dimarts, 5 de juliol de 2011

Refer el mànec d'un descosidor

Cus que cosiràs o, millor dit, desfila que desfilaràs, es va trencar el mànec de plàstic del descosidor (descosedor o abreojales en castellà; seam ripper en anglès: em refereixo a l'estri tallant en forma de forqueta que serveix per desembastar i tallar fils en labors delicades. Si algú en coneix algun altre nom oficial que ens ho faci saber, si-us-plau!).

El caputxó també fa temps que s'havia fet malbé però, la qüestió és que la tija de ferro funcionava perfectament. I com no estan els temps per llençar res, i menys si som "festumeres", va caldre empescar-se una reparació d'urgència.

Estris:
  • Descosidor espatllat, òbviament
  • Eina Dremel o similar
  • Jonc o canya fina natural
  • Cargol de banc (per immobilitzar la peça en el banc o taula de treball)
  • Massilla de fusta
  • Adhesiu instantani
  • Pirògraf (opcional)
  • Pintures acríliques (opcional)
Com va anar:

1. Després de sospesar altres opcions (modelatge en argila polimèrica, en argila d'assecat a l'aire...) vaig trobar que no tenia temps per a això i em vaig decantar per aprofitar un jonc o canya natural que ja tenia.
Per tant, el primer va ser tallar-ne dues peces de mica proporcional, una per refer el mànec trencat i l'altra destinada a convertir-se en caputxó del descosidor. El fet de que sigui un estri punxegut i tallant aconsellava aquesta precaució.

2. El jonc és massís de manera que calia perforar-lo. Es va fixar primer la peça destinada a fer de mànec al cargol de banc i es va buidar amb la Dremel i la barrina corresponent.


3. A fi d'encastar la tija de la forqueta amb més facilitat al seu mànec es va muntar aquest al cargol de banc, ben vertical.

La tija s'hi fixà mitjançant adhesiu instantani, tot emprant un escuradents per ajustar-la al forat.
Un cop sec l'adhesiu, s'escapçà el sobrant de l'escuradents, es poliren estelles amb la Dremel i, finalment, es van cobrir les possibles escletxes amb la massilla per a fusta.

4. Un cop ben seca la unió entre mànec i forqueta, es repetí el punt 2 amb la peça destinada a fer de caputxó. Era necessari així, atès que calia tenir la peça base acabada per assegurar l'encaix òptim del caputxó.

Val a dir que, en el primer intent, la peça es va buidar massa i la pressió del cargol de banc hi va fer una fissura. Es va repetir amb èxit a la segona.

5. Amb tot, el següent pas va ser, potser, el més delicat: rebaixar la base de la forqueta uns mil·límetres perquè el caputxó hi encaixés al voltant i es mantingués a lloc sense necessitat de cap mena de tanca externa.

El rebaix es va fer, és clar, amb la Dremel i, malgrat que no va quedar recte, fa el seu fet.

Com es veu a les imatges, la forma del mànec i del caputxó en conjunt va resultar una mica angular, però no deixa de tenir la seva gràcia.

6. Podríem haver deixat estar l'assumpte aquí però un cop haver aconseguit un objecte funcional, em feia gràcia honorar una mica l'estètica.

Per atorgar un accent més càlid a l'estri resultant i, després de marcar amb llapis els punts on encaixaven millor mànec i caputxó, s'optà per fer-les indelebles mitjançant el pirògraf.

En acabat, es va refregar amb una mica de pintura acrílica blanca la superfície de jonc i es pintà de negre l'encaix del caputxó, per finalitzar amb una capa de vernís.

I ja està, a continuar tallant fils i desfilant embastes, que era el que feia abans d'espatllar-se l'invent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar comentaris en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès. En cas de respondre, es farà en algun dels tres primers idiomes.
You can send your comments in catalan, spanish, english, french, italian or portuguese. In case of answering, it will be done in one of the three first languages in list.