dijous, 5 de març del 2009

Projecte Maniquí: les dones tenen corbes


Per fi, he acabat el meu maniquí per penjar collarets i altres bijuteries.
Els que em trobava a les botigues no m'acabaven de convèncer. A més, jo tenia en ment els antics maniquís de modista, de formes més aviat exuberants, o, fins i tot, la Venus de Willendorf, per portar la contrària a l'obsessió que sembla tenir tothom per les figures femenines massa primes. Al capdavall, em vaig decantar per crear un maniquí del primer tipus, però més exagerat; l'altre representaria fer tota una escultura.

Descobrir un tutorial de revista que utilitzava una ampolla buida de detergent rentavaixelles com a base del maniquí, em va posar sobre la pista.

Materials:
- Ampolla buida de rentavaixelles
- 1 petge de fusta tornejada, proporcionat a la mida de l'ampolla
- Ferramenta antiga de lligar cortines (o una imitació)
- Massilla multiús
- Paper de diari
- Cola blanca
- Cargols de cabota grossa
- Cinta adhesiva de paper (cinta de pintor)
- Guix en pols
- Plastilina
- Pintura acrílica, color base i color daurat
- Tovallons per decoupage
- Pa d'or
- Betum de Judea
- Cera per a mobles en pasta
- Agent gras (vaselina)
- Pinzells
- Vernís o goma laca






Instruccions:

1. Escapcem l'ampolla pel tap.

2. Perforem per sota, i hi passem un cargol de cabota ampla, de manera que la cabota quedi per dins l'ampolla i tocant al seu fons. El subjectem a lloc, ben recte, amb la cinta adhesiva de paper.

3. Preparem una mica de guix en pols segons les instruccions del fabricant, fins que quedi amb una consistència més líquida que no pas espessa (sense passar-se) i, el vessem, mitjançant un embut o una paperina feta de plàstic, per la boca de l'ampolla, fins cobrir la cabota del clau que hem posat al fons. Deixem que es solidifiqui. Això depèn de molts factors i pot portar dies. Paciència.

4. Un cop ben subjecte el clau, no cal que treguem la cinta de paper, atès que quedarà oculta sota el revestiment de paper maixé i, probablement, el guix solidificat l'haurà travat poc o molt. Hi cargolem el petge de fusta, posat al revés (és a dir, per la part que hauria de tocar el terra si el féssim servir com a pota d'un moble), i... s'ha d'aguantar recte, altrament, no seria aconsellable continuar.

En aquest punt, seria bo embolicar bé el petge amb film de cuina, perquè no se'ns taqui innecessàriament mentre acabem la peça.

5. Preparem la massilla multiús i la muntem a la part superior de l'ampolla, damunt de la boca, i hi afegim una ferramenta en forma de botó. En aquest cas també s'hi ha afegit un ganxo a la part del darrera. Totes dues peces es feien servir antigament per subjectar cortines. Deixar assecar la massilla. Novament, paciència.

6. Un cop seca la massilla, podem escatar-la una mica amb paper de vidre fi. I, en acabat, l'emboliquem amb film de cuina, com a protecció.

7. Preparem una part de cola blanca amb una part d'aigua, i ja podem començar a estripar paper de diari a tires i a trossets i a encolar-los a l'ampolla amb aquest engrut, cobrint la massilla i la part de sota, sense tapar ni la ferramenta ni el petge de fusta. Combinar el diari amb paper de cuina ajuda a distingir entre capes. Podem parar, després de tres o quatre quantes capes, deixant-les assecar entre si, és clar.

8. Sobre la darrera capa, ben seca, treballem la plastilina amb les formes desitjades, per separat (tronc-cames i natges). Un cop ens agradi el resultat, traiem les peces, amb cura de que no se'ns deformin, per treballar-les damunt d'una superfície còmoda de treball.

9. Apliquem a cada peça de plastilina algun agent gras que, en acabat, ens permeti desemmotllar amb facilitat (vaselina, per exemple). I cobrim amb unes quantes capes de paper encolat, fins que el gruix ens sembli acceptable.

10. Un cop tot sec, desemmotllem amb cura. Sempre pot quedar una mica de plastilina, especialment en les parts còncaves, però és fàcil treure-la gratant. En acabat, omplim aquestes parts amb paper de diari amarat de cola, per manera que, quan muntem les peces, quedin fermes.

Ja podem posar les peces contra el cos del maniquí, aguantades amb cinta adhesiva de pintor. Pot ser que hagin quedat una mica encarcarades però, amb resulta fàcil adaptar-les. Podem escatar una mica les vores perquè no es notin les juntes.

11. Continuem cobrint-ho tot, incloent-hi les formes afegides de bell nou, amb capes de paper encolat, deixant assecar bé entre si. I així, fins que la integració de la base i les formes sigui absoluta.

12. Pintem el cos del maniquí fins que no es vegi el paper de recobriment, d'un color base adient al decoupage que hi anirà després. Aquí s'ha utilitzat un to mantega. Naturalment, en comptes de decoupage, es pot emprar qualsevol altra tècnica.

Al final, una pàtina amb cera, betum de Judea i pintura daurada, pot donar un toc d'antigor, accentuada per l'envernissat, amb goma laca.

13. En quan al petge, ha arribat el moment de treure'n la protecció. Es pinta al gust. En aquest cas, s'ha recobert de daurat, com a base del pa d'or, i s'ha acabat amb la mateixa pàtina envellidora (i embellidora!)

Traiem, també, la protecció de la ferramenta i, ja podem estrenar el nostre maniquí.


.: ARA SONA: a Catalunya Ràdio - "L'Ofici de Viure" :.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Podeu enviar comentaris en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès. En cas de respondre, es farà en algun dels tres primers idiomes.
You can send your comments in catalan, spanish, english, french, italian or portuguese. In case of answering, it will be done in one of the three first languages in list.