dilluns, 16 de setembre de 2013

El paraigua que el vent s'endugué o Cosint sota la Pluja

Siguem positives: quan plou, la verdor de la natura es revifa, cosa que hem d'apreciar, especialment en un àmbit urbà dominat per la grisor.

I els paraigües, quins colors i estampats tan bonics! Clar que, si fa gaire vent, volen pels carrers, i molts dels seus propietaris els abandonen. Llavors et preguntes: Com pot ser? Ells mai no ho farien... I, després, caus en la temptació de recollir-los i d'acollir-nos en la teva reserva de teixits per a manualitats i reciclatge.

Per cert, hi ha gent que fa meravelles amb els ferros dels paraigües abandonats. Personalment, però, m'atrauen més els teixits impermeables. Per a mostra, un botó: vet aquí com he transformat una de les meves troballes, un paraigua infantil d'un potent to rosat, en una funda per al meu propi paraigua. No només servirà per transportar-lo mentre no s'utilitzi sinó també per evitar que regalimi quan entri  en un interior -edifici, bus o metro- mentre a fora plou a bots i barrals (ho confesso: sóc d'allò més primmirada amb el meu entorn i m'agrada estalviar-me -i estalviar als altres- regalims i esquitxos. Fins ara feia servir per aquest menester una molt poc ecològica i cruixent bossa de plàstic).

Procés:

1. Després de separar l'estructura metàl·lica del teixit -amb cura de no fer-hi forats a fi de mantenir-ne l'estanquitat- es va traçar amb un guix de costura la forma de la bossa, voravius inclosos.
També es va deixar un marge per fabricar les futures brides de la bossa.
En acabat, amb l'ajut d'una fulla de tall rotatòria, es retallà el material.

Pas 1: marcar i retallar.
2. S'embastà la bossa i es cosí, començant per les costures bàsiques, seguint pels voravius amb espai per passar les dues brides, les quals es realitzaren en darrer lloc (un cop comprovar que tant en longitud com en gruix servien a la seva finalitat de transportar la bossa còmodament -vegeu la postdata, més avall).
Pas 2: embastar, cosir i passar la brida
3. Finalment, es van passar i cosir les brides de manera definitiva, i es va dipositar dins la bossa-funda el paraigua que, a partir d'ara, protegirà.
Pas 3: Passar la brida, i utilitzar!

P.D.: la bossa està pensada per dur en bandolera. Amb tot, s'han deixat les brides prou llargues per poder-les doblegar i formar les nanses d'una motxilla, si molt convé.
També cap la possibilitat de fer-ne una baga a fi de penjar-ho a la bossa amb què les dones solem carregar les nostres coses quotidianament.
És, diríem, una bossa-funda "mans lliures" ;-).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar comentaris en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès. En cas de respondre, es farà en algun dels tres primers idiomes.
You can send your comments in catalan, spanish, english, french, italian or portuguese. In case of answering, it will be done in one of the three first languages in list.