Em sap greu no mantenir un ritme d'entrades adient al que ha de ser un bloc com cal. Darrerament he estat una mica baixa de moral però no vol dir que hagi deixat de fer coses; i ara que tornava a engrescar-me, he de fer una pausa forçosa!!!
En resum, per una incidència en el disc dur que encara ara no em sé explicar, la base de dades on tenia les entrades antigues i on havia bolcat les fotos dels darrers projectes, ha quedat tocada.
Després d'un dies de franc desconcert, i d'una certa ansietat pel desastre, he aconseguit recuperar alguna cosa. Malauradament, no tot està en bon estat i, a més, la informació ha quedat escampada de manera caòtica.
Ja he començat a posar-ho tot en ordre però em temo que encara necessitaré un temps. Espero que no sigui gaire o que pugui combinar aquesta tasca amb la represa del blogging.
Seré positiva; no hi ha mal que per bé no vingui: aprofitaré l'avinentesa per fer neteja dels arxius que no s'hagin perdut.
En quant pugui pujaré les novetats, encara que les fotos no cobreixin tot el procés creatiu.
divendres, 29 d’abril del 2011
dimarts, 1 de març del 2011
Reaprofitament del cuir d'un bitlleter
Hi havia una vegada un bitlleter vermell, de cuir gravat amb un preciós motiu celta, que, tot i estar en prou bon estat, no tenia la cremallera de bona qualitat i acabà per resultar poc còmode d'utilitzar... I per no acabar la història d'aquest bitlleter en una galleda d'escombraries, què millor que reinventar el conte.
La necessitat de renovar la llibreta de notes que sempre porto a la bossa, i que vaig fabricar fa alguns anys per anar a puntant les idees durant la jornada, em va fer pensar que el cuir gravat tenia la mida ideal per guarnir la tapada d'una llibreta nova.
1. En primer lloc, va caler separar amb cura el tros de cuir del bitlleter, amb el bisturí d'artesania i un regle metàl·lic, sobre el sempre útil suport de l'estora de cautxú.
2. Com a base de la llibreta es retallà a la mida desitjada un cartó de gruix mitjà (restes d'un quadern de tapa dura que tenia per reciclar).
S'hi van fer alguns plecs estil acordió, amb unes petites escletxes, per passar-hi i ocultar uns claus d'enquadernar a fi de muntar, posteriorment, les fulles de la llibreta (vegeu el punt 7).
3. Folrar l'interior de la llibreta podia fer-se en paper però semblava que el cuir de l'exterior demanava "alguna cosa més". I en el fons de teixits per reciclar hi havia una corbata d'uns tons marrons i d'una mides adients al projecte.
Va caler, doncs, desmuntar la corbata, i planxar-la bé per eliminar línies de plec.
Atès que el teixit de corbata sol ser molt fi, per dotar-lo de resistència i manipular-lo millor, es va optar per enganxar-hi un tros d'entretela termoadhesiva de la mida del cuir, amb un marge d'1 cm.
4. En acabat, retallem la tela de la corbata seguint la pauta de l'entretela i l'encolem amb làtex a la base de cartó, girant el marge d'1 cm. endins.
Quan estigui ben sec es poden marcar els plecs del cartó.
5. Després, és el moment de remarcar les escletxes que s'han fet al pas 2, i que el recobriment de tela haurà tapat per un costat (A la imatge s'han destacat en negre).
És important perquè, tot seguit, hem de passar-hi les dents del clau d'enquadernar.
Un cop col·locat, s'ha de tancar el plec d'acordió i, un cop encolat amb làtex, la base del clau quedarà amagat i ben subjecte (la direcció del plec s'assenyala amb una fletxa, a la imatge).
En aquest cas s'ha ajudat l'efecte de la cola amb un parell de pinces metàl·liques per mantenir el plec a lloc fins el complet assecatge.
6. Després d'estudiar diverses maneres de tancament per a la llibreta, es va optar pel cordó elàstic. Tots els sistemes deixaven marca en el cuir o tapaven part del motiu celta, de manera que era més aviat qüestió de causar el mínim impacte.
