dimarts, 10 de maig de 2011

Fleixos: reciclar restes d'embalatges

Ja torno a ser aquí! El rescat i reorganització d'arxius va vent en popa. Aquest projecte és el més recent, atès que m'hi vaig posar molt poc abans del "crac".

Havia començat a endreçar el meu racó creatiu (pomposament batejat com a "el talleret") quan van reaparèixer uns fleixos de plàstic derivats de diversos paquets rebuts des de fa algun temps: n'hi havia de blancs però també de color verd oliva.

Els havia desat amb la malèvola idea de reproduir almenys un cistell com aquells fets amb idèntic material que es veuen en alguns basars xinesos. Malauradament, només n'havia pogut reunir uns quants, de fleixos, els justets per fer una safata. Però ja m'estava bé: em calia algun suport per a les potingues de cura personal que sempre va bé tenir al dormitori i que, altrament, poden deixar marques als mobles.

Material necessari:

- fleixos per reciclar, preferiblement de mida semblant i si són de colors diversos, millor
- tisores
- engrapadora d'oficina
- regle, millor si és metàl·lic o de fusta
- pinces d'estendre o de bricolatge

Com es fa:

1. Tallem els fleixos a la mida adient a la forma del nostre cistell o safata. D'un fleix en poden sortir dues o tres tires, aproximadament. Aquí és on entra en joc la vostra traça, la quantitat de material del que disposeu i, naturalment, la seva llargària.

Els fleixos haurien de ser d'un nombre adient per facilitar que cap tira quedi sense entreteixir-se i acabi resultant sobrera. Podem dibuixar un petit plànol de com ho volem, fer els càlculs pertinents...

Val a dir que també ens hem de fixar en els colors de què disposem a fi de fer-ne alguna combinació interessant, si s'escau. És aconsellable jugar a provar-ne unes quantes abans de començar, per veure quina ens fa més el pes.



2. Anem entreteixint les tires segons la combinació que hem decidit. Aquí s'ha entreteixit amb el sistema més bàsic: tira a dalt, tira a baix, i així successivament, intercalant el color verd i el blanc. Clar que podem complicar-ho, si volem (dues tires a dalt, dues a baix, etc...) però això ja queda fora de l'àmbit d'aquest tutorial.

3. Conforme entreteixim, anem fixant els fleixos a lloc amb pinces d'estendre o de bricolatge, les que tinguem més a mà. D'entrada tindran tendència a moure's, de manera que no ens poséssim pas nervioses o nerviosos. És qüestió de prendre'ns el nostre temps, d'anar entreteixint amb paciència i d'empènyer les tires ben a prop les unes de les altres per deixar les menys escletxes possibles.

4. Un cop tinguem l'entramat bàsic, que serà el fons del nostre cistell -de la safata, en aquest cas-, és aconsellable engrapar entre si les tires que conformen cada cantonada perquè el conjunt no es bellugui mentre pugem les parets del recipient. Es tracta d'una mesura temporal. Atès que poden restar funcionalitat al nostre cistell, les traurem, en acabat.

5. Fixades amb grapes les cantonades, doncs, comencem a enlairar les tires per formar la trama de les esmentades parets. Abans va bé marcar la zona de plec amb un regle metàl·lic, de manera que la base de la safata quedi prou recta (rectangular o quadrada, segons la forma que hàgim projectat pel nostre cistell).

6. El següent pas consisteix en entreteixir tires noves amb les verticals que hem alçat i anar tancant les parets tot al voltant del cistell. Continuem assegurant amb pinces i empenyent les tires entre si per aconseguir una trama atapeïda i sense gaire escletxes, a ser possible.

En aquest cas la llargària de les tires era molt limitada, i l'alçada de les parets va ser moderada. Penseu que cal deixar un parell o tres dits de marge per poder rematar el recipient tal i com s'explica al punt 7.

7. Finalment, arriba l'hora d'acabar el teixit de fleixos. Per fer això, només cal que tallem en punta cada tira vertical, la dobleguem a una alçada igualada i la introduïm, cap a baix, entre les tires horitzontals entreteixides prèviament (les que són a la part immediatament inferior). Segurament ens anirà bé ajudar-nos d'un obrecartes punxegut o de les mateixes tisores perquè el teixit de fleixos ens haurà quedat atapeït i pot costar de fer, l'encaix.


Es tracta de que aquestes tires verticals quedin dissimulades i, alhora, tanquin fermament la trama sense necessitat de cap altre mitjà de subjecció.

Abans, o després, segons anem treballant, podem treure les grapes aplicades anteriorment.

I ja està! Ja tenim un recipient funcional, estèticament interessant i hem reciclat material de rebuig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar comentaris en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès. En cas de respondre, es farà en algun dels tres primers idiomes.
You can send your comments in catalan, spanish, english, french, italian or portuguese. In case of answering, it will be done in one of the three first languages in list.