Reaprofitament del cuir d'un bitlleter

Hi havia una vegada un bitlleter vermell, de cuir gravat amb un preciós motiu celta, que, tot i estar en prou bon estat, no tenia la cremallera de bona qualitat i acabà per resultar poc còmode d'utilitzar... I per no acabar la història d'aquest bitlleter en una galleda d'escombraries, què millor que reinventar el conte.

La necessitat de renovar la llibreta de notes que sempre porto a la bossa, i que vaig fabricar fa alguns anys per anar a puntant les idees durant la jornada, em va fer pensar que el cuir gravat tenia la mida ideal per guarnir la tapada d'una llibreta nova.

1. En primer lloc, va caler separar amb cura el tros de cuir del bitlleter, amb el bisturí d'artesania i un regle metàl·lic, sobre el sempre útil suport de l'estora de cautxú.
2. Com a base de la llibreta es retallà a la mida desitjada un cartó de gruix mitjà (restes d'un quadern de tapa dura que tenia per reciclar).
S'hi van fer alguns plecs estil acordió, amb unes petites escletxes, per passar-hi i ocultar uns claus d'enquadernar a fi de muntar, posteriorment, les fulles de la llibreta (vegeu el punt 7).


3. Folrar l'interior de la llibreta podia fer-se en paper però semblava que el cuir de l'exterior demanava "alguna cosa més". I en el fons de teixits per reciclar hi havia una corbata d'uns tons marrons i d'una mides adients al projecte.
Va caler, doncs, desmuntar la corbata, i planxar-la bé per eliminar línies de plec.
Atès que el teixit de corbata sol ser molt fi, per dotar-lo de resistència i manipular-lo millor, es va optar per enganxar-hi un tros d'entretela termoadhesiva de la mida del cuir, amb un marge d'1 cm.


4. En acabat, retallem la tela de la corbata seguint la pauta de l'entretela i l'encolem amb làtex a la base de cartó, girant el marge d'1 cm. endins.
Quan estigui ben sec es poden marcar els plecs del cartó.


5. Després, és el moment de remarcar les escletxes que s'han fet al pas 2, i que el recobriment de tela haurà tapat per un costat (A la imatge s'han destacat en negre).
És important perquè, tot seguit, hem de passar-hi les dents del clau d'enquadernar.
Un cop col·locat, s'ha de tancar el plec d'acordió i, un cop encolat amb làtex, la base del clau quedarà amagat i ben subjecte (la direcció del plec s'assenyala amb una fletxa, a la imatge).
En aquest cas s'ha ajudat l'efecte de la cola amb un parell de pinces metàl·liques per mantenir el plec a lloc fins el complet assecatge.
6. Després d'estudiar diverses maneres de tancament per a la llibreta, es va optar pel cordó elàstic. Tots els sistemes deixaven marca en el cuir o tapaven part del motiu celta, de manera que era més aviat qüestió de causar el mínim impacte.
Un cop trobar la mida de cordó ideal per a una bona subjecció, i fer-hi un nus, es va encolar amb làtex entre el cuir i la base, al mateix temps que s'uneixen les parts.
Sempre cal mantenir les peces sota un pes i/o amb pinces mentre s'asseca la cola.
7. I ja està! El darrer pas consisteix en preparar els fulls de la llibreta amb paper reciclable (és a dir, fulls només impresos a una cara que tenen l'altre per aprofitar) fruit d'error d'impressió, de fullet publicitaris amb una cara en blanc, etc. Després de tallar el paper a la mida desitjada, només cal fer, amb una perforadora, els forats per enquadernar els fulls.
A la imatge es veu com queda el clau d'enquadernar tancat. Tot i que, mentre es fa servir la llibreta, queda completament ocult a la vista.

Digressió gastronòmica 1: pastisset de formatge

Mentre no tiren endavant els projectes en marxa aptes pel bloc (la resta són feines de reparació i manteniment de la llar que no tenen major repercussió), he estat fent un pastisset ràpid. És molt i molt dolç però també deliciós, i perfecte per improvisar una celebració, si un amic teu de l'ànima fes anys avui, posem per cas...

Ingredients:

1 terrina estàndard de formatge cremós
1 pot petit de llet condensada
2 llimones grans
batedora elèctrica
Fruites del bosc o maduixes
200 gr de galetes tipus Maria
40 gr de mantega
1 motlle mitjà o 2 motlles petits
Paper de forn (opcional)

Instruccions:

1. Mentre fonem la mantega, piquem les galetes. En acabat ho barregem tot i ho posem al fons dels motlles, prement fort amb la cullera perquè quedi una massa compacta. En aquest cas, com no disposava d'un motlle mitjà ni dels que s'obren, he optat per dos motlles petits, un quadrat i un rodó, folrats amb paper de forn per evitar que el pastisset s'hi enganxi. Ho posem a la nevera perquè vagi agafant consistència.



2. Posem en un bol la llet condensada i el contingut de la terrina de formatge i, amb la batedora elèctrica (si no volem fer múscul), ho barregem fins aconseguir una pasta cremosa. Tot seguit, hi afegim el suc de les llimones, que ja tindrem preparat.


3. Vessem la crema resultant dins dels motlles, damunt de la base de galeta que ja estarà bastant presa. Cobrim bé tota la superfície escampant la crema amb la cullera. En acabat, ho posem novament a la nevera. S'hi ha d'estar una hora, com a mínim, per adquirir la consistència desitjada.

