Realment, l'única pega que havia trobat fins aleshores per a provar el noble art de la cistelleria, era la problemàtica del material: trobar-lo en abundància a ciutat, el cost econòmic que suposa, i, també, la manca d'espai per tractar-lo (la fibra natural cal remullar-la, em penso, per poder-la treballar amb comoditat).
Quan vaig veure què fan, sobretot a Brasil, amb el diari, ja no tenia excusa. Entre les instruccions brasileres i les fotos japoneses, vaig començar a fer canyes de paper i a provar de convertir-les en cistells. Clar que no és el mateix que fer servir jonc o coses per l'estil; el material imposa certes normes, però, així i tot, el resultat mai no deixa de sorprendre.
Aquí dalt, pintats de blanc, un contenidor de reciclatge per a la cuina, i un cistell per al lavabo. El contenidor per a reciclatge, té unes nanses laterals -com orelles- que serveixen per a manipular-lo millor i, també, per a enganxar-hi les nanses de la bossa de plàstic interior.
A la foto de la dreta, pintat de color rosat, un cistell per a les llanes. Dins va folrat amb el camal d'un antic pantaló pirata cosit per convertir-se en folre. I aquí, la tapa i la nansa són de fantasia, en memòria d'un cistell en forma de poma que vaig veure una vegada.
.: ARA SONA: Richard Cocciante - Bella Sin Alma :.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Podeu enviar comentaris en català, castellà, anglès, francès, italià o portuguès. En cas de respondre, es farà en algun dels tres primers idiomes.
You can send your comments in catalan, spanish, english, french, italian or portuguese. In case of answering, it will be done in one of the three first languages in list.