Temps després de
l'experiència amb les capses de cartó, em van arribar notícies, via Brasil i Japó, sobre la tècnica de cistelleria que consisteix en substituir la fibra natural (vímet, jonc, etc.) per canyes de paper de diari.
Realment, l'única pega que havia trobat fins aleshores per a provar el noble art de la cistelleria, era la problemàtica del material: trobar-lo en abundància a ciutat, el cost econòmic que suposa, i, també, la manca d'espai per tractar-lo (la fibra natural cal remullar-la, em penso, per poder-la treballar amb comoditat).
Quan vaig veure què fan, sobretot a Brasil, amb el diari, ja no tenia excusa. Entre les instruccions brasileres i les fotos japoneses, vaig començar a fer canyes de paper i a provar de convertir-les en cistells. Clar que no és el mateix que fer servir jonc o coses per l'estil; el material imposa certes normes, però, així i tot, el resultat mai no deixa de sorprendre.
Aquí dalt, pintats de blanc, un contenidor de reciclatge per a la cuina, i un cistell per al lavabo. El contenidor per a reciclatge, té unes nanses laterals -com orelles- que serveixen per a manipular-lo millor i, també, per a enganxar-hi les nanses de la bossa de plàstic interior.
A la foto de la dreta, pintat de color rosat, un cistell per a les llanes. Dins va folrat amb el camal d'un antic pantaló pirata cosit per convertir-se en folre. I aquí, la tapa i la nansa són de fantasia, en memòria d'un cistell en forma de poma que vaig veure una vegada.
.: ARA SONA: Richard Cocciante - Bella Sin Alma :.
Un cop fas un cistell i te'n surts, ja no te'n pots estar.
El cistell està treballat al voltant d'una antiga garrafa d'aigua que, a més de servir com a mesura base, té un fons de guix solidificat, la qual cosa fa que la peça sigui més estable.
Entrades