Un cop trobar la mida de cordó ideal per a una bona subjecció, i fer-hi un nus, es va encolar amb làtex entre el cuir i la base, al mateix temps que s'uneixen les parts.
Sempre cal mantenir les peces sota un pes i/o amb pinces mentre s'asseca la cola.
7. I ja està! El darrer pas consisteix en preparar els fulls de la llibreta amb paper reciclable (és a dir, fulls només impresos a una cara que tenen l'altre per aprofitar) fruit d'error d'impressió, de fullet publicitaris amb una cara en blanc, etc. Després de tallar el paper a la mida desitjada, només cal fer, amb una perforadora, els forats per enquadernar els fulls.
A la imatge es veu com queda el clau d'enquadernar tancat. Tot i que, mentre es fa servir la llibreta, queda completament ocult a la vista.
La necessitat de renovar la llibreta de notes que sempre porto a la bossa, i que vaig fabricar fa alguns anys per anar a puntant les idees durant la jornada, em va fer pensar que el cuir gravat tenia la mida ideal per guarnir la tapada d'una llibreta nova.
1. En primer lloc, va caler separar amb cura el tros de cuir del bitlleter, amb el bisturí d'artesania i un regle metàl·lic, sobre el sempre útil suport de l'estora de cautxú.
2. Com a base de la llibreta es retallà a la mida desitjada un cartó de gruix mitjà (restes d'un quadern de tapa dura que tenia per reciclar).S'hi van fer alguns plecs estil acordió, amb unes petites escletxes, per passar-hi i ocultar uns claus d'enquadernar a fi de muntar, posteriorment, les fulles de la llibreta (vegeu el punt 7).
3. Folrar l'interior de la llibreta podia fer-se en paper però semblava que el cuir de l'exterior demanava "alguna cosa més". I en el fons de teixits per reciclar hi havia una corbata d'uns tons marrons i d'una mides adients al projecte.
Va caler, doncs, desmuntar la corbata, i planxar-la bé per eliminar línies de plec.
Atès que el teixit de corbata sol ser molt fi, per dotar-lo de resistència i manipular-lo millor, es va optar per enganxar-hi un tros d'entretela termoadhesiva de la mida del cuir, amb un marge d'1 cm.
4. En acabat, retallem la tela de la corbata seguint la pauta de l'entretela i l'encolem amb làtex a la base de cartó, girant el marge d'1 cm. endins.
Quan estigui ben sec es poden marcar els plecs del cartó.
5. Després, és el moment de remarcar les escletxes que s'han fet al pas 2, i que el recobriment de tela haurà tapat per un costat (A la imatge s'han destacat en negre).
És important perquè, tot seguit, hem de passar-hi les dents del clau d'enquadernar.
Un cop col·locat, s'ha de tancar el plec d'acordió i, un cop encolat amb làtex, la base del clau quedarà amagat i ben subjecte (la direcció del plec s'assenyala amb una fletxa, a la imatge).
En aquest cas s'ha ajudat l'efecte de la cola amb un parell de pinces metàl·liques per mantenir el plec a lloc fins el complet assecatge.
6. Després d'estudiar diverses maneres de tancament per a la llibreta, es va optar pel cordó elàstic. Tots els sistemes deixaven marca en el cuir o tapaven part del motiu celta, de manera que era més aviat qüestió de causar el mínim impacte.Un cop trobar la mida de cordó ideal per a una bona subjecció, i fer-hi un nus, es va encolar amb làtex entre el cuir i la base, al mateix temps que s'uneixen les parts.
Sempre cal mantenir les peces sota un pes i/o amb pinces mentre s'asseca la cola.
7. I ja està! El darrer pas consisteix en preparar els fulls de la llibreta amb paper reciclable (és a dir, fulls només impresos a una cara que tenen l'altre per aprofitar) fruit d'error d'impressió, de fullet publicitaris amb una cara en blanc, etc. Després de tallar el paper a la mida desitjada, només cal fer, amb una perforadora, els forats per enquadernar els fulls.A la imatge es veu com queda el clau d'enquadernar tancat. Tot i que, mentre es fa servir la llibreta, queda completament ocult a la vista.
diumenge, 20 de febrer del 2011
Digressió gastronòmica 1: pastisset de formatge
Mentre no tiren endavant els projectes en marxa aptes pel bloc (la resta són feines de reparació i manteniment de la llar que no tenen major repercussió), he estat fent un pastisset ràpid. És molt i molt dolç però també deliciós, i perfecte per improvisar una celebració, si un amic teu de l'ànima fes anys avui, posem per cas...
Ingredients:
1 terrina estàndard de formatge cremós
1 pot petit de llet condensada
2 llimones grans
batedora elèctrica
Fruites del bosc o maduixes
200 gr de galetes tipus Maria
40 gr de mantega
1 motlle mitjà o 2 motlles petits
Paper de forn (opcional)
Instruccions:
1. Mentre fonem la mantega, piquem les galetes. En acabat ho barregem tot i ho posem al fons dels motlles, prement fort amb la cullera perquè quedi una massa compacta. En aquest cas, com no disposava d'un motlle mitjà ni dels que s'obren, he optat per dos motlles petits, un quadrat i un rodó, folrats amb paper de forn per evitar que el pastisset s'hi enganxi. Ho posem a la nevera perquè vagi agafant consistència.
2. Posem en un bol la llet condensada i el contingut de la terrina de formatge i, amb la batedora elèctrica (si no volem fer múscul), ho barregem fins aconseguir una pasta cremosa. Tot seguit, hi afegim el suc de les llimones, que ja tindrem preparat.
3. Vessem la crema resultant dins dels motlles, damunt de la base de galeta que ja estarà bastant presa. Cobrim bé tota la superfície escampant la crema amb la cullera. En acabat, ho posem novament a la nevera. S'hi ha d'estar una hora, com a mínim, per adquirir la consistència desitjada.
4. Poc abans de servir, desmotllem, a fi de guarnir el pastisset.
5. Si el guarnim amb fruites del bosc la cosa no té més complicació, però si fem servir maduixes hi ha opcions diverses: posar-les-hi senceres, o tallades com és el cas. Una altra manera seria tallar-les abans de vessar la crema i intercalar una capa de crema i una de fruita.
Ingredients:
1 terrina estàndard de formatge cremós
1 pot petit de llet condensada
2 llimones grans
batedora elèctrica
Fruites del bosc o maduixes
200 gr de galetes tipus Maria
40 gr de mantega
1 motlle mitjà o 2 motlles petits
Paper de forn (opcional)
Instruccions:
1. Mentre fonem la mantega, piquem les galetes. En acabat ho barregem tot i ho posem al fons dels motlles, prement fort amb la cullera perquè quedi una massa compacta. En aquest cas, com no disposava d'un motlle mitjà ni dels que s'obren, he optat per dos motlles petits, un quadrat i un rodó, folrats amb paper de forn per evitar que el pastisset s'hi enganxi. Ho posem a la nevera perquè vagi agafant consistència.
2. Posem en un bol la llet condensada i el contingut de la terrina de formatge i, amb la batedora elèctrica (si no volem fer múscul), ho barregem fins aconseguir una pasta cremosa. Tot seguit, hi afegim el suc de les llimones, que ja tindrem preparat.
3. Vessem la crema resultant dins dels motlles, damunt de la base de galeta que ja estarà bastant presa. Cobrim bé tota la superfície escampant la crema amb la cullera. En acabat, ho posem novament a la nevera. S'hi ha d'estar una hora, com a mínim, per adquirir la consistència desitjada.
4. Poc abans de servir, desmotllem, a fi de guarnir el pastisset.
5. Si el guarnim amb fruites del bosc la cosa no té més complicació, però si fem servir maduixes hi ha opcions diverses: posar-les-hi senceres, o tallades com és el cas. Una altra manera seria tallar-les abans de vessar la crema i intercalar una capa de crema i una de fruita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