4. Poc abans de servir, desmotllem, a fi de guarnir el pastisset.
5. Si el guarnim amb fruites del bosc la cosa no té més complicació, però si fem servir maduixes hi ha opcions diverses: posar-les-hi senceres, o tallades com és el cas. Una altra manera seria tallar-les abans de vessar la crema i intercalar una capa de crema i una de fruita.

Catifa casolana de roba reciclada

Què passa quan no trobes una catifa que et faci el pes, per mides o per preu, tens més o menys temps i t'agrada complicar-te una miqueta la vida? Doncs que agafes i proves de fer-ne una, de catifa. Aquesta és la meva intenció, però com el meu teler és petit hauré d'anar per pams. De moment ja en tinc una part realitzada!


Materials:

- Teler de bastidor amb travesser (en el meu cas trobat al carrer)

- Tros de fusta per fer de llançadora (si no disposes d'una "professional")

- Ganxo llançadora (en aquest cas fabricat amb un penjador de filferro) . Vegeu nota, més avall.

- Cordill per a l'ordit ("esquelet" de la catifa)

- Cabdells de roba per reciclar (pijames, samarretes o similars). Vegeu nota, més avall.

- Pinta per pitjar les tires de teixit les unes contra les altres conforme anem teixint, de manera que quedin atapeïdes, sense deixar forats a la trama.

- Ganxet

Nota sobre l'ús del ganxo llançadora i de la fusta llançadora:

El ganxo és per quan l'ordit (el cordill) és tan a prop de la vora del teler que no deixaria passar la fusta llançadora. Així s'han fet, en aquest cas les primeres i les últimes tires de teixit (trama).

La fabricació del ganxo consisteix en desdoblegar un penjador de roba d'aquells de filferro i aconseguir una tira metàl·lica llarga amb un ganxo més petit en una punta. També és pot fer, és clar, amb un tros llarg de filferro fort.

La fabricació de la fusta llançadora consisteix en aprofitar el lateral d'una capsa de fruita.

Nota sobre com tallar la roba:

La trama ("cos" de la catifa) es fa amb tires de roba d'aproximadament 2 cm.

Les peces de tela per reciclar es tallen en espiral a partir de les mànigues, camals o baixos a fi d'aconseguir tires ben llargues.

Es poden unir entre si, de ser necessari, amb fil i agulla, un nus o amb algun altre mètode.

Instruccions per teixir:

1.- Muntem al teler un ordit a base de cordill de manera que quedi ben tensat.

2. Les tires de roba es poden teixir de manera diversa, fent dibuixets, etc., però aquí s'ha optat per una trama senzilla: passar tira per damunt de dos cordills, passar tira per sota dels dos cordills següent , i així consecutívament.

Per començar, es va passant el travesser seguint aquesta pauta dos cordills amunt-dos cordills avall a través de tot l'ordit. Quan arriba a l'extrem oposat el deixem fixe i aprofitem l'espai que forma en l'ordit per passar-hi el ganxo llançadora de filferro (també es pot passar directament el ganxo i, de fet, quan treballes en espais molt justos no hi ha altra manera de fer-ho)

Un cop hagi passat el filferro, hi enganxarem a l'extrem la tira de teixit. Ja podem arrossegar el filferro (amb cura de no enredar-nos amb el cordillam), fins arribar a l'extrem oposat.

Després de traure el filferro i treure el travesser (si en fem servir), empenyerem la tira de teixit cap amunt amb la pinta. Això ho farem a cada passada, de manera que les tires es vagin atapeïnt les unes contra les altres.


3. Tot seguit, passem el ganxo llançadora en direcció contrària, procurant que si en la tira anterior el teixit va dos amunt-dos avall, en aquesta vagi dos avall-dos amunt. A la foto d'aquí dalt es veu clarament, em penso, a què em refereixo.

4. Quan ja tinguem unes quantes passades fetes, ja podrem utilitzar la fusta llançadora.

Muntem sobre la fusta unes quantes voltes de teixit (les que puguin passar entre els cordills de l'ordit) i continuem teixint amunt-avall o avall-amunt, segons toqui.

5. De seguida veurem el resultat que, tot i molt bàsic, fa il·lusió. Compte amb les vores del nostre teixit. En un teler tan simple poden tenir tendència a deformar-se una mica. Només hem de procurar estar a l'aguait i no prémer massa les tires després de cada passada.

Pel que fa a les possibles desviacions en horitzontal, també són bastant corrents. Aquí s'han solucionat intercalant tires de roba en els racons on s'havia perdut la línia, per continuar teixint en quant aquesta es recuperava.

6. Quan ja ens acostem al final del nostre teixit, hem de tornar a utilitzar el ganxo llançadora i, al final, rematar amb el ganxet i una tira de tela fent cadeneta sobre l'ordit.

En acabat, s'ha desmuntat la catifa del teler. I aprofitant que s'ha fet servir un ganxet per empènyer les bagues de cordill fora dels clauets que les tensaven, s'han anat muntant aquestes bagues una sobre l'altra, de manera consecutiva, per assegurar millor la vora. Encara que, mai no està de més fer unes puntades de fil i agulla en alguna zona susceptible de desfer-se.

En aquest cas només s'ha fet en un extrem perquè la intenció és teixir altres peces i unificar-les a ganxet o amb fil i agulla, a fi de crear una catifa més gran.

De totes maneres, si es volen fer individualment, queden molt bé com a catifes independents.