qui em va proporcionar la idea: al blog de Rosina, i al seu vídeo penjat a Utilisima, prou entenedors.

Útils:

  • CD per reciclar
  • Paper de diari
  • Fregall
  • Retolador indeleble
  • Tisores
  • Pintura acrílica a l'aigua
  • Pinzell
  • Forn casolà
  • Cassoleta refractaria
  • Paper de plata

Tècnica:

1. Després de raspar la capa metal·litzada del CD amb un fregall, a fi d'eliminar-la (si ho fem damunt del paper de diari, ens estalviem problemes de neteja, en acabat).
Damunt del plàstic transparent del CD, amb el retolador indeleble, hi dibuixem les formes que en volem traure i les retallem amb unes tisores.
Rosina mostra tessel·les quadrades però jo vaig fer peces diverses.
Ull! Cal tenir present que s'han de retallar peces bessones, és a dir, dues de cada forma.

2. Pintem amb pintura acrílica a l'aigua una de les dues peces i la deixem assecar completament.
3. Arriba el moment de superposar les dues peces iguals, la llisa damunt de la pintada, de manera que la cara acolorida quedi enmig, com en un entrepà.

4. Preparem un recipient refractari (cassola de fang, per exemple) i el cobrim de paper de plata. Hi dipositem les peces superposades i enfornem a foc mig durant 10 minuts aproximadament.
A la foto en veiem el resultat, encara dins de la cassola.

5. Les peces es refreden amb molta rapidesa i, com es veu a la foto, queden amb un aspecte vidriós, com caramelitzat. Podem fer-les servir en bijuteria, mosaic, etc.



.: ARA SONA: Brighid's Kiss - La Lugh :.

divendres, 26 de febrer de 2010

Reciclatge d'una estructura metàl·lica

L'estructura metàl·lica, part d'un antic expositor comercial, es va rescatar del carrer. Té les mides ideals per encaixar dins de l'armari de la tele, un espai d’emmagatzemament fins ara caòtic. Com que cap moble del mercat s'hi ajustava bé, aquesta troballa ha estat providencial!

Per dur a terme el projecte m'he inspirat en diversos tutorials de cistelleria en paper (via Brasil) sobre la transformació d'estructures metàl·liques similars.

Abans de res, naturalment, va caler higienitzar a consciència l'expositor. En acabat, s'hauria d'haver pintat, preferiblement amb esprai, perquè hi havia alguns desperfectes a la vista, però en aquest cas, com ho volia tot del mateix color, vaig decidir deixar-ho pel final.

Abans de començar a teixir, és clar, cal fer les canyes de paper. Es poden fer amb un full de diari sencer, amb la meitat, amb peces de tres quarts... Sigui com sigui, la tècnica sempre és la mateixa i es mostra a les fotos.
Seguint els passos dels tutorials al meu abast, vaig marcar les vares metàl·liques frontals i posteriors de totes les lleixes, cada 2,5 cm., com a guia per a l'ordit de canyes, deixant un marge similar a cada cantonada.

En acabat, calia fer les cantoneres de cada prestatge amb cordill trenat (les canyes són massa grans per treballar-les en un espai tan limitat). Es tracta de fer un nus al voltant de la cantonada, i teixir el cordill d'un costat a l'altre per baix i per dalt de la vara de ferro, simultàniament, fins rematar cada canto.
Per teixir les lleixes, es comença a cargolar una canya a la vara frontal de l'estructura del prestatge inferior i s'hi van intercalant canyes en vertical a cada 2,5 cm., segons les marques que haurem fet prèviament. Aquestes canyes seran l'ordit.
Un cop tenim tot l'ordit estès, comencem a teixir en horitzontal, assegurant, després de cada passada, la canya a la vara metàl·lica del lateral corresponent. És a dir, a fer la trama que donarà consistència al prestatge.
Conforme treballem, haurem d'anar acoblant canyes, assegurant l'encaix amb una mica de cola.

Quan arribem a la vara del fons de la lleixa, assegurarem les canyes d'ordit amb una canya que anirem enrotllant a l'esmentada vara, de manera similar a com hem començat a teixir. I, hem acabat el primer prestatge!
Els altres es teixeixen exactament igual. Al final, només cal repassar que no quedi cap escletxa, i retallar puntes sobreres, ficant-les entre la trama de manera dissimulada, assegurant-les amb una gota de cola, si cal.
Els pilars laterals de l'estructura eren oberts de manera que, per evitar problemes de brutícia, etc., vaig aprofitar uns poms antics que hi encaixaven a la perfecció, assegurant-los amb massilla de dos components per a metalls.

En acabat, només quedava acolorir. Un esprai de color vermell brillant ha unificat les superfícies i, a més, fa que el moblet resultant encaixi en l'espai al què estava destinat: un racó d'armari que calia reordenar.



.: ARA SONA: Kamasutra - Paola & Chiara :.

divendres, 12 de febrer de 2010

Cistelleria de paper: un puf

Disposava d'uns retalls d'escuma per a tapisseria d'un projecte que no va reeixir, i se'm va acudir aprofitar-lo fent-me un puf. A més, fa temps que no feia res de cistelleria i ja tenia el "mono". Perquè, benvolguts i benvolgudes, això enganxa!



En fi, no vaig fer les fotos als blocs d'escuma però n'hi ha prou amb dir que, apilats, feien l'alçada ideal pel puf, la qual cosa demostra que res no es perd i que tot té el seu lloc a l'Univers, encara que, d'entrada, no ens ho sembli...

Aquí veieu el teixit de doble canut. Res de complicat; només cal seguir la pauta d'encreuament, base de tantes artesanies: amunt-i-avall. Després, pujar les parets al voltant de l'escuma. Com sovint queden foradets insalvables, vaig folrar l'interior del puf amb paper de diari encolat, a l'estil paper maixé.



Com es veu a baix, el garbuix de canyes és habitual. No ens espantéssim pas. En el fons no hi ha res com posar ordre en aquest caos (observeu l'ajudant felí com pesa figues en un lateral, una mica empipat de que les canyes li refreguin el cap cada dos per tres).



Un cop sec l'interior, he tancat la base. I l'he recobert per fora de més paper de diari encolat perquè quedi més polida. Ha resultat amb una forma una mica "orgànica", perquè no disposava d'un motllo com cal però ningú no és perfecte :-).

Ara només cal pintar el puf i la funda del coixí, que ja la tinc en ment. Un cop estigui, tot plegat, ja ho penjaré al bloc.


.: ARA SONA: Ràdio "La Máxima" :.

Per fi: el final de la manta!

No tinc excusa!!! Fa una mica massa que no he posat una entrada al bloc quan -se suposa- els blocs s'han de mantenir dia a dia...
En fi, almenys no he estat mandrejant perquè encara continuo amb el superprojecte i estic a la meitat d'un puf de paper de diari (a més d'anar a algun curset, d'estudiar per mantenir les habilitats laborals, etc...). Aprofito mentre la sopeta de llenties d'avui va bullint per posar-m'hi :-)

Aquesta entrada complementa l'anterior, on vaig prometre acabar la manta al ganxet que m'ocupava en aquells moments i que ara faig servir davant l'ordinador en els dies tan glaçats que tenim al damunt.
Vaig decidir acabar-lo amb rínxols de colors. El resultat:


Aquí es veu sencera:

Sembla una manta de camí ral? Tant se val. M'ho he passat pipa fent-la i em conforta molt usar-la.

.: ARA SONA: Ràdio "La Máxima" :.