dimarts, 1 de març de 2011

Reaprofitament del cuir d'un bitlleter

Hi havia una vegada un bitlleter vermell, de cuir gravat amb un preciós motiu celta, que, tot i estar en prou bon estat, no tenia la cremallera de bona qualitat i acabà per resultar poc còmode d'utilitzar... I per no acabar la història d'aquest bitlleter en una galleda d'escombraries, què millor que reinventar el conte.

La necessitat de renovar la llibreta de notes que sempre porto a la bossa, i que vaig fabricar fa alguns anys per anar a puntant les idees durant la jornada, em va fer pensar que el cuir gravat tenia la mida ideal per guarnir la tapada d'una llibreta nova.

1. En primer lloc, va caler separar amb cura el tros de cuir del bitlleter, amb el bisturí d'artesania i un regle metàl·lic, sobre el sempre útil suport de l'estora de cautxú.
2. Com a base de la llibreta es retallà a la mida desitjada un cartó de gruix mitjà (restes d'un quadern de tapa dura que tenia per reciclar).
S'hi van fer alguns plecs estil acordió, amb unes petites escletxes, per passar-hi i ocultar uns claus d'enquadernar a fi de muntar, posteriorment, les fulles de la llibreta (vegeu el punt 7).


3. Folrar l'interior de la llibreta podia fer-se en paper però semblava que el cuir de l'exterior demanava "alguna cosa més". I en el fons de teixits per reciclar hi havia una corbata d'uns tons marrons i d'una mides adients al projecte.
Va caler, doncs, desmuntar la corbata, i planxar-la bé per eliminar línies de plec.
Atès que el teixit de corbata sol ser molt fi, per dotar-lo de resistència i manipular-lo millor, es va optar per enganxar-hi un tros d'entretela termoadhesiva de la mida del cuir, amb un marge d'1 cm.


4. En acabat, retallem la tela de la corbata seguint la pauta de l'entretela i l'encolem amb làtex a la base de cartó, girant el marge d'1 cm. endins.
Quan estigui ben sec es poden marcar els plecs del cartó.


5. Després, és el moment de remarcar les escletxes que s'han fet al pas 2, i que el recobriment de tela haurà tapat per un costat (A la imatge s'han destacat en negre).
És important perquè, tot seguit, hem de passar-hi les dents del clau d'enquadernar.
Un cop col·locat, s'ha de tancar el plec d'acordió i, un cop encolat amb làtex, la base del clau quedarà amagat i ben subjecte (la direcció del plec s'assenyala amb una fletxa, a la imatge).
En aquest cas s'ha ajudat l'efecte de la cola amb un parell de pinces metàl·liques per mantenir el plec a lloc fins el complet assecatge.
6. Després d'estudiar diverses maneres de tancament per a la llibreta, es va optar pel cordó elàstic. Tots els sistemes deixaven marca en el cuir o tapaven part del motiu celta, de manera que era més aviat qüestió de causar el mínim impacte.
Un cop trobar la mida de cordó ideal per a una bona subjecció, i fer-hi un nus, es va encolar amb làtex entre el cuir i la base, al mateix temps que s'uneixen les parts.
Sempre cal mantenir les peces sota un pes i/o amb pinces mentre s'asseca la cola.
7. I ja està! El darrer pas consisteix en preparar els fulls de la llibreta amb paper reciclable (és a dir, fulls només impresos a una cara que tenen l'altre per aprofitar) fruit d'error d'impressió, de fullet publicitaris amb una cara en blanc, etc. Després de tallar el paper a la mida desitjada, només cal fer, amb una perforadora, els forats per enquadernar els fulls.
A la imatge es veu com queda el clau d'enquadernar tancat. Tot i que, mentre es fa servir la llibreta, queda completament ocult a la vista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar comentaris en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès. En cas de respondre, es farà en algun dels tres primers idiomes.
You can send your comments in catalan, spanish, english, french, italian or portuguese. In case of answering, it will be done in one of the three first languages in list.